Aristòtil potència i acte
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 13,97 KB
La teoría de l’esser
Diu Aristòtil que podem parlar de moltes maneres de l’ésser. L’ésser pot tenir diferents predicats que Aristòtil anomena “Categories”.
El verb ‘SER’ pot tenir 10 predicats diferents.
La substancia - l’Helena és una dona
La qualitat - l’Helena és rossa
La quantitat - l’Helena fa 1,72 cm
La relació - l’Helena és filla d’Ariadna
Lloc - l’Helena és Atenesa
Temps - l’Helena no hi es avui
Posició - l’Helena està asseguda/ dreta
Estat - l’Helena esta malalta
Acció - l’Helena serveix
Passió - l’Helena és servida
Diu Aristòtil que hi ha una diferencia entre la primera i totes les altres que anomena ‘Accidents’. La substància no necessita de cap altre cosa per existir, té sentit per ella mateixa. En canvi els accidents només tenen sentit si els posem en relació amb una substància. Està distingit entre un substantiu i un objectiu. Ex: La taula verda (té sentit per si mateixa).
El primer moment Aristòtil distingeix entre substàncies primeres i substàncies segones.
Subs.Primeres: Són els individus concrets. Ex: Plató, Atenes…
Subs. Segones: Es l’essensia, la definició, la idea platònica, més endavant cambiara el seu el seu plantejament i dirà que només són substàncies, les substàncies primeres.
La substància es un compost de matèria i forma. Aquesta part del seu pensament es coneix com una teoria “HITEMORFICA” de la substància la matèria es el que entenem per matèria primera. La forma no és la figura sinó allò que fa que un objecte sigui el que es.
La teoría del canvi:
Aristòtil identifica la matèria amb “potència” i la forma amb “lacte”. La potència és la capacitat de produir un canvi i l’acte es l’existència d’una substància en un moment determinat, això permet explicar el canvi i el moviment. Tot té una existència amb “lacte” i una característica amb potència. Hi han 4 causes: 1.Material: és la matèria primera de la que està fet l’objecte que canvia. De una copa de plata la seva causa material és la plata. 2.Formal: seria el patró, el model que utilitza l’orfebre per crear, la causa formal de la copa és la idea que té l’orfebre de copa. 3.Eficient: és l’agent responsable del canvi, l’agent de la copa es l’orfebre. 4.Final: aquesta causa seria l’objectiu, la causa final de la copa seria per beure o simplement per decorar. Aquest plantejament s’aplica perfectament als éssers artificials, no es pot aplicar tan facilment en els éssers naturals, per tant Aristòtil diu que tot el que es natural, te en ell mateix un principi del moviment i del repòs, que Aristòtil anomena PHYSYS. El pensament d’Aristòtil és finalista o teleològic.Tot canvi té una causa.
Les matemàtiques i la geometria:
El matemati mes important d’aquesta epoca va ser Euclides 330-275. Va ser el primer director del deparament de matematiques del Museu i va escriure una obra titulada “elements”, recull totes les matematiques conegudes en aquella època: Egípcies, Babiloniques, Gregues...La aportació més important d’aquesta obra és el concepte de AXIOMA(principi indemostrable però s’accepta) per exemple: qualsevol quantitat partir entre infinit seria una quantitat infinitament petita, i com aixo es molt semblant a 0 doncs diem que es 0 i ja esta, i aixi simplifiquem. En els elements Euclides anuncia els cinc postulats bàsics d’una geometria plana: - El primer postulat ens diu que donats dos punts qualsevol, es pot dibuixar sempre una recta que els uneix. A partir d’aquí es pot deduir que una recta es un conjunt infinit de dos punts. - El segon postulat diu que qualsevol linea recta es pot prolongar indefinidament. - El tercer postulat ens diu que donat un punt qualsevol podem dibuixar sempre una circumferència amb radi arbitrari, es a dir, amb el radi que volguem i sempre en el punt esmentat. -El quart postulat diu que tots els angles rectes son equivalents. -El cinque postulat diu que si tenim una recta i un punt exterior a aquesta, només podem dibuixar una recta paral·lela que passi per el punt esmentat. Aquests son els postulats de la geometria plana, pero el nostre mon es tridimensional. En el sXX diferents matematics, han criticat aquest cinque postulat, ja que el nostre mon, en un punt, passen infinites paral·leles.
