Aqui descansa nevares

AQUI DESCANSA NEVARES: Aquesta narració es centre a les afores d'una gran ciutat, en la qual, en barraques i viu una gran comunitat. Aquí hi viu en Lalo Nevares amb la seva dona Lupe. Les barraques Es troben situades al costat del cementiri, així que, a través de les caravanes dels fèretres, és com els nens de la comunitat se n'adonen dels canvis i progressos de la gran metrópolis. Quan arriba la temporada de pluges, les barraques, fetes de fang, paper, i alguna fusta, comencen a desmontar-se i desfer-se. Les pluges es van començar a allargar més del normal, i les goteres de les barraques eren cada cop més grans, així que en Lalo tingué una idea que fou acollida primer amb una mica de recel. En Lalo va proposar ocupar els panteons del cementiri, poc a poc, les diverses famílies anaven a visitar els panteons, i somiaven amb quedar-se allí per sempre. Va arribar el moment d'ocupar els