Arquitectura Gòtica: Exemples a França i Catalunya

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,37 KB

Arquitectura Gòtica: Catedral de Notre-Dame de París

La catedral de Notre-Dame de París (París, s. XII) es va començar a construir durant el segle XII i durant els segles XIII i XIV s’hi van fer reformes i ampliacions. La planta és de forma basilical amb cinc naus i un doble deambulatori, amb una capçalera força desenvolupada; el transsepte és curt i té una alçada igual a la nau central, de tal manera que la vista exterior reflecteix clarament la forma de creu.

El sistema constructiu va ser molt innovador en l’època. Els suports són els característics pilars rodons als quals s’adossen les columnetes en què descansen els nervis de les voltes. La nau central es cobreix amb voltes de creueria sexpartides. L’alçat interior és de tres pisos i és el característic del gòtic clàssic: arcades, tribuna i claristori. En una part del transsepte hi trobem un quart pis.

La nau central i el transsepte tenen una alçada de 32,5 metres que, conjuntament amb la il·luminació que proporcionen els finestrals i les rosasses dels peus i dels braços del creuer, creen una atmosfera d’espiritualitat i assossegament. Notre-Dame forma part del grup de les primeres catedrals gòtiques en les quals s’introdueixen les principals innovacions estructurals i decoratives que desembocaren en l’esplendor del gòtic clàssic que trobem a Chartres i Reims.

Catedral de Notre-Dame de Chartres

La Catedral de Notre-Dame de Chartres (Mestre de Chartres, 1191-1220, Chartres, França) es va construir entre el 1191 i el 1220. Quan es va iniciar la seva construcció, Chartres tenia al voltant de 10.000 habitants i una activa vida comercial; els gremis havien arrelat amb força i tots ells participaren en la seva construcció. La Catedral de Chartres era una de les esglésies de pelegrinatge perquè estava situada en una de les rutes del Camí de Sant Jaume i n’era un dels principals punts d’aturada, la qual cosa explica la rapidesa de la seva construcció i el fort interès dels gremis en acabar-la.

La planta és de creu llatina amb tres naus i seccionada en sis trams: l’amplada de la nau central és el doble que la dels laterals. El transsepte és curt i força desenvolupat: també hi observem tres naus. Un cop el travessem s’arriba al cor, que dóna pas al deambulatori o girola, el qual ens indica que es tractava d’un temple de pelegrinatge. Finalment, a l’extrem oriental, hi ha la capçalera dividida en set trams irregulars i envoltada de tres capelles disposades radialment.

A la façana principal hi ha una triple portalada flanquejada per dues torres, diferents en la forma, que fan de campanars. El conjunt de la façana es pot dividir en tres nivells: a la part inferior, la portalada Reial, de triple arcada i d’estil romànic, amb una representació de la glòria de Crist al timpà central i un conjunt escultòric molt innovador format per estàtues-columna; al nivell intermedi, un trifori de grans dimensions; i a la part més elevada de la façana, una gran rosassa i, damunt seu, la galeria reial.

L’interior del temple potencia una marcada sensació de verticalitat, fet que indueix a enlairar els ulls cap al cel. L’alçat interior es pot dividir en tres nivells: a la part inferior, les arcades; al nivell intermedi, el trifori, amb trams formats per quatre arcs; i a la part superior, una filera de vitralls que omplen el perímetre del recinte i fan que penetri la llum exterior tamisant-la tot creant una atmosfera càlida i acollidora.

La sustentació de l’edifici es basa en la utilització de pilars compostos i arcs ogivals. La volta és de creueria i s’aguanta gràcies a la distribució de pesos entre els nervis que la creuen, que es perllonguen i baixen adossats als pilars fins a terra, i l’ús d’arcbotants que dipositen el pes sobre uns potents contraforts a l’exterior.

La rapidesa en la seva construcció provocà que el resultat fos un conjunt de gran coherència formal i estilística. La Catedral de Chartres és un exemple esplèndid del que es coneix com a gòtic francès amb totes les seves característiques: notable diferència d’alçades entre la nau central i les laterals, la gran elevació de la coberta, l’ús de grans finestrals amb vitralls esplèndids i la triple portalada ornamentada amb grans conjunts escultòrics.

Monestir de Poblet

El Monestir de Poblet (1163-1316, Vimbodí, Tarragona) fou fundat per petició del comte Ramon Berenguer IV a l’abat del monestir cistercenc de Fontfreda (França) l’any 1150. Ramon Berenguer IV li demanava que desplacés una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als musulmans. Un any més tard hi van arribar els monjos i al cap de poc hi començaren les obres arquitectòniques.

Al segle XIV, Pere III el Cerimoniós hi féu esculpir les tombes d’Alfons II el Cast i Jaume I, la seva i de les seves esposes i fills, i convertí així el monestir de Poblet en el Panteó Reial de la Corona d’Aragó.

L’arribada d’aquest ordre monacal a Catalunya va portar l’anomenat gòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per la funcionalitat i l’austeritat.

El monestir de Poblet està compost per una successió de tres recintes emmurallats, el més interior dels quals és l’àmbit pròpiament monàstic.

L’eix principal del monestir és el claustre, que era el centre de la vida monacal. Les quatre crugies1 són cobertes amb voltes de creueria apuntada. El pati interior està delimitat amb arcs apuntats amb una traceria2 gòtica, d’acord amb l’austera decoració geomètrica i floral dels capitells.

A l’est s’hi troba la sala capitular, que està formada per un auster espai quadrat amb quatre pilars octagonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d’on arranquen en palmera els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre de la sala. A terra hi trobem les tombes d’alguns abats.

L’església del monestir és de planta de creu llatina, de tres naus (amb capelles laterals en un costat), un transsepte i una capçalera amb girola i cinc capelles radials. Al transsepte hi ha els sepulcres reials i dues capçaleres. La nau central està coberta amb volta de canó apuntada, reforçada amb sis arcs faixons, mentre que les naus laterals presenten una coberta de volta de creueria. L’austeritat dels murs es trenca amb l’espectacular cimbori octagonal que corona el creuer, els panteons reials i el gran retaule d’alabastre del segle XVI, de Damià Forment, que decora l’altar major.

  • 1Cada un dels pòrtics del claustre.
  • 2Ornamentació arquitectònica de pedra formada per la combinació de línies i figures geomètriques, utilitzada en l'art gòtic per a decorar finestrals, rosasses, etc.

El dormitori és una immensa nau gòtica de 87 m de llargada i 10 m d’amplada. Està coberta per un sostre de fusta de dos aiguavessos, i dinou arcs apuntats recolzats sobre potents mènsules3 treballades delicadament.

L’austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l’ordre del Cister. Seguint aquest criteri i les pautes d’oració i treball (ora et labora) marcades per Sant Bernat, es van determinar les dependències principals del monestir: una església, per pregar; una sala capitular, dedicada a la lectura diària; el refectori o menjador, per fer els àpats en comunitat, i un dormitori també comunitari. És evident, doncs, que es tracta d’una construcció arquitectònica pensada en relació amb les activitats que s’hi feien.

  • 3Element arquitectònic que sobresurt del parament d'un pla vertical i serveix per a sostenir alguna cosa.

Església de Santa Maria del Mar

L’església de Santa Maria del Mar (Barcelona, 1329-1383) és una obra cabdal del gòtic català. Es va construir entre el 1329 i el 1383, en un lloc on, segons la tradició, va predicar l’apòstol Sant Jaume i on va ser enterrada Santa Eulàlia.

Es troba al barri de la Ribera i la seva construcció va ser finançada pels gremis relacionats amb l’activitat portuària, els menestrals, els mercaders i els nobles del carrer Montcada. Es considera un monument relacionat amb l’empenta comercial i marinera de Catalunya al segle XIV.

La direcció de l’obra va anar a càrrec del mestre Berenguer de Montagut.

És una església de tres naus sense transsepte. L’amplada de la nau central és el doble de les laterals, i està dividida en quatre trams que són quadrats perfectes, la qual cosa permet reduir al mínim el nombre de suports. Entre els contraforts hi ha capelles. El presbiteri4 s’organitza en forma poligonal, amb vuit columnes que delimiten l’espai de l’altar major.

Tots els trams es cobreixen amb voltes de creueria; les de la nau central descansen sobre pilars octagonals de gran alçada i tota l’estructura queda apuntalada pels contraforts que acullen les capelles.

La distribució de la llum interior contribueix a accentuar l’amplitud espacial. Damunt de les arcades d’accés a les capelles hi ha llargs finestrals amb vitralls que també trobem al seu interior; la nau central s’il·lumina per òculs que s’obren sobre les arcades i per una magnífica rosassa als peus.

El resultat de tot és un espai diàfan, sense interrupcions visuals, creant un espai unitari que és una de les principals característiques del gòtic català. Aquesta concepció unitària de l’espai interior té la seva correspondència en el tractament continu del mur exterior, que enllaça els contraforts i la façana.

La façana es divideix en tres trams i queda emmarcada per dues torres octogonals.

Per acabar, només resta dir que l’Església de Santa Maria del Mar és l’exemple més admirable de l’arquitectura gòtica catalana, que es caracteritza per la sobrietat i la racionalitat dels sistemes constructius per crear un espai ampli i unitari.

  • 4Presbiteri: part de l’església situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major i és reservada als clergues. També se l’anomena santuari.

Entradas relacionadas: