1. La ciència, ajudada de la tecnologia, ha fet possible el progrés de l’espècie humana. Sense el progrés tècnic la humanitat s’hauria extingit.
2. Gràcies a la tecnologia, l’ésser humà ha pogut ampliar el seu coneixement del món on viu i treure’n profit.
3. Sense la ciència i la tecnologia no es podria millorar la qualitat de vida. Elles satisfan les nostres necessitats: utilitat i benestar.
4. La tecnologia ha aconseguit un món unit, on ningú és aliè a ningú.
5. Renunciar als progressos de la ciència i la tecnologia és absurd. No es pot tornar a un mode de vida primitiu. Els errors del progrés es poden corregir.
6. La tecnologia ha permès que l’ésser humà abasti la felicitat i el benestar.
7. S’han d’acceptar les conseqüències negatives, perquè la tecnologia i la ciència ho poden arreglar.
Arguments en contra de la tecnologia
1. La ciència i la tecnologia han fet possible un desenvolupament, però no han aturat les guerres, ni la fam, etc.
2. No han aconseguit identificar l’ésser humà amb la naturalesa, sinó que l’han destruïda.
3. Les comoditats i avantatges faciliten la vida, però no la milloren, perquè porten un ritme de vida molt ràpid i cansat.
4. El món s’ha convertit en una cosa pròxima per les comunicacions, però no per a tots; no tots estan a l’abast de les tecnologies, i alguns sectors se n’aprofiten.
5. L’ésser humà no és més feliç, sinó que està més insatisfet, perquè ha de trobar sentit a la seva vida.
6. El progrés tecnològic està esgotant els recursos naturals; no és sostenible.
7. Perquè el procés tecnològic sigui positiu, l’ésser humà ha de controlar-lo, essent conscient de les conseqüències.
Principals fal·làcies lògiques
Ad Hominem (contra l'home).
Ad verecundiam (autoritat).
Ad ignorantiam (no s'ha demostrat que sigui falsa).
Tu quoque: (l’altre té el mateix defecte).
Argument circular.
Ad baculum: (amenaces).
Ad Populum: donar arguments per despertar emocions i sentiments de l’oient per obtenir la seva aprovació.
Ex populo: (tothom hi està d’acord).
Post hoc, ergo propter hoc: (causa-efecte).
Fal·làcia del pendent relliscós: reconèixer que la diferència entre dues coses no és significativa, per afirmar que la diferència amb una tercera tampoc ho és.