Aristòtil i la Filosofia Grega: De la Physis a l'Ètica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,47 KB
Concepció del Cosmos: Cosmologia i Física
Aristòtil va definir la physis com allò que té per si mateix i en si mateix el principi del seu propi moviment (canvi). Va fer referència a la naturalesa en dos sentits:
- Al conjunt de coses que són per physis, és a dir, al conjunt d’éssers naturals.
- A la constitució o estructura interna d’un ésser, la seva naturalesa.
En el conjunt dels éssers naturals hi ha un principi intern: la forma; i en el conjunt d’éssers artificials, el principi de canvi és extern a ells mateixos (causa eficient).
L'Eudemonisme i la Recerca de la Felicitat
Tot el que existeix té un fi que li és propi, i assolir-lo o complir-lo comporta el seu bé, la seva pròpia perfecció. L’ésser humà tendeix a buscar la felicitat (eudaimonia). Per tant, és una ètica eudemonista. Amb la virtut, actuem bé i, així, aconseguim la llibertat.
La Política i l'Animal Polític
Va definir la política com el saber que tracta de determinar no solament el bé individual, sinó també el bé comú, el de tot el poble. L’ésser humà, a part de ser determinat com a ésser racional, també ho és com a animal polític. La polis és un organisme en el qual no es pot viure sense ella. Aristòtil va dir que han de governar els millors, i aquests són els més savis. L’estat havia de servir per assegurar la vida i per a viure-hi bé i fer millors ciutadans.
L'Hel·lenisme: Expansió de la Cultura Grega
Període històric que comença amb la mort d’Alexandre i va acabar amb l’ocupació de Grècia per part de l’Imperi Romà. El tret característic va ser l’enorme expansió d’allò grec com a element civilitzador que es va estendre des d’Egipte fins a l’Índia.
L'Hedonisme: El Principi del Plaer
Principi de plaers i de dolor:
- Plaers naturals i necessaris.
- Plaers naturals i no necessaris.
- Plaers no naturals i no necessaris (com ara un premi).
Els Cínics: Physis contra Nomos
Van reflexionar sobre el conflicte entre physis i nomos. Van apostar per la primera perquè pensaven que la finalitat de la vida de l’ésser humà és ser feliç i això només és possible si aquest torna a la naturalesa. Van definir physis com tot allò que no és cultura.