Aristòtil apunts sobre el coneixement

PSICOLOGIA ARISTOTÈLICA

Tota la matèria té vida en potència i és l’ànima qui l’actualitza. Els éssers vius estem formats per cos i ànima de manera que l’un no existeix sense l’altre (contrari a Plató – transmigració de l’ànima). L’ànima te diferents funcions:

• Nutritiva:

  
  Té com a objectiu la preservació de l’espècie. La tenen humans, plantes i animals.

• Sensitiva:

  
  Té com a funció el desig, la percepció i el moviment local. Només humans i animals.

• Racional:

  
  Proporciona capacitat racional i de creació de conceptes. Només la tenen els humans.

EPISTEMOLOGIA ARISTOTÈLICA

El coneixement comença amb la percepció sensible i requereix la raó, rebutja es idees innatistes. Funcions del coneixement:

• Sensació/ percepció:

  
  Prové de l’ànima sensitiva, ens proporciona informació els fets accidentals quan l’objecte està present.

• Imaginació/ memòria:

  
  Permet recordar les percepcions i la memòria reproduir-les un cop no està present l’objecte.

• Experiència:

  
  Inclou tots els nivells anteriors. És l’elaboració de conceptes a partir del que tenen comú els objectes físics. Relacionada amb la raó impossible sense els sentits.

• Ciència

  
  : basada en el coneixement de les causes.

  ÈTICA I POLÍTICA ARISTOTÈLICA

  Ètica eudemonista (busca la felicitat de l’individu). La felicitat és una finalitat, per tant, cada acció és jutjada com un mitjà per a aconseguir-la. Per Aristòtil la felicitat és una vida dedicada al coneixement, ja que és allò propi dels éssers humans. Aquesta és potència de tothom però només l’actualitza qui és virtuós. Les virtuts ètiques o morals (caràcter – ethos) estan relacionades a les parts irracionals de l’ànima. Les que corresponen a la Mart racional són les dianoètiques (saviesa – phronesis), tenen a veure amb la capacitat de saber escollir els mitjans que ens portin al telos volgut, la felicitat.