Arquitectura sostenible i fases bàsiques de la construcció
Arquitectura sostenible i bioclimàtica
L'arquitectura sostenible reflexiona sobre l'impacte ambiental de tots els processos implicats en un habitatge: des dels materials de fabricació, les tècniques de construcció, la ubicació de la vivenda i el seu impacte en l'entorn, fins al consum energètic de la casa i la reducció de l'impacte mediambiental.
L'arquitectura bioclimàtica utilitza la forma dels edificis per a obtenir un òptim aprofitament de les condicions climàtiques i dels recursos naturals existents.
L'arquitectura tradicional a Espanya funciona segons aquests principis bioclimàtics: les finestres i les teulades orientades al sud en el nord d'Espanya, l'encalat de les parets de les cases d'Andalusia, l'ús de certs materials, etc.
Principis de disseny i criteris passius
En el disseny de l'edifici cal tenir en compte:
- L'ús, la situació i l'orientació.
- La forma i distribució de les obertures.
- El grau d'aïllament dels diferents murs.
- La inèrcia tèrmica dels diversos tipus de materials.
- L'afavoriment de la il·luminació natural.
Les mesures que s'apliquen són: la correcta dimensió de les obertures, la regulació de la captació solar, el tancament adequat amb vidres dobles i tancaments hermètics, i la ventilació natural.
Arquitectura activa
L'arquitectura activa requereix energia solar per al seu funcionament i permet la captació i acumulació de la calor amb l'ús de captadors solars.
Moviments de terra i condicionament del terreny
Entre les obres de terra més freqüents tenim:
- Desbrossament del terreny: neteja superficial del terreny a una profunditat de 25 cm aproximadament.
- Excavació o terrabuit: és el rebaix del nivell del terreny mitjançant l'extracció de terra.
- Terraplè: és l'operació contrària a l'excavació.
- Talussos: són inclinacions del terreny necessàries.
El replanteig és traçar sobre el terreny el contingut d'un plànol.
Fonamentació i estructures
Els fonaments són les bases on es recolzen o descansen els edificis; la seva finalitat és transmetre de manera uniforme el pes de l'edificació al terreny on s'assentarà.
- La fonamentació contínua: s'utilitza en terrenys ferms i, per tant, no és freqüent a Catalunya.
- La fonamentació discontínua: s'utilitza en terrenys tous.
Tant en la fonamentació contínua com en la discontínua s'han de fer servir pilars, que són elements constructius destinats a suportar el pes d'un forjat.
Elements de la planta o terra
La planta o terra està formada per tres punts:
- El forjat: és l'element resistent del terra.
- El paviment: és la part de l'obra que es col·loca sobre el forjat.
- El sostre: es col·loca a la part inferior del forjat i es construeix amb una gran diversitat de materials.