Els aqüífers i les roques calcàries
El material que es pot considerar millor com a aqüífer són les calcàries. Les raons són:
- Les roques calcàries, encara que no presentin porositat primària, poden esdevenir aqüífers importants quan estan fissurades com a conseqüència del procés conegut com a carstificació.
- Les calcàries es troben entre dos materials impermeables que són les margues i el granit; per tant, constitueixen un aqüífer confinat. Això és degut al fet que les calcàries tenen a sota els granits, que són roques poc permeables.
Impactes de l'explotació de les aigües subterrànies
| Impacte | Explicació |
|---|
| Descens del nivell freàtic | Quan les extraccions superen la recàrrega natural, el nivell freàtic experimenta un descens progressiu. |
| Subsidències i esfondraments | Generalment associats al descens del nivell freàtic. Hi ha una disminució de la pressió hidrostàtica, la qual cosa pot provocar la desestabilització d’edificis que tinguin els fonaments sobre roques que es poden dissoldre i formar cavitats. |
| Dessecació de fonts i d’aiguamolls | Les fonts i els aiguamolls depenen molt sovint de les aportacions subterrànies d’aigua. L’esgotament de l’aqüífer provoca l'assecament de les fonts, la disminució de cabals i el retrocés de les zones inundades dels aiguamolls. |
| Intrusions marines | En les zones costaneres que sovint estan sotmeses a una intensa explotació de les aigües subterrànies, sovint es produeix l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer d’aigua dolça; això en provoca la salinització i disminueix la qualitat de l’aigua subterrània. |
Conseqüències de la contaminació química
| Conseqüències | Explicació |
|---|
| Eutrofització | Les aportacions de N (nitrogen) i també P (fòsfor) a les aigües fan que les poblacions d’algues creixin desmesuradament i l’aigua es torni verdosa i tèrbola. En morir aquestes algues, la seva descomposició provoca una disminució important de l’O₂ i l’aparició de condicions anaeròbies que possibiliten processos de fermentació que desprenen NH₃, H₂S, CH₄, etc. |
| Metahemoglobinèmia (síndrome del nen blau) | En infants menors de 6 mesos, el seu metabolisme fa la conversió de nitrats en nitrits molt fàcilment al tracte gastrointestinal. La seva hemoglobina fetal, d’estructura una mica diferent de la normal, és fàcilment oxidada pels nitrits i ja no transporta l’oxigen a les cèl·lules. |
Origen de la contaminació de l'aigua
| Origen | Causa natural | Causa antropogènica |
|---|
| Degradació de matèria orgànica per part de bacteris | X | |
| Adobs i abocaments agrícoles | | X |
| Abocaments ramaders i purins | | X |
| Aigües residuals domèstiques | | X |
| Activitat industrial | | X |
Processos de potabilització de l'aigua
| Tipus de procés | Procés | Explicació |
|---|
| Físic | Filtració / desbast | Fer passar l’aigua per filtres i/o reixes de diferent porositat i dimensió per evitar el pas de partícules superiors als porus. |
| Filtre amb carbó actiu | Fer passar l’aigua per carbó actiu que, a més de tenir un porus petit, estableix atraccions de sals per la seva electroafinitat; serveix per eliminar aquestes sals i fins i tot per a l’eliminació d’olors i sabors estranys. |
| Decantació / sedimentació | Deixar reposar l’aigua en grans recipients perquè els sòlids en suspensió vagin caient lentament al fons i recollir només les aigües superficials lliures de sòlids. A vegades s'utilitza després de la floculació. |
| Radiació ultraviolada | Per eliminar microorganismes. |
| Osmosi inversa | Sotmetre l’aigua a una gran pressió per fer-la passar per unes membranes que eliminaran totes les sals dissoltes. |
| Químic | Coagulació-floculació | Afegir una substància a l’aigua perquè les partícules finament dividides, que es troben en l’aigua en estat permanent de suspensió, es combinin químicament amb altres de més grans per formar flocs i sedimentar. |
| Cloració | Afegir compostos clorats per evitar la contaminació de microorganismes en el recorregut fins al consumidor. |
| Ozonació | Afegir ozó a l’aigua per oxidar tots els microorganismes que pogués portar l’aigua. |
Fases del procés de depuració (EDAR)
| Núm. d’ordre | Procés | En què consisteix |
|---|
| 1 | Desbast, desarenat i desgreixat | Eliminació de sòlids grans en suspensió i sorres fent passar l’aigua per unes reixes, i eliminació de greixos per flotació. |
| 2 | Decantació primària | Eliminació de partícules sòlides en suspensió i matèria orgànica sedimentable. Es tracta de deixar reposar l’aigua per tal que sedimentin les partícules; a vegades se li afegeixen floculants per accelerar el procés. |
| 3 | Digestió aeròbica | Es produeix la digestió aeròbica de la matèria orgànica per part de microorganismes. Es fa en un tanc on s’afegeix oxigen. |
| 4 | Decantació secundària | Consisteix en la separació de l’aigua depurada dels microorganismes que han digerit la matèria orgànica. |
| 5 | Tractament terciari | Consisteix a eliminar nitrats, fosfats, metalls pesants, etc. |
Problemes i solucions de la salinització
| Problema | Solució |
|---|
- Una pèrdua de la qualitat de l’aigua.
- Un increment dels preus en el tractament de l’aigua.
- Problemes de corrosió derivats de l’ús de l’aigua excessivament salada. Si s’utilitza per al reg, pot causar la salinització dels sòls.
| - Utilitzar altres fonts de subministrament.
- Baixada del volum d’aigua consumit gràcies a millores en el consum (sistemes de reg, xarxes d’abastament, consum urbà i industrial eficient).
- Reutilització d’aigües residuals (tractades o no) per a l’agricultura, camps de golf, etc.
- Canvis d’usos que suposin un consum d’aigua més baix.
|
Efectes dels metalls pesants sobre els organismes
La contaminació per metalls pesants provoca els següents efectes en els ecosistemes:
- Canvis de la composició de les espècies que constitueixen les comunitats.
- Canvis dels grups predominants en l’hàbitat fluvial.
- Empobriment del nombre d’espècies.
- Mortalitat general de les poblacions.
- Alta mortalitat en els estadis de larva o d’ou.
- Canvis en el comportament del metabolisme o aparició de deformacions morfològiques.
- Bioacumulació en els nivells tròfics superiors.