Arbitrarisme definició

1.4. Ideologia i ideari Del Noucentisme

1903 uns quants joves intel·lectuals encapçalats per Josep Carner  publiken diversos articles d’opinió a la revista “Catalunya” on van anar definint les bases ideològiques del

Noucentisme

feien una exaltació del present i feien una revisió del passat, valorant Positivament l’Antiguitat clàssica i el Renaixement i negativament l’Edat Mitjana i el Romanticisme (eliminar els desbordaments espontanis i passionals) I, rebutjaven tot allò que tingués a veure amb el Modernisme (no hi ha un Trencament ideològic i estètic total: continuïtat en el sentit genèric de “modernitzar” i “reformar”, però diferenciant-se per tenir un nou àmbit políTicó Social i de pensament), defensaven l’artificiositat davant de l’espontaneisme Modernista i el ciutadanisme per damunt del ruralisme.
Però el Veritable ideòleg del Noucsme va ser Eugeni d’Ors.

A partir Del 1906
Ors va començar a fer una tria seriosa del que havia Aportat el Modernisme al Noucentisme: en va potenciar els aspectes que s’adeien Amb els interessos de la classe social hegemònica, la burgesia, i en va bandejar Els que li eren contraris. A partir D’aquí va establir la ideologia del nou moviment, que es basava, Sobretot, a considerar la raó i l’intel·lecte sempre per damunt del Sentiment i de l’instint, i el principi de la realitat per damunt del principi Del plaer; s’havien de defugir les postures extremes i es defensava la contenció I la laboriositat més que el geni creador.
Aquests pressupòsits es concretaven en l’exaltació del present (consciència de viure una nova era a Causa dels canvis històrics que es produïen)

i la revisió del Passat (entroncament amb la tradició clàssica –l’antiguitat i el Renaixement– i rebuig d’èpoques considerades negatives –l’Edat Mitjana i el Romanticisme–). Volien Aconseguir “l’obra ben feta”,en la qual els cànons clàssics de La raó, l’ordre, la mesura, l’equilibri i l’harmonia havien de predominar per Damunt de tot, sent básica l’estilització i l’artificiositat. 

*Intervenció:

Eugeni D’Ors li diu així a l’acció que s’havia de dur a terme perquè tots els afers Públics funcionessin correctament.
Es tractava, per tant, d’intervenir Activament per canviar les coses, d’actuar, d’exercir una funció dirigent sobre La societat.
Quan aquesta intervenció la va referir als afers Polítics la va anomenar imperialisme;
quan la va referir als afers estètics i Literaris, arbitrarisme.

*Imperialisme:

era una Manera còmoda de no dir nacionalisme, subratllava el caire antiseparatista del catalanisme burgès i recollia L’aspiració de la burgesia d’enderrocar l’Estat oligàrquic i reemplaçar-lo per Un Estat burgès modern. Incloïa també la justificació que obligava un sector D’intel·lectuals a construir una estructura institucional per modernitzar Catalunya. *

Arbitrarisme:

mot a Una manera de fer,  en l’àmbit estètic i Literari, que es contraposava directament a l’espontaneisme:
L’arbitrarisme, o sigui, el dret i el deure del Creador d’intervenir en la seva obra per dominar-la i ordenar-la amb voluntat Transformadora.  No deixa de ser el mirall De l’intervencionisme aplicat a la cultura, de manera que des De la política fins a la societat i la creació literària s’ha de tenir el poder De triar i aplicar les convencions artificioses que calguin.

*Classicisme:

Incorporat en el moviment modernista, en el Noucentisme es converteix en una Consigna d’ordre, embolcallada amb la preceptiva estètica adient, per crear un Sistema regulador de la vida social i política. A Catalunya el substitueix una tradició i un llenguatge propis com a punt de Referència.