Arnau de Vilanova i Ramon Llull: Pensadors Catalans Medievals

Arnau de Vilanova: Metge, Alquimista i Reformador

Arnau de Vilanova va néixer a Vilanova l'any 1240 i va morir a Gènova el 1311. Va tenir una vida agitada. Va ser un metge prodigiós que va tenir a les seves mans la salut de molts personatges importants, per això l'anomenaven "el metge de Reis i Papes". Se'l reconeix com un dels més grans alquimistes de tots els temps. Un personatge fabulós que es va avançar a la seva època.

Arnau es volia ciutadà d'aquell anomenat "la catolicitat". Prefigura els homes de la Renaixença en el seu polifacetisme, per l'interès que va tenir per totes les branques del saber.

Vida i Trajectòria d'Arnau de Vilanova

Es tenen poques dades personals sobre la seva vida. Als 20 anys va anar a estudiar a la Universitat de Medicina de Montpeller. Va escriure obres religioses i va ser un reformador espiritualista que predicava el retorn a la vida austera.

Principals Obres Conservades

Les seves quatre obres conservades són:

• La Confessió de Barcelona
• La Lliçó de Narbona
• El Raonament d'Avinyó
• La Informació Espiritual

Ramon Llull: Filòsof, Teòleg i Missioner

Ramon Llull considerava que la seva missió era dedicar-se a l'apologia de la fe cristiana. Va voler elaborar un sistema per convertir les proposicions cristianes en idees que poguessin entendre, sense perill de confusió.

El Pensament de Ramon Llull i l'Ús de la Raó

En l'esquema que planteja Ramon Llull, la Raó és present en tots els homes, encara que siguin jueus o musulmans. D'altra banda, aquesta Raó avala uns principis universals, que no existeixen en la doctrina musulmana o jueva. Aquests principis universals es corresponen amb les veritats de la doctrina cristiana. Per tant, si jueus i musulmans entenen per la Raó aquests principis universals, no podran oposar-s'hi i hauran de reconèixer que la doctrina cristiana és la vertadera.

L'Objectiu de la Conversió Religiosa

Una confusió recurrent respecte a Ramon Llull és el que s'esmenta en algunes ocasions en defensa del filòsof: l'afirmació que Ramon Llull, de fet, volia arribar a una mena d'entesa o de diàleg entre les tres religions. Aquesta afirmació és falsa, ja que de l'estudi de les seves obres se'n desprèn que el seu objectiu és dur l'altre a la fe pròpia, la conversió al cristianisme.

No obstant això, aquesta conversió s'ha de dur a terme tenint present la condició intel·lectual de l'adversari, per exposar millor el principi universal (o fer creure que la seva religió no en té). Aquesta preocupació pel llenguatge es posa de manifest en els dos llibres de retòrica que va escriure.

La Preocupació pel Llenguatge i l'Ordre

Va donar molta importància al llenguatge i a l'ordre discursiu. Els noms reals i les definicions d'un subjecte allunyen l'enteniment de l'error; els noms relatius permeten la identificació d'uns noms relatius amb els altres. En definitiva, els noms tenen un caràcter psicològic, s'enllacen amb l'enteniment i la voluntat. Va buscar un llenguatge universal que pogués esdevenir mètode, basat en un càlcul que permetés dirigir les disputes i arribar a assolir la veritat.

La Figura Quaternària i els seus Objectius

És de destacar també l'ús que fa de la figura quaternària (aigua, aire, terra, foc), que pren de la filosofia d'Escot Eriúgena. Els objectius de la figura són:

• La conversió religiosa.
• L'explicació de la realitat amb analogies (tal com Déu governa els set planetes, els nobles haurien de dirigir els països).
• El manteniment de la memòria.

La Teologia en el Pensament Llullià

A nivell teològic, considera que l'home pot utilitzar l'enteniment. La teologia és en realitat un doble procediment: el d'ajudar l'home en la seva tendència natural vers Déu, i el de possibilitar viure una experiència. No obstant això, reconeix els principis i misteris de la Revelació com a postulats metodològics, sense els quals no es podria viure.