Aristòtil i la Filosofia Grega: De la Physis a l'Ètica

Concepció del Cosmos: Cosmologia i Física

Aristòtil va definir la physis com allò que té per si mateix i en si mateix el principi del seu propi moviment (canvi). Va fer referència a la naturalesa en dos sentits:

• Al conjunt de coses que són per physis, és a dir, al conjunt d’éssers naturals.
• A la constitució o estructura interna d’un ésser, la seva naturalesa.

En el conjunt dels éssers naturals hi ha un principi intern: la forma; i en el conjunt d’éssers artificials, el principi de canvi és extern a ells mateixos (causa eficient).

L'Eudemonisme i la Recerca de la Felicitat

Tot el que existeix té un fi que li és propi, i assolir-lo o complir-lo comporta el seu bé, la seva pròpia perfecció. L’ésser humà tendeix a buscar la felicitat (eudaimonia). Per tant, és una ètica eudemonista. Amb la virtut, actuem bé i, així, aconseguim la llibertat.

La Política i l'Animal Polític

Va definir la política com el saber que tracta de determinar no solament el bé individual, sinó també el bé comú, el de tot el poble. L’ésser humà, a part de ser determinat com a ésser racional, també ho és com a animal polític. La polis és un organisme en el qual no es pot viure sense ella. Aristòtil va dir que han de governar els millors, i aquests són els més savis. L’estat havia de servir per assegurar la vida i per a viure-hi bé i fer millors ciutadans.

L'Hel·lenisme: Expansió de la Cultura Grega

Període històric que comença amb la mort d’Alexandre i va acabar amb l’ocupació de Grècia per part de l’Imperi Romà. El tret característic va ser l’enorme expansió d’allò grec com a element civilitzador que es va estendre des d’Egipte fins a l’Índia.

L'Hedonisme: El Principi del Plaer

Principi de plaers i de dolor:

• Plaers naturals i necessaris.
• Plaers naturals i no necessaris.
• Plaers no naturals i no necessaris (com ara un premi).

Els Cínics: Physis contra Nomos

Van reflexionar sobre el conflicte entre physis i nomos. Van apostar per la primera perquè pensaven que la finalitat de la vida de l’ésser humà és ser feliç i això només és possible si aquest torna a la naturalesa. Van definir physis com tot allò que no és cultura.