Aristòtil: Vida, Obra i Filosofia de l'Estagirita
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,56 KB
Context històric i filosòfic
La filosofia d'Aristòtil sorgeix en un moment de crisi de la polis, on apareix l'individu privat. El seu interès ja no és tant polític —com el de Plató—, sinó, sobretot, científic (practica la biologia, l’anatomia, l’astronomia, la física...).
- Empirisme: Realitza investigacions empíriques sobre la naturalesa, els animals i les plantes, donant rellevància a la informació que entra pels sentits.
- Influències: Rep influències de Plató (“nosaltres, els platònics...”), però també dels presocràtics (se’l pot considerar un presocràtic cronològicament mal situat).
- El Liceu: Al Liceu s'hi feien les classes passejant; per això, els anomenaven els peripatètics.
Obra d'Aristòtil
Va escriure diàlegs com Plató, però la majoria s'han perdut (obra exotèrica, obra de jovenesa: Eudem o tractat sobre l’ànima —on es defensa la seva immortalitat— o el Protrèptic —tractat de consells al futur governant—).
Es conserven, però, tots els escrits que preparava per a les seves classes, tradicionalment anomenats tractats (obra esotèrica), recopilats i ordenats l’any 60 a.C. per Andrònic de Rodes.
Classificació de les obres
- Lògica: Categories, Analítics, Tòpics.
- Ciències Naturals: Física, Sobre el cel.
- Metafísica: 14 tractats de Filosofia primera.
- Ètica i Política: Ètica a Nicòmac, Política.
- Tractats sobre l’art: Retòrica.
Teoria hilemòrfica i classificació de les ciències
Nascut a Estagira (384 a.C.), Aristòtil proposa una classificació del saber:
- Lògica: Ciència preparativa que serveix com a fonament per investigar altres ciències.
- Ciències teòriques: El coneixement de diferents tipus de realitats, característiques i causes (física, matemàtiques, biologia, psicologia, filosofia primera, etc.).
- Ciències pràctiques: L’estudi de l’acció i conducta humana (com l’ètica o la política).
- Ciències poètiques: L’estudi de la producció humana d’una obra.
Les categories de l'ésser
L’ésser (o l’ens) es diu de moltes maneres i es manifesta en 10 categories. Aquestes pressuposen una unitat: la substància (forma substancial/essència), que és la categoria necessària.
- Substància: home, cavall.
- Quantitat: dos, tres mesures.
- Qualitat: blanc, fort.
- Relació: doble, mig.
- Lloc: a on.
- Temps: ahir, demà.
- Posició: dret, assegut.
- Estat: armat, vestit.
- Acció: parla, talla, crema.
- Passió: estimat, tallat, cremat.
El canvi
El canvi accidental es divideix en:
- Canvi quantitatiu: creixement i disminució.
- Canvi qualitatiu: alteració.
- Moviment local: translació.
En el canvi substancial, roman la matèria primera, que és indeterminada.