Aristòtil l'esser humà es sociable per naturalesa
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,8 KB
Per Aristòtil, l’ésser humà és l’animal amb logos, és la característica esencial que ens distingeix de tots els altres éssers vius. El domini de la paraula és el que ens converteix en éssers morals ja que som capaços d’apreciar allò bo i just. Això fa possible la convivència, de manera que la capacitat racional i lingüística està associada a la nostra sociabilitat natural
.
COS I ÀNIMA
Aristòtil creu que un ésser humà és també un individu compost de matèria i forma. La matèria és el cos i la forma és l’ànima
.
L’ésser humà és la única substància, perquè el cos i l’ànima estan units entre ells.
El cos i l’ànima formen una uníó substancial perquè el cos és allò de què estem fets i l’ànima és la configuració que pren aquesta matèria per saber com el nostre cos està estructurat i permet que estiguem vius i que siguem capaços de raonar.
L’ànima està relacionada amb la nostra activitat vital i intel·lectual, és com el funcionament de l’ésser humà.
No tots els éssers són iguals, per això es poden distingir tres funcions diferents de l’ànima:Funció vegetativa: permet nodrir-se, créixer i reproduir-se.Funció sensitiva :fa possible percebre el món que ens envolta i interactuar-hi.Funció racional :és exclusiva de l’ésser humà i és la que ens permet parlar i raonar.
Les plantes només fan la funció vegetativa, els animals la vegetativa i sensitiva, mentre que els humans les tres funcions.
L’ànima està associada al funcionament, per tant, quan mor un ésser, l’ànima no pot seguir existint, perquè la mort suposa que l’organisme ha deixat de funcionar.