Arquitectura del segle XIX: historicisme, Escola de Chicago i nous materials

Arquitectura històrica i eclecticisme

El Romanticisme va afavorir el sorgiment del nacionalisme com a ideologia. En aquest nacionalisme es va recórrer al passat medieval, època en què les diferents nacions europees gaudien d'una etapa d'independència i esplendor. L'afany de la burgesia nacional del segle XIX serà recrear l'art d'aquella època, i així en arquitectura es prendran com a model els estils medievals, però incorporant els nous elements que aporta el desenvolupament industrial del segle. Aquest corrent rep el nom d'eclecticisme.

Els arquitectes van ressuscitar les formes gòtiques, romanes, islàmiques i bizantines. Es tracta d'imitar estils arquitectònics d'altres èpoques, reinterpretats amb característiques pròpies del segle XIX.

El neogòtic va ser l'historicisme més difós, sobretot a França, Anglaterra, Alemanya i Espanya. Exemples significatius són el Parlament de Londres o la restauració de Notre Dame de París.

Els arquitectes tenen una voluntat conscient de desenvolupar una nova llengua adaptada a la seva època, a través del collage d'aquestes formes del passat. Un dels principals exemples serà el Palau de l'Òpera de París, de Charles Garnier.

L'Escola de Chicago

Aportacions de l'Escola de Chicago

Els Estats Units tenen un avantatge sobre Europa: és un país nou, amb una potència industrial i comercial elevada. Els arquitectes estadunidencs rebutgen qualsevol compromís amb el passat. Seran els pares de l'arquitectura actual i donaran lloc a un tipus arquitectònic que tindrà gran èxit: el rascacels.

Chicago era una de les ciutats de major creixement demogràfic. El 1871 un incendi va devastar el centre de la ciutat, per la qual cosa va ser necessari reconstruir-lo amb rapidesa. L'incendi va provocar una gran especulació sobre el sòl que va originar l'alça dels preus, de manera que la solució va consistir a fer créixer els edificis en altura. Els avenços de la Segona Revolució Industrial seran decisius: la disponibilitat de perfils d'acer, la invenció de l'ascensor, el telèfon i el sistema antiincendis…

Els edificis tenien una estructura d'acer molt resistent, de manera que les façanes es van convertir només en un revestiment de l'edifici, on es poden obrir grans finestrals acristal·lats. Es va desenvolupar la anomenada planta lliure, ja que l'espai interior es pot distribuir lliurement. Es pot considerar el punt de partida de l'arquitectura funcionalista, que va tenir com a lema «la forma segueix la funció», amb una gran repercussió en l'arquitectura racionalista del segle XX.

Els principals arquitectes de l'Escola de Chicago van ser Richardson i Sullivan.

Arquitectura i nous materials: ferro, acer i formigó

Característiques i evolució de l'arquitectura del ferro

Malgrat la novetat dels materials utilitzats al segle XIX, el seu ús no és nou. El formigó era utilitzat pels romans i el ferro s'empra des de finals del segle XVIII. Les condicions que van afavorir la utilització d'aquests materials de construcció són: la seva producció en gran quantitat i a baix cost, degut al desenvolupament industrial; el avantatge que suposa la possibilitat de transportar-los fàcilment; cal destacar les seves possibilitats com a material de suport i la capacitat d'aquests de cobrir amplis espais. El progrés de les ciències de la construcció i del càlcul matemàtic de càrregues i tensions va permetre treure'n tot el rendiment. La nova societat urbana planteja problemes arquitectònics: necessitat de fàbriques, estacions de ferrocarril, ponts… i seran els nous materials els que faran possible satisfer aquestes necessitats. Els principals creadors del moment van ser enginyers que coneixien millor les possibilitats dels nous materials. El mur perdrà la seva funció estructural, permetent donar protagonisme al vidre, que s'empra en grans finestrals que il·luminen millor la llum natural dels edificis i els faran més lleugers.

El millor marc per al desenvolupament dels nous materials seran les Exposicions Universals, que es celebraven per reunir els invents i avenços tècnics dels països participants. Destaquen el Palau de Cristall (Londres) i, com a referència de l'època, la restauració de Notre Dame (París).