Arquitectura del segle XIX: Eclecticisme, Ferro i Chicago
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,83 KB
Arquitectura del segle XIX
En aquest context es van barrejar un gran nombre de propostes: es van recuperar alguns estils del passat, com l'historicisme; es va revaloritzar l'arquitectura popular, com l'Arts and Crafts; i es van explorar les possibilitats dels nous materials, com l'arquitectura del ferro.
Com a resultat de tots aquests esforços tan diversos, es van configurar dues tendències: el modernisme i l'Escola de Chicago.
L'eclecticisme
Durant la segona meitat del segle XIX, el sorgiment de les idees nacionalistes va propiciar la indagació en el passat a la recerca de les pròpies arrels. Això va suposar l'existència simultània de tendències artístiques de signe diferent, fins i tot contradictòries entre si. Aquest eclecticisme té el precedent en l'arquitectura historicista i l'exemple més clar es troba en els edificis del Ring de Viena. Un altre corrent és el neogòtic, que sorgeix per l'atracció que l'esperit romàntic sentia pel món medieval.
L'arquitectura del ferro
Per què el ferro?
- L'augment de la població va fer necessàries construccions ràpides i barates.
- Els nous mitjans de comunicació, com ara el ferrocarril, van exigir l'edificació d'estacions, la construcció de ponts i, en general, la realització de grans obres públiques.
- Les noves indústries necessitaven instal·lacions de característiques i dimensions fins aleshores desconegudes.
- El progrés en cultura i educació va dur a la creació de museus i biblioteques.
L'Escola de Chicago
L'any 1871, la ciutat de Chicago va ser destruïda per un incendi i va haver de ser reconstruïda. En la reconstrucció hi van participar molts arquitectes i la manca d'espai i l'especulació del sòl van obligar a construir edificis molt alts, els gratacels, cosa que fou possible gràcies a les possibilitats que oferien les estructures metàl·liques. L'Escola de Chicago va estar formada per arquitectes que es van enfrontar a les noves necessitats de les ciutats americanes, que no tenien una llarga tradició artística.
La característica principal és l'edificació en altura, que va donar origen als gratacels, i això va ser possible gràcies a tres factors:
- A) Reduir el cost del sòl que l'especulació havia elevat.
- B) Utilització d'armadures metàl·liques que permetien superposar els pisos.
- C) Invenció de l'ascensor.
A la segona meitat del segle XIX, l'Escola de Chicago va anticipar les tendències que s'imposarien a Europa: la primacia de la funcionalitat sobre l'estètica. Louis Sullivan en va ser el representant més important.