Arquitravat i voltat

El jardí de les delícies

El Bosco. Aprox.1500. Gòtic flamenc. Oli sobre fusta. Museu del Prado (Madrid). Tema: Religiós Tapa (exterior): Grisalla: Pintura monocroma que produeix la sensació de ser un relleu escultòric.

Tríptic (interior):Oli:  Pigments mòlts dissolts en olis secants, que fan d'aglutinant. Dibuix: Definits per la línia,Perspectiva: Lineal. 6é dia de Creació, Paradís/Edén, Estany ; Font de vida, Animal : reals i fantàstics, Adam, únic vestit   Assenyala Eva : Mare pecadora, Maduixes = Pits, Ocells = Penis, Actes luxuriósós i lascius.Influenciat: pel bagatge heretat dels Van Eyck i altres pintors flamencs, que li han proporcionat nombroses eines pictòriques. Influència a: Surrealisme ja que artistes com Joan Miró, Salvador Dalí, Remedios Varo, Leonora Carrington i Frida Kahlo van imitar la tècnica de El Bosco.

Catedral de Salisbury salisbury, regne unit.1220-1320. Gòtic anglès. Richard poore,elias de dereham. Agulla de catedral + alta de Anglaterra. La planta té forma de creu patriarcal/doble creu llatina amb dos transseptes ben marcats. Tres naus amb arcs de creueria. Prebisteri(altar major). Annexe, el claustre i sala capitular. SISTEMA: Ogival. MATERIALS: pedra, mármol, fang, fusta, formigó, vidre… Agulla que busca alçar-se per estar el més a prop del cel / Déu.

El rapte de les sabines

.

Títol

: El rapte de les Sabines, Autor
: Giambologna, Cronología
: 1579 (Finals s. XVI)

Localització

: Piazza della Signoria, Florencia, Material
: Marbre, Estil
: Manierisme, Tècnica
: Talla , Dimensions:
4,10 m ANÀLISI FORMAL:

MATERIAL

:Marbre,TÈCNICA
: Talla ,ESTRUCTURA
: Grup exempte i multifacial,CROMATISME
: Monocroma,TEXTURA
: Polida

Escola d’Atenes

: Títol:L’escola d’AtenesAutor: Rafael Sanzio (1483-1520)Cronologia: 1510-1511

Estil: Renaixement- Cinquecento,Tècnica: fresc,Tema: Filósòfic i la veritat adquirida per la raó,
Suport: mur, 7,72 m,Localització original i actual: sala de la signatura, al Vaticà, Roma., Dimensions: 5 m x 7,7 m, ANÀLISI FORMAL: Tècnica: fresc,Suport: mur de la sala de la Signatura, de 7,72 metres de base,Colors: càlids i freds,Colors uniformes,Figures es mouen en totes les direccions,Forma i figures-dotades de Naturalisme,Moviment,Inexpresives ,Estat anímic ,Perspectiva lineal,Punt de fuga entre Plató i Aristòtil,Harmonia , FUNCIÓ:Decorativa.,Rafael es trasllada a Roma en 1508.La primera estança que va pintar va ser la Signatura,Quan només tenia 25 anys, es convertí en un dels artistes més importants de la cort papal.Rivalitat amb Miquel Àngel i Leonardo da Vinci, va ser acceptat tant pel seu talent com el seu bon caràcter, MODELS:És considerat un dels millors artistes en el dibuix de la història de l’art.Va aprendre la tècnica i l’estil de dos pintors contemporanis, Miquel Àngel i Leonardo da Vinci.,INFLUÈNCIES: S’inicia el manierisme.Rafael inspirà grans pintors barrocs, com Annibale Carracci i Nicolàs Poussin i a pintors neoclàssics com Ingres, al Segle XIX. Plaça de Sant Pere del Vaticà Plaça de Sant Pere del Vaticà,Francesco Bernini,1656-1667,Barroc,Ciutat del Vaticà, Roma, Itàlia,Marbre Travertí,Església,Sistema arquitravat i voltat.
ANÀLISI DELS ELEMENTS FORMALS: Va ser construida principalment de Marbre Travertí.,Elements de suport :    - Les columnes TOSCÀ ( 284 ) - Els pilars ( 88 )  Elements suportats :     - L’entaulament,Escultures de l’entaulament (140 ) Sistema arquitravat i  voltat.Com a l’espai extern , trobem unes dimensions 32Om x 240m.Proporció Antropocèntrica inexistent.Trobem una simetria perfecta. Elements decoratius :    - Escultures sobre els eixos de les columnes, - Dos gegants fonts, - La gran columnata.INTERPRETACIÓ: La plaça de St. Pere representen els braços materns de ‘església, seu de la cultura catòlica recull els aspectes més significatius de l’arquitectura i de l’urbanisme barrocs: simbolisme, efecte escenogràfic i funcionalitat. La plaça, segons paraules de Bernini, simbolitzava els braços materns de l’església “que abracen als catòlics per a reforçar la seva creença; als heretges per a reunir-los amb l’església i als infidels per a il·luminar-los amb la veritable fe”.  Els sants del damunt de la columnata són els mitjancers d’aquesta església de salvació que multiplica esforços per fer més emotiva, apassionada i sensible la fe catòlica. Simbòlicament, la seu Catòlica, Apostòlica i Romana esdevé intermediària en el camí vers la salvació, plantejament ben contrari a la concepció protestant que no reconeix ni la Verge ni els sants com intermediaris en la salvació de la humanitat. Els sants representen l’església triomfant, respecte l’església militant que són els fidels. FUNCIÓ:La funció de la plaça es la d’acollir el màxim nombre de fidels, alhora que resoldre la poca alçada de la façana. El passadís central del bosc de columnes servia d’aixopluc en dies de pluja facilitant la celebració de processons, en especial el dia del Corpus i Via Crucis. Mitjançant l’escenografia pròpia de l’esperit Barroc, Bernini pretenia provocar emocions en el fidel amb una visió àmplia i a la vegada solemne. Aconsegueix guanyar espai per al culte,que  permetre la visibilitat de les estances vaticanes i la Loggia de les benediccions a més de crear una perspectiva il·lusionista. MODELS I INFLU:Els models i referències d’aquesta obra són Miquel Àngel i el seu projecte del Campidoglio en el que fa a la piazza recta, mentre la columnata de la piazza obliqua ens remet al Teatre Olímpic de Vicenza, obra de Palladio. Alhora en petita escala la configuració de l’espai de la piazza obliqua és igual que l’espai de Sant Andrea al Quirinal del mateix Bernini: un espai el·líptic transversal.L’obra influí en altres obres d’època barroca com la plaça no finalitzada davant de la Regia de Caserta, obra de Luigi Vanvitelli i d’època neoclàssica com els braços còncaus de l’església de Sant Francesc de Paula a Nàpols (1809-1831), davant del palau reial.