Aristòtil: Metafísica, Ètica i Teoria del Coneixement

Aristòtil: Vida i Obra

Monisme Ontològic i Antropològic

Monisme Ontològic: No hi ha dues realitats, sinó una: el món material que podem observar i palpar.

Monisme Antropològic: L'home no està fet de dues substàncies separades (cos i ànima). L'ànima i el cos no poden existir de forma separada. El cos mor quan l'ànima s'esvaeix.

Teoria del Coneixement

Importància del coneixement sensible. Tot el que sabem comença pels sentits. La ment ordena la diversitat del món sensible i li dóna categoria de coneixement universal. La ciència és possible.

Geocentrisme

La Terra és el centre de l'Univers.

Hilemorfisme

Tot el que existeix és un compost de dos principis metafísics: la matèria i la forma.

Teoria del Canvi

El canvi és real. Tot canvia perquè tot està sotmès a dos principis metafísics: la potència i l'acte. La matèria és potència. La forma és acte.

Teoria de les Quatre Causes

Tot el que existeix es deu a quatre causes: material, formal, eficient i final. La més important de totes és la final. L'atzar no existeix.

Lògica

És l'instrument de la raó. Sense la lògica no es pot pensar.

Teoria Ètica

La vida feliç es troba en la pràctica de les virtuts morals i en la recerca del coneixement. La virtut sempre es troba en el terme mig de totes les coses.

Teoria Política

L'home és un animal polític. Només es pot viure a la polis. La polis ha de ser governada pels millors (aristocràcia). Masclisme: la dona és un home mal fet.

Teoria Estètica

L'art és imitació, perquè la imitació produeix plaer, sobretot si és imitació del que és bell. Funció catàrtica de l'art.

Metafísica d'Aristòtil

Què és la Realitat?

La realitat és l'ésser. Però l'ésser es diu de moltes maneres!

Què és l'Ésser?

Ésser és tot allò que és, el món que podem veure i tocar amb els nostres sentits (el món de les idees no existeix).

Categories de l'Ésser

La primera categoria de l'ésser és la de substància. La substància defineix les coses, és ella qui fa que siguin el que són i no una altra cosa. La substància és, per això, una categoria necessària.

Les altres nou categories també defineixen l'ésser, però no de forma necessària, sinó accidental.

El que distingeix el pomer del perer és la substància.

Teoria Hilemòrfica

La substància, alhora, es divideix en dues parts: matèria i forma.

La matèria és el substrat real que posseeix tot ésser. La seva principal característica és que és indeterminada.

La forma és el que determina la matèria, fent que cada cosa sigui el que és. Un gos i un dofí es diferencien per la forma, no per la matèria.

La matèria és principi d'individuació: dues taules d'igual forma són taules individuals en funció del principi material que les constitueix.

Tot ésser és, substancialment, matèria + forma. No es poden separar una de l'altra: matèria + forma = ésser.

L'ésser humà també és un compost de matèria (el cos) i forma (ànima).

La forma és principi d'intel·ligibilitat de l'ésser: vol dir que l'ànima coneix els éssers per la forma, no per la matèria.

Per Aristòtil, l'ànima és mortal, perquè no pot existir sense el cos (Màtrix: el cos no pot existir sense la ment).

Aristòtil trenca amb Plató: les idees (formes) són part constitutiva dels éssers, i no poden existir fora dels éssers singulars.

Potència i Acte

Si el coneixement científic necessita la permanència, com definir científicament una realitat que està canviant contínuament? Aristòtil introdueix una nova solució del problema: la teoria de l'ésser en acte i l'ésser en potència.

Tot ésser es troba en acte, i alhora en potència d'esdevenir (canviar) cap a un altre estat: cuc en acte, papallona en potència.

La matèria és la part de l'ésser que sempre està en potència.

La forma, en canvi, és el que actualitza l'ésser.

Les Quatre Causes

• Causa Material: El substrat físic de tot ésser.
• Causa Formal: El que fa que un ésser sigui el que és i no un altre.
• Causa Eficient: L'agent que produeix l'ésser (l'home, la natura).
• Causa Final: La finalitat per la qual l'ésser és.

Antropologia

L'home és un compost de matèria (el cos) i forma (l'ànima) que no es poden separar. La mort d'un equival a la mort de l'altra.

En tots els éssers vius, l'ànima és un principi vital, la portadora de vida.

En l'home, a més, l'ànima és un principi intel·lectual, perquè és la seu de la raó, qualitat que ens distingeix dels altres animals (home = animal racional).

Teoria del Coneixement

Quan naixem no sabem res (contra Plató), la nostra ment està en blanc.

A mesura que els sentits es desperten, la ment s'omple de percepcions, les quals, associades amb el sentit comú, es guarden a la memòria, la qual permet acumular experiència.

El procés del coneixement es completa quan l'enteniment rep l'experiència i crea, per mitjà de l'abstracció, els conceptes generals que seran la base de la ciència: home, mamífer, salut, malaltia, vertebrat, temperatura…