L’astronomia i la geografia
: En l’astronomia va destacar Aristarc de Samos(310-230). Es el primer en defensar l’heliocentrisme, i es el primer en parlar del moviment de rotació de la Terra. Va escriure una obra de la qual el títol es deconeix, en la que va calcular les distancies i la grandaria dels planetes del sistema solar . Un altre astronom imortant va ser Hiparc de Nicea(190-126). Aquest senyor torna a defensar un model geocèntric, el geocentrisme. Va fer un catàleg de mes de 1000 estrelles diferents, les va observar, identificar, i va ser el primer en calcular la durada de l’any solar en 365 dies, 10 hores i es va equivocar en els minuts. Un altre astrònom important va ser Claudi Ptolomeu(90.168dc). En la geografia, Estatòstenes (275-194ac) destaca com a matemàtic, com astrònom i geògraf. Com a geògraf va calcular la circumferència de la Terra, amb un aparell molt petit, i va publicar els seus resultats en una obra titulada “sobre la mesura de la Terra). Va adonar-se que el solstici d’estiu (el 23 de juny) a la població de Siena, el Sol queia absolutament perpendicular al terra, per tant durant uns segons ningú feia ombra. Mentre a Siena passava això, a Alexandria el Sol queia amb una inclinació de 7 i mig. Va a donar-se que 7 i mig és la 1/48 part d’una circumferència i per tant, va pensar que si multiplicava la distància entre Siena i Alexandria obtindia el perímetre de la Terra. Va fer un dels primers mapamundis que es coneixen(Oikumene). També va ser el creador del calendari Julià pel qual cada 4 anys afegim un dia al calendari del mes de febrer.
Mètode Cartesia:
Hem dit que la nova ciència necessita un nou mètode, i hem vist que les matemàtiques són molt vigoroses. Descartes pensa que si les altres ciències no són rigoroses, no és per la capacitat dels investigadors, sinó perquè és treballa d’una forma inadequada. Descartes crea un mètode, per totes les ciències que no són les matemàtiques arribin a tenir la mateixa exactitud que aquelles, al mètode que proposa Descartes, consta de 4 regles: 1) Regla de evidencia,diu Descartes, només podem acceptar com a bons, com a vàlids, aquells coneixements que sigui evidents, si tenim algun dubte es millor deixar-ho de banda. És evident que tot allò que representa la ment de forma clara i distinta, la claredat equival a sense dubtes i distinció = definició, el que coneixem estigui perfectament delimitat de manera que sigui impossible confondre’l amb altre cosa.2) Regla de l’anàlisi, diu Descartes, hem de descomposar un problema en tantes parts como sigui necessari per resoldre’l3) Regla de la síntesi, la síntesi és el procediment contrari de l’anàlisi, la síntesi consisteix a organitzar els nostres coneixements del més simple a més complexos. Fem cadenes de raonament.
Moral provisional:
La moral provisional és una apartat de discurs del mètode on Descartes dóna una sèrie de consells i regles que tenen relació amb la moral/ètica. Descartes sempre havia dit, que volia escriure un tractat l’ètica cosa que finament no ho va fer, l’únic que sabem del seu pensament és el que veurem a continuació, va donar 4 regles:
El primer consell és, diu que hem d’obeir les lleis i als constants del lloc on ens trobem.
El segon hem de seguir sempre les opinions més moderades, evitant els excessos. Descartes és mostra molt conversador. El tercer si les sufragistes haguessin estat moderades un cop presa una decisió, no s’hauria de dubtar i cal tirar endavant. El quart és el que és coneix com a principi de la realitat, doi Descartes no esperis que el món s’adapti a tu, adapta’t tu al món.