Arquitectura Romànica: Exemples i Característiques

L'arquitectura romànica és la que succeeix en el canvi de la alta a la baixa edat mitjana. Sorgeix en un moment d'impàs, on el model feudal queda obsolet i els territoris s'unifiquen i sorgeixen noves ciutats que necessiten una nova arquitectura que els representi i que els hi doni prestigi, per tant, és un intent d'emular l'arquitectura Romana i recuperació dels bagatge constructiu de Roma. No obstant, degut a la gran extensió de l'imperi Romà, cada població local té la seva pròpia tipologia constructiva, per tant, sorgeixen diferents arquitectures romàniques, però totes son fruit d'un mateix fenomen.

Santa Maria del Naranco del 848 a Oviedo

S'aconsegueix major alçada i esveltesa gràcies a murs estrets amb contraforts i arcs que comencen a ser de mig punt, amb un vuit a la part central de la façana, un interior longitudinal amb murs més pudelats que afavoreixen la introducció de la llum. Planta ritmada amb línies que endrecen l'espai, formes variades amb la introducció d'arcs faixons que ens indiquen que algú ha replantejat i pensat com alleugerar la volta de canó. Desig de desmaterialització de l'edifici, gràcies als arcs feixons entenem l'edifici com l'addició de mòduls, fragments que van formant un volum; ordenació de l'espai en perspectiva amb un diafragma estructural. Major refinació de la construcció amb murs ornamentals en pedra i ordenances verticals, estries amb gàrgoles que recorden els capitells clàssics. Servei com a sala d'audiència amb escales que diferencien els nobles del poble.

Capella Palatina d'Aquisgrà del s. IX (782-804) a Aaehen

Situada a Ravenna, un punt d'exposició de la cultura Romana. Major refinació tècnica respecte a l'anterior, amb ordres més acurats. Capella de planta octogonal circumdada per un hexadecàgon, amb un deambulatori delimitat per columnes i decorada amb mosaics i marbres. Tripartició dels arcs en tres pisos diferents, amb eixos longitudinals i ortogonals perfectament definits i desenvolupats. S'utilitzen arcs de mig punt, columnes de base clàssica, el tractament de pa d'or i ornaments com la làmpada de corona típica bizantina i posició de les figures que ens recorda a Bizanci.

Saint Gall del s. VIII a Suïssa

Un dels primers monestirs construïts pels Benedictins, amb un pergamí que demostra que torna a haver gent que pot dissenyar amb formació tècnica, formació d'una elit que comença a recuperar els mecanismes de projecció arquitectònica i capacitat d'endreçar l'espai segons la funció que realitza cada sala. La part central de l'església és una gran nau longitudinal amb l'altar situat al final mirant cap a l'est, està dividida en tres parts i al no hi haver bancs, la gent 'deambula. El ritme ve marcat pels pilars i hi ha una reinterpretació dels ordres i una voluntat de fer entrar el màxim de llum possible.

Focus d'Arquitectura Romànica

Els focus d'arquitectura romànica van ser la Frontera Holanda-Alemanya, la Llombardia i el Riu Loira. Cap a meitat del s. X l'Imperi Germànic reneix i les terres germàniques es convertiran en el cor del feudalisme europeu. En aquest temps es pot parlar de la primera arquitectura romànica en esglésies altes i de corpulenta fortalesa i clara verticalitat, de tres naus cobertes amb fusta, amb doble absis i westwerk, i en ocasions, pilars que presenten un ritme independent del mateix mur que suporten i s'alternen amb les columnes sota els arcs, remarcant la divisió en quadrats de la planta. A l'any 911 els normands s'havien convertit al cristianisme, més tard, navegarien cap a Terra Santa. Inicialment, l'arquitectura normanda es desenvolupà lligada a la tradició carolíngia; coberta de fusta que ens permet una nau central més ampla, alta i un claristori més lluminós. En quant a l'aportació arquitectònica normanda podríem parlar de la volta de creueria. Als territoris del sud, a partir del s. X, coincidint amb un redreçament polític s'experimenta un renaixement de l'arquitectura i comença la primera arquitectura romànica. A la Llombardia és on l'arquitectura romànica va adoptant el seu primer llenguatge internacional a casa de la gran influència d'aquesta regió i la difusió operada pels mestres picapedrers, que dirigien equips itinerants de paletes picapedrers experts en l'elaboració de la pedra segons la tradició dlel maò. Aquests també s'anomenaven llombards, eren experts en la construcció de voltes i els seus edificis parlen un llenguatge inconfusible i perdurable; un llenguatge basat en les lesenes i en les característiques rengleres d'arcs de mig punt oberts sota de la cornisa de l'absis central de les esglésies. En quant a la Borgonya, gràcies a l'ús de la volta i les conseqüències que això va comportar en l'estructura material i espacial, va tenir un gran paper en la consecució d'una arquitectura romànica internacional. És una regió estratègicament situada i és el nucli difusor d'un fort desenvolupament monàstic que té a Cluny el seu epicentre.

Arquitectura Bizantina

Tractament de pa d'or i ornaments com la làmpada de corona típica bizantina i posició de les figures que ens recorda a Bizanci.

Capella Palatina d'Aquisgrà

El monestir de Cardona és considerat un edifici paradigmàtic de l'arquitectura catalanollombarda. Està situada dins d'una fortalesa encimbellada sobre el riu Cardener. En quant als termes arquitectònics i constructius: aconsegueix una alta verticalitat amb un emparedat amb contraforts a la façana que endrecen i s'imposen els arcs. La nau està dividida en tres parts, amb arcs faixons(addició de segments), té un petit absis a cada nau lateral(volta aresta) i un absis més grana la nau central(volta canó) amb deambulatori i una cripta amb pedres disposades a mode d'aparell ceràmic romà. La cúpula central està sobre una base quadrada, solucionada amb trompes bizantines i obertures a la base per aportar 'desmaterialització'. El treball d'aquest monestir és molt refinat i aconseguit amb el treball d'artesans i picapedrers.