Armar els professors als EUA: seguretat escolar i controvèrsia
Español3,94 KB
La masacre de la escuela amish és el nom del succés ocorregut a l'escola West Nickel Mines, una escola amish al poble de Bart Township, al comtat de Lancaster, Pennsilvània, Estats Units, el 2 d'octubre de 2006. Un home armat, Charles Carl Roberts IV, de 32 anys, va prendre com a ostatges i finalment va torturar i matar cinc nenes (d'entre 6 i 13 anys) abans de suïcidar-se a la mateixa escola.
Un altre cas similar és el de «La masacre de Sant Valentí» a l'institut Stoneman Douglas de Parkland. <>, va dir el president estatunidenc durant una trobada amb víctimes de diversos tiroteigs escolars. Aquesta mena de successos es farien menys freqüents, gairebé inexistents, si els professors portessin una mesura de seguretat capaç de protegir tant els seus alumnes com ells mateixos.
En primer lloc, els professors sí que haurien d'anar acompanyats d'una arma en anar a treballar, ja que s'han comès bastants crims en centres educatius en els quals, efectivament, els criminals portaven armes. Això vol dir que faria que els propis delinqüents no vulguin arriscar-se a cometre un crim perquè es poden enfrontar a una altra arma de foc i, per tant, perjudicar-se. <>, va dir el president estatunidenc durant una trobada amb víctimes de diversos tiroteigs escolars. De fet, ja hi ha una escola a Texas, a la ciutat de Harrold, on els mestres poden portar pistoles amagades des del 2008. <>, va dir el pare d'un alumne que assisteix al col·legi de Harrold. <>, va ressaltar. Donald Trump insisteix que una escola sense armes atrau els assassins, o els possibles assassins. <<És una temptació com un pastís a la porta d'un col·legi>>.
D'altra banda, en el cas de les escoles de tipus amish, que són les que es troben en zones rurals, com per exemple la de l'escola West Nickel Mines de la qual s'ha parlat anteriorment, manquen de temps si aquests successos arribessin a ocórrer, ja que les seves localitzacions estan allunyades dels serveis d'urgències i sanitaris.
«La gent del camp es protegeix a si mateixa, no viu en la il·lusió que la policia hi serà per fer-ho», va explicar Laura Thweatt el 2008, una atleta estatunidenca de llargues distàncies que explica això des de la seva experiència personal, ja que ella va viure en aquest tipus de zones.
En canvi, no tots els professors estan emocionalment capacitats per portar una arma i, si es dóna el cas, usar-la contra algú. Per tant, no es tractaria d'armar-los a tots, sinó als que s'ofereixin voluntaris. Tanmateix, segons un estudi realitzat en 116 escoles dels Estats Units, el 76% dels docents es neguen rotundament a fer-se responsables d'usar l'arma, encara que la llei dicti que està legalment permès.
Un altre inconvenient és l'estat psicològic de la persona responsable de portar l'arma. Com és lògic, tots els elegits per al càrrec haurien de passar una prova psicològica avaluada per experts que determini si estan realment capacitats. Tanmateix, l'Escola de Salut Pública de la Universitat de Chile, després de conèixer aquesta proposició, va voler indagar sobre la salut mental dels professors estatunidencs. La universitat va establir el vincle entre la salut mental dels docents d'escoles municipalitzades i els resultats en la prova SIMCE. Després d'aquestes proves, el 16,9% dels professors pateixen trastorns mentals durant l'últim any.
Aquest debat ha portat diferents grups de persones a expressar les seves opinions sobre si s'hauria d'armar els professors als EUA. Des del meu punt de vista, valoro que s'hagi plantejat aquesta hipòtesi tan impactant, ja que pot ser que rebaixi les xifres de masacres succeïdes en centres educatius. Així, els propis docents poden contribuir a la possible salvació dels seus alumnes i de les seves pròpies vides.