Arquitectura del Segle XIX: Modernisme i Escola de Chicago

Característiques de l'arquitectura modernista

• Elements estructurals i ornamentals: inspirats en elements vegetals de tipus orgànic, amb formes arrodonides i entrellaçats (arabescos).
• Caràcter envoltant: la dimensió decorativa i la funcional s'uneixen harmònicament.
• Predomini de la línia corba: ús de dissimetries i una clara estilització de les formes.
• Ús de nous materials constructius: incorporació del ferro (recuperació de treballs de forja artística) i de materials que havien caigut en desús, com el maó i la taulelleria.
• Llibertat i imaginació: voluntat de treure l'art de les normes convencionals.
• Arquitectura simbòlica: una proposta suggeridora i embellida que busca despertar els sentits.

L'arquitectura del ferro i la Revolució Industrial

L’arquitectura del ferro està estretament lligada a la revolució arquitectònica que va tenir lloc al segle XIX, fruit dels nous materials com el ferro i l'acer que va proporcionar la Revolució Industrial. Els principals impulsors d’aquest estil eren els enginyers, que confiaven plenament en les noves tecnologies i les veien perfectament aplicables al camp de l’arquitectura. Mentrestant, la majoria d’arquitectes es van oposar al moviment, ja que seguien apostant per l'ús dels materials tradicionals.

Els Magatzems Carson i l'Escola de Chicago

Els Magatzems Carson són un dels edificis més representatius de l’Escola de Chicago, un dels corrents d’arquitectura sorgits a la segona meitat del segle XIX arran del creixement continuat de les ciutats estatunidenques.

Funcionalisme i innovació estructural

La característica més significativa de l’Escola de Chicago és la recerca del funcionalisme: crear edificis senzills que compleixin la seva funció sense gaires miraments. Per tal d’assolir aquest objectiu, l’Escola de Chicago construeix a partir d’estructures metàl·liques, que permeten realitzar edificis de gran alçària i eliminar els murs de càrrega. Altres innovacions inclouen:

• L'ús del pilar de formigó com a suport o fonament.
• Les finestres esteses de forma horitzontal, que poden tenir les dimensions desitjades gràcies al fet que no es necessiten murs de càrrega.
• Un aspecte exterior reduït a superfícies netes, pràcticament sense elements decoratius.