Aristòtil: Vida, Obra i Conceptes Clau de la Filosofia Antiga

Aristòtil: Vida i Pensament Filosòfic

Biografia d'Aristòtil

Aristòtil, fill de metge i deixeble de Plató, estava molt interessat per la biologia i recupera l'estudi presocràtic de la physis. Va néixer a Macedònia i el seu pare era metge del rei. Als 17 anys l'envien a estudiar a l'Acadèmia i s'hi queda 20 anys fins que mor Plató amb 80. Després viatja i és mentor d'Alexandre el Gran, però tenen idees oposades. Quan Alexandre el Gran és nomenat emperador, Aristòtil funda la seva pròpia acadèmia, el Liceu. Alexandre el Gran mor el 322 a.C. i Aristòtil marxa a una illa perquè es crea un corrent antimacedònic. Mor a l'illa.

Obra d'Aristòtil

• Exotèrica: Dirigides al públic i cremades a la biblioteca d'Alexandria.
• Apunts del Liceu: (Lògica, Física, Metafísica, Ètica i Política).

Aristòtil busca unificar els dos mons separats per Plató i, sobretot, li molesta el "no coneixement científic de la physis". Les dues idees principals són:

• Podem tenir coneixement científic.
• La natura és el més real (més sentits).

Teoria del Coneixement

Tipus de Sabers

• Coneixement teòric: Sabers desinteressats.
  • Física: Moviment.
  • Matemàtiques: Aspectes quantitatius.
  • Filosofia: Saber general.
• Coneixement productiu: Saber fer algun producte segons unes normes.
• Coneixement pràctic: Saber com actuar en situacions concretes.

Com Coneixem?

• El coneixement comença amb l'admiració i la sorpresa.
• No hi ha idees innates (diferència amb Plató).
• Els sentits són l'inici del coneixement (diferència amb Plató).

Lògica Aristotèlica

És el creador de la lògica, que va ser vàlida fins a l'inici del segle XX.

• Pensament lingüístic: Llenguatge = Pensament = Realitat.

Divideix la realitat en categories (les formes bàsiques en què parlem i pensem la realitat). Les divideix en:

• Substància (essència): Allò que una cosa és.
• Accidents:
  • Quantitat: Sòcrates té 60 anys.
  • Qualitat: Sòcrates és savi.
  • Relació: Sòcrates és mestre de Plató.
  • Lloc: Sòcrates viu a Atenes.

Metafísica Aristotèlica

Crítica a la Teoria de les Idees de Plató

Unifica els dos mons platònics per explicar la natura científicament. Accepta que el coneixement científic és d'allò universal, però creu que aquesta essència es troba a la natura, no a un altre món.

Les principals crítiques que fa són:

1. Fa impossible parlar de la natura.
2. Complicar l'explicació de la realitat.
3. No dona explicacions convincents, són ambigües.

Conceptes Clau de la Metafísica

• Substància-Accident:
  • Substància: Allò que és (particular i genèric) i és única.
  • Accident: Allò que pot ser predicat de la substància (múltiples).

  La substància és diferent dels accidents, però no existeix sense accidents.

• Matèria i Forma (Hilemorfisme):

  Els éssers són la unió substancial de matèria i forma (inseparables).

  • Matèria (cos): És el substrat, més indeterminada, amorfa i inferior.
    • Primera matèria: Amorfa.
    • Segona matèria: Materials i elements.
  • Forma (ànima): Essència, més determinada, superior, eterna, immutable, universal.

  Coneixement científic de la physis: La forma està a l'interior, no a un món a part (Món de les Idees). La forma és diferent de la matèria, però no existiria sense matèria.

• Potència-Acte:
  • Potència: Capacitat d'una cosa per fer-se una altra (nen-adult en potència i nen en acte).
  • Acte: Potència realitzada.

  La potència és matèria i és inferior perquè és indeterminada. Pot ser moltes potències.

Ètica Aristotèlica

Cal actualitzar les millors potències (les que ens fan més humans).

Física Aristotèlica

La physis són éssers en moviment.

Tipus de Canvi

• Canvi substancial: El que afecta la substància.
• Canvi natural: Fan que l'objecte vagi al seu lloc natural (terra i aigua cauen, i foc i aire pugen).
• Canvi accidental: Afecta els accidents.
  • Quantitatiu: Acceleració.
  • Qualitatiu: Canvi de propietats (amarg-dolç).
• Canvi artificial: Fan que un objecte no vagi al seu lloc natural. Cal aplicar força.

Les Quatre Causes

Conèixer és conèixer les causes (saber què passa). L'experiència diu què s'ha de fer, què passa. La ciència diu per què passa. Causa: tot allò que intervé en la producció d'un fenomen.

• Material: Allò de què està feta una cosa.
• Formal: Allò que una cosa és.
• Eficient: Aquella que provoca el fenomen.
• Final: La finalitat de l'ésser o fenomen.

La natura no es mou per atzar, tot allò que es mou és mogut per una altra cosa. No hi pot haver infinits motors (alguns d'ells s'han de moure sense ser moguts).

Antropologia Aristotèlica

Uneix els presocràtics amb l'hilemorfisme: matèria (cos) i forma (ànima).

Tripartició de l'Ànima

• Racional
• Sensitiva
• Vegetativa