Aristòtil l'esser humà es sociable per naturalesa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 29,58 KB

 

ANTIGA: Tales, Anaximandre, Empèdoles, Pitàgores, Heràclit, Parmènides,Sòcrates, Plató, Aristòtil.

MEDIEVAL: St. Agustí, St. Tomàs d'Aquino, Duns Escot, Averrois, Avicenna, Guillem d'Occam.
MODERNA/Renaixement: Copèrnic, Kepler, Galileu, Nicolau de Cusa, Marsilio Ficina, Pico della Mirandola, Giordano Bruno, Erasme de Rotterdam, Tomàs Moro, Francis Bacon. Descartes, Malebranche, Spinoza, Leibniz, Hobbes, Locke, Hume, Berkeley, Diderot, D'Alembert, Montesquieu, Rousseau, Voltaire, Kant, Goethe, Fichte, Schelling, Hegel.
CONTEMPORÀNIA: Edmund Husserl,, Max Scheler, Bertrand Russell, Ludwig Wittgenstein.Martin Heidegger, Jean-Paül Sartre, Emmanuel Mounier, Jacques Maritain, Lévi-Strauss, Louis Althusser, Michel Foucault, Hans-Georg Gadamer, Paül Ricoeur, Max Horkeimer, Theodor Aorn, Jürgen Habermas.

Podem viure fora de la societat?
Què és una societat justa? Som instintius o som productes de la societat?

L’instint és el que preval en l’estat de naturalesa, la qual cosa vol dir que l’estat de naturalesa és la guerra de tots contra tots perquè l’home és un llop per a l’home. En canvi, l’estat social, en el que prevalen les normes socials, es caracteritza per aconseguir que els homes convisquin en harmonia a partir de la repressió dels instints. (Thomas Hobbes 1588-1679)

-L’origen de l’Estat és la superació de la guerra de tots entre tots que hi ha en l’estat de la naturalesa.

-Justificació de que l’ésser humà cal que visqui en societat i en un Estat organitzat (CIVILITZACIÓ).  

Per justificar-ho oposa ESTAT SOCIAL vs. ESTAT DE NATURALESA.

ESTAT SOCIAL:


sotmès a regles socials i polítiques i a un poder polític.

ORDRE I HARMONIA

ESTAT DE NATURALESA:


l’ésser humà viu en plena llibertat i es governa pels seus instints.

CAOS I VIOLÈNCIA

Concepció antropològica: l’ésser humà és per naturalesa egoista i violent. La societat el fa bo.

Per a Max Weber, en l’estat de naturalesa els éssers humans podem exercir el seu dret a la violència, el seu poder per a resoldre els conflictes. En canvi, en l’estat social hem delegat el nostre dret de violència en la societat en forma de govern, o poder polític.

-En l’origen de l’Estat tenim dret a la violència si convivim en un estat de naturalesa, i quan vivim en una societat donem el nostre dret a la violència a un Estat, per tal que aquest ens ho torni en forma de justícia.

Jean-Jacques Rousseau (1712- 1778), considerava que l’estat social es fonamenta en la repressió dels instints humans i fa que l’ésser humà esdevingui desgraciat. L’ésser humà és bo per naturalesa, és la societat la que el fa tornar dolent. L’origen dels mals dels homes i de la societat és la propietat privada. Per Rousseau, el primer que va agafar un tros de terra i el va tancar per dir: això és meu va ocasionar tots els mals que posteriorment han esdevingut en la societat.

Una convicció essencial en la filosofia de Rousseau és que la felicitat i vida social, en les grans ciutats o capitals, són mútuament contradictòries; generen l’opressió de l’home per l’home. L’home només pot ser felíç en contacte amb la natura, en solitud.

-La repressió dels instints humans (desig de viure en plena llibertat, de tenir relacions autèntiques amb els altres, viure en harmonia amb la naturalesa).

-La societat ha esdevingut un organisme excessivament gran, que per organitzar-se necessita masses normes i lleis que han impedit la realització autèntica de l’ésser humà.

Concepció antropològica: l’ésser humà és bo per naturalesa. La societat és qui el fa dolent.

Per a Karl Marx, “la societat fa l’ésser humà” i “l’ésser humà fa la societat”. El procés dialèctic és el que ha generat la societat i l’individu. Per tant, som alhora instintius i socials. El que succeeix és que el desenvolupament històrico-social no ha estat equitatiu per a totes les classes socials -senyors feudals i camperols- o -burgesos i proletaris- perquè sempre hi a hagut una relació d’amo i esclau entre els homes; de vassallatge que perdura en el capitalisme: el sistema econòmic que produeix unes relacions de producció opressores per a la majoria de la societat, el proletariat.

-Anàlisi del sistema econòmic: elevar la producció al màxim i la propietat privada

-El sistema capitalista no ofereix a tothom les seves necessitats i les formes que té de relació amb la societat en la que viu el fan desgraciat (a l’ésser humà) i que no es pugui desenvolupar.

El treball ens fa lliures? El món que hem creat és veritablement humà?

Karl Marx (1818- 1883). Concepte d’alineació.

El treball és un concepte fonamental en Marx, ja que en la seva antropologia concep l’ésser humà com un ésser que es fa a través del treball productiu. Les facultats humanes només poden desenvolupar-se a través d’un treball digne de l’ésser humà, lluny del treball fabril o alienant. La forma de treball pròpiament humana és la de l’artista que juga lliurement en el procés de la creació completa.

  • La situació de dependència dels obrers forçats a treballar “sota l’autoritat, la coacció i el jou d’un altre home”.

  • Les persones es veuen convertides en robots o en goril·les domesticats. No poden desenvolupar el seu potencial humà.

La reflexió sobre les condicions de possibilitat del comunisme coincideix amb la reflexió sobre les condicions de possibilitat del desenvolupament i expressió de la creativitat dels éssers humans en la seva totalitat, ja que sense una base material que pugui garantir la vida dels individus, els beneficis de la producció i la recepció artística resten impossibilitats per a la majoria dels éssers humans. Per tant, les condicions materials de la societat són molt importants per a que l’ésser humà tingui les necessitats bàsiques cobertes i pugui esdevenir felíç.

-Des del punt de vista social l’activitat humana essencial és el treball.

-Segons Marx l’ésser humà és un ésser que es fa a través del treball productiu. L’ésser humà és un ésser actiu, així que el treball és un element molt important per ell.

-El treball ens relaciona amb els altres: té un objectiu (producte) i gràcies/ a través d’aquest producte ens relacionem amb els altres.

-La relació dels éssers humans és mediata, no immediata.

Per Marx, la nostra relació està mediatitzada mitjançant el treball. El treball fa que l’ésser humà sigui i arribi a ser el que ha de ser.

AUTÈNTICA: el que és.

TREBALL INAUTÈNTIC: aquell que no és verdader, no serveix perquè l’ésser humà arribi a ser el que ha de ser.

TREBALL FABRIL:ALINEACIÓ. Monótona, en cadena, repetitiu, vivencia accelerada del temps, relacions socials impersonals, submissió.

-El més important és la producció, per damunt de les persones i de tot.

-Control total del treballador, envaint la seva privacitat.

-Control i acceleració continuada del temps. La velocitat de la màquina transforma el temps humà.

-El valor central és l’eficàcia (Tècnica i Tecnologia).

-El treballador es torna boig.

RESULTAT: Allò desenvolupat o produït no té sentit per al treballador. és com una extensió de la màquina.

TREBALL HUMÀ:AUTENTICITAT, AUTOREALITZACIÓ. Activitat diversa i lliure, procés creatiu, implica el desenvolupament de totes les facultats humanes de Kant: Raó (imaginació-idees), Enteniment (anàlisi), Sensibilitat (percepció).

-Marx diu que per eliminar el treball fabril s’ha d’eliminar el sistema capitalista i implantar el sistema comunista.

-EL TREBALL NO ENS FA LLIURES, PERÒ ENS POT FER LLIURES (DESPRÉS DEL TREBALL).

Què és la vida bona? Com puc ser felíç? La ignorància fa la felicitat?

Per Sòcrates (470- 399 a.C.); la vida no mereix ser viscuda si no pot ser examinada. Per tant, sense exercir la capacitat del raonament i de valorar les nostres accions no pot haver-hi felicitat o vida bona. D’altra banda, Sòcrates en l’intel·lectualisme moral afirma: ningú fa el mal sabent-ho; qui fa el mal, ho fa per desconeixement i ignorància de que és el bo. El savi és un home virtuós i felíç (saviesa= virtut= felicitat). Aquesta idea és un aconcepció radical de saviesa; quan el filòsof -aquell que no és savi, vol ser-ho- cerca la veritat, les seves investigacions han de tenir correlacions amb la seva conducta i la seva vida. Si cerquem sobre la justícia, per exemple, allò que ens indiqui què és la justícia ens ha de fer savis, la qual cosa implica ser justos i felíços.

Virtut= areté -- aristós -- aristòcrata (el millor en allò que fa).

Sòcrates: gran filòsof, perquè hi ha un abans i un després des de l’aparició del seu pensament.

-NO està considerat un dels 5 grans en la història de la filosofia perquè....

  1. No va deixar obra escrita (el coneixem a partir dels diàlegs de Plató).

  2. No va crear un sistema filósòfic que desbordes tots els conceptes de la filosofia. Només es va dedicar a l’ètica= moral.

GRANS FILÒSOFS (5 grans autors de la historia de la filosofia): PLATÓ. ARISTÒTIL, Descartes, Kant i HEGEL; perquè aborden tots els camps de la filosofia.

-Per obtenir la felicitat hem de reflexionar sobre allò que fem. Quan reaccionem estem buscant la vida bona, la felicitat.

-L’ésser humà ha de tendir a ser un savi.

-Per ser intel·ligent has de saber el bé. Pensar en les nostres accions i reflexionar en si són bones ens portarà a la intel·ligència i ens farà felíços.

Val la pena viure la vida? Per què no em suicido? Per què he de continuar vivint?

Galileu: molt important perquè acaba desenvolupant el mètode científic.

     És acusat d’eratgia perquè el mètode científic contraadiu la Bíblia. Es desdiu per continuar vivint.

     La vida és més important que les nostres idees.

 Paradoxa: hi ha qui té la idea molt clara del sentit de la vida i, per això, es fa matar.

Quin és el sentit de la vida?

Mètode Perogrullo (empíric): estem davant de la realitat, observem uns fenòmens i a partir d’aquí creem unes lleis i teories.

Mètode Don Quixot: a través dels libres es crea la seva idea de la realitat, un món ideal. A partir d’aquesta idea decideix anar al món real a imposar el seu món ideal i s’enfronta a la realitat.

Síntesi dels 2 mètodes: tenir unes idees teòriques.

Per a Albert Camús, la consciència individual construeix la lucidesa davant l’existència en front de l’evasió fora de la llum.

Matar-se és un acte d’afirmació de que la vida no ha estat entesa (vitalisme) i que no val la pena viure.

La vida és esforç, dolor, patiment i superació del dolor. (Sísif quan torna a caure cap a la vall i ha d’empènyer un altre cop i un altre la roca cap amunt de la muntanya.

L’absurd imposa la mort?

L’absurd NO imposa la mort, imposa la lucidesa (quan l’ésser humà s’adona que la vida és absurda sorgeix aquesta lúcida i hem d’acceptar-ho i viure amb aquesta idea o bé fer-nos una il·lusió).

La lucidea pot ser apagada de diverses formes:

  1. Si no podem suportar el dolor i el patiment de la vida, si no lluitem per ella es pot imposar el suïcidi.

  2. Mitjançant la superació inautèntica de l’absurd o postulant EL SENTIT ÚNIC de la vida a través de:

    1. l’enyorança d’un passat millor (la infantesa, la pàtria perduda…)

    2. l’esperança d’una vida eterna recolzada en l'existència de Déu.

Relació amb Merlí: anàlisi de creença que hi ha algo més enllà de la vida.




Entradas relacionadas: