Aristòtil potència i acte

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,32 KB

 

teoria d les ideesAristòtil no accepta la idea de Plató de separar les idees de les realitats sensibles. Diu que cal abandonar aquesta teoria. Per Aristòtil no existeix la idea separada de les coses, el que existeix és la naturalesa de les coses; per conèixer la realitat hem d’investigar el món sensible i descobrir l’essència de les coses. Per ell, la teoria de les idees és una teoria absurda i impossible perquè les idees de qualitats o de relacions no existeixen. Pensa que el canvi no pot ser explicat a través de les idees ja que aquestes no són causes de les coses.  metafísica o filo 1raÉs l’estudi dels aspectes de l’ésser que són comuns a tots els éssers, el més universal. Cerca els principis i causes que expliquen com és tot el que existeix. Les altres iències són les filosofies segones perquè tracten l’ésser des de només un punt de vista.  teoria d ls categories: substanc i accidentsExisteixen distints maneres de ser, que Aristòtil anomena categories i es divideixen en dos tipus: 1substància: tot allò que existeix 2accidents: qualitats, característiques,  modificacions de la substància. Per Aristòtil la substància és la base de tota la realitat existent i allò que no canvia quan es modifiquen els accidents. Està compost per matèria i forma.
Els accidents no poden existir separadament.Aristòtil distingeix 10 maneres de ser (categories):1 Substància 9 Accidents (quantitat, qualitat, relació, lloc, temps, posició, condició, acció, passió) Exemple: substància ( el meu cotxe) -- accident ( el color del meu cotxe)Distingeix entre substància primera (l’ésser individual) que sónles coses individuals formades de matèria i forma i que està subjecta al canvi) i les substàncies segones (espècie, gènere) que estan dins cada ésser individual i en són l’essència
.  teoria hilemorfica Aquesta teoria d’Aristòtil afirma que les substàncies són un compost inseparable de matèria  (element físic) i forma (essència, forma, estructura de cada cosa). La forma determina la matèria. Només es pot fer ciència sobre la forma. Tot canvi és una modificació de la forma. Exemple: substància(taula)=matèria(fusta)+forma(allò que lo fa ser una taula)Amb aquesta teoria es supera el dualisme platònic, per Aristòtil només hi ha in món de substàncies que estan compostes de matèria i forma.  Física: la ciència del moviment.
Filosofia segona.
La física per Aristòtil té com objectiu explicar el canvi i el moviment. El moviment inclou qualsevol canvi o alteració d’una substància. -Potència i acte: l’explicació del canvi Aristòtil creu en l’existència realdel món sensible. Per a ell el canvi és real i pot ser estudiat per la ciència.
És una idea diferent de la de Parmènides que negava la possibilitat del moviment. Aristòtil diferencia entre ésser en potència i ésser en acte.L’ésser en potència és la capacitat de ser una cosa que encara no és però que pot arribar a ser (un nin és un home en potència),



és la capacitat de transformació, la possibilitat de ser alguna cosa diferent del que ja és.L’ésser en acte és allò que és qualsevol cosa en el moment present, una potència actualizada. Tot tendeix a realitzar-se al màxim, a desenvolupar les seves potencialitatsAmb aquesta distinció Aristòtil resol el problema del canvi; el canvi no és el pas del no-ésser a l’ésser com deia Parmènides, és el pas de l’ésser en potència a l’ésser en acte. Els éssers tenen a dins la seva potència i aconsegueixen la seva realització quan han actualitzat les seves potencialitats.La teoria hilemòrfica relaciona acte i potència.Potència= matèria acte = formaLa matèria està en potència de rebre una forma i l’acte és forma  perquè és allò que en el moment present, és la que actualitza la matèria. L’acte és més real que la potència. -El moviment o canviEl moviment per Aristòtil és el pas de la potència a l’acte. El canvi no és ni potència ni acte, és el que passa entre un i altre, és l’actualització de la potència.Tipus de canvis segons Aristòtil: 1canvi accidental són les modificacions o alteracions d’una substància en aspectes no essencials (canvi quantitatiu com creixement o disminució; canvi qualitatiu com madurar, aprendre i canvi local com la translació) 2canvi substancial: quan una substància es converteix en una altra substància quedant la matèria primera (de cuc a papallona)Elements del canvi: 1Subjecte o substrat, és el que no canvia 2privació de forma, és la forma que desapareix 3forma que s’adquireix, allò nou.  Teleologia i finalisme a la naturalesaSegons Aristòtil tots els éssers naturals tenen una força interna que els impulsa cap a una meta o finalitat que és assolir la pròpia perfecció. Tot tendeix a una actualització plena i total.  Teoria de les quatre causes, l’explicació científicaPer Aristòtil les causes són tots els factors o elements que són necessaris per explicar un procés o un ésser natural. La física s’ocuparà d’analitzar les causes dels éssers naturals que són: -
causa material: allò del que està fet una cosa -causa formal: és l’essència del que arriba a ser,  determina la matèria -causa eficient: la font del moviment, agent extern productor del canvi -causa final o teleològica: l’objectiu o finalitat del perquè es fa. Segons Aristòtil és la causa més important ja que és l’actualització de la forma, la perfecció..Només podem explicar un procés quan coneixem totes les causes. En els canvis i els ésser artificials podem distingir les 4 causes, en canvi en els éssers naturals la causa material és clara però la causa eficient i la formal coincideixen i la causa formal i la final són la mateixa.


El primer motor o motor immòbilTot al món és activitat i moviment. L'harmonia del món és una successió de canvis de forma i successives actualitzacions de potencialitats, només explicable si hi ha una primera substància l'essència de la qual és moviment sense cap classe de potencialitat. És una substància divina, perfecta, incorruptible i necessària. Aquesta primera substància és divina, perquè Déu és etern, entitat i acte. És un Déu filósòfic que estudia la teleologia.Característiques del motor immòbil: no té potència (no es pot transformar), és la causa final del moviment etern; és immaterial; mou a distància la resta de l’univers per amor; és causa final del cosmos (el Bé de l’univers), és causa eficient del cosmos; és activitat contemplativa (Déu és pensament de pensament). El primer motor,  Déu, és segons la Metafísica l’objecte suprem de la ciència, l’objecte d’estudi de la filosofia primera. Per tant, la teologia ha de ser la ciència més elevada. CosmologiaAristòtil té una concepció geocèntrica (la terra ocupa el centre de l’univers). Deia que la terra era rodona i és una esfera quieta enmig del caos perquè si es mogués els nostres sentits no detecten cap moviment. Conceb l’univers com un conjunt d’esferes concèntriques al voltant de la terra, nega l’existència del buit ja que per a ell el cosmos és únic i finit. L’esfera de les estrelles fixes reb l’impuls del primer motor i tanca el cosmos finit.  Les dues regionsLa gran aportació d’Aristòtil a la física és que va dividir el cosmos en dues regions oposades: 1regió sublunar: imperfecte, corrompible, del canvi. Composta per quatre elements: terra, aigua, aire i foc. Té un moviment rectilini ja uqe cada element tendeix a anar cap al seu lloc natural 2regió supralunar: perfecte, formada per èter, un element incorruptible que forma els altres i les estrelles. Té un moviment circular perfecte Influència i puns febles de l’aristotelisme: Planetes i projectils La cosmologia i la física d’Aristòtil foren molt influents. El cosmos aristotèlic va ser la imatge de l’univers vigent fins a la revolució científica dels segles XV, però amb punts febles que foren resolts per altres filòsofs:-Aristòtil explicava el moviment dels planetes amb la teoria de les 55 esferes d’èter; Ptolomeu les augmenta a 84 -No va trobar resposta al moviment dels projectils ANTROPOLOGIA, PSICOLOGIA, FUNCIONS DE L’ÀNIMAAristòtil considera la psicologia (estudi de l’ànima) com una part de la física. Per ell l’ànima és el principi de la vida, no pot existir separada del cos, desapareix amb la mort. Usa la teoria hilemòrfica que diu que cos i ànima són una unitat substancial (l’ànima és la forma del cos, i el cos és la matèria). L’ànima és allò que impulsa als home si als animals a realitzar totes les seves potencialtats; l’ànima és la forma i el cos és la matèria. L’ànima és la causa formal, eficient i final de l’home mentre que el cos és la causa material.

Funcions de l’ànimaTots els éssers vius tenen ànima però no tots els animals realitzen les mateixes funcions. Les funcions de l’ànima són: 1Funció vegetativa o nutritiva: pròpia de les plantes 2Funció sensitiva: pròpia dels animals que també té la funció vegetativa 3Funció intel·lectiva o racional: : pròpia dels éssers humans que tenen les 3 funcions Té una visió jeràrquica: l’ànima racional és la més perfecta i la vegetativa la més imperfecta. Aristòtil conceb l’ànima com a mortal, ja que la uníó cos i ànima és substancial i en morir el cos també ha de morir l’ànima, perquè són inseparables.EPISTEMOLOGIA: ESTUDI DEL CONEIXEMENT HUMÀAristòtil creu que els sentits ens proporcionen el coneixement, reivindica el coneixement basat amb l’experiència (postura empírica). Per conèixer hem de partir d’èssers concrets primer mitjançant la sensació i després mitjançant l’enteniment destirarem allò universal que hi ha dins els éssers particulars.Per ell no existeixen idees innates, tot el que podem conèixer ho anam aprenent a partir de la informació sensible,  naixem sense cap coneixement (tabula rassa).Tipus de coneixement: -Coneixement sensible: a través dels sentits es capta allò individual. És un coneixement sensible és vertader però no científic, encara que és la font de tots els coneixements ja que no tenim coneixements innats.-Coneixement intel·lectual: l’obtenim a través de l’enteniment i la raó,  és universal. És capaç de produir conceptes universals gràcies a la capacitat d’abstracció. El procés de coneixement: 1Sensació: tot coneixement comença per l’experiència sensible, quan els sentits que estaven en potència capten els éssers concrets. És el coneixement sensible. 2Imaginació: crea imatges de les coses individuals que s’emmagatzemen a  la memòria i que l’enteniment podrà fer servir. És el coneixement sensible. 3Enteniment: pensa allò universal, a bases d’acumular experiències arribam per inducció a l’essència universal comuna. És el coneixement intel·lectual. Aristòtil distingeix dos enteniments: 1enteniment agent: té la missió d’abstreure l’essència 2enteniment pacient: està en potència per rebre i conèixer les formes universals, elabora judicis i aplica els conceptes creats per l’enteniment agent.“Tots els homes desitgen per naturalesa saber” Aristòtil vol dir que els éssers humans tendim, per naturalesa, cap al coneixement, som curiosos i volem saber i comprendre el món que ens envolta. Això dona origen a la ciència i a la filosofia.El coneixement científic i el paper de la lògicaPer Aristòtil el coneixement es crea partint dels fets particulars i amb l’ajuda de l’abstracció arribam a descobrir els fets universals. La Lògica és una preparació per a la ciència, és l’instrument (organon) de la ciència. Si volem tenir un coneixement científic de la realitat, de les coses singulars, l’únic procediment vàlid és connectar-les amb l’universal a través de la deducció i emprant el silogisme Exemple de silogisme:Tot home (B) és mortal (A)..Sòcrates (C) és home (A)..Aleshores, Sòcrates (C) és mortal (A).Les ciències, segons Aristòtil, poden ésser:

Teòriques, pràctiques (moral i política) i productives (ciències aplicades)

Entradas relacionadas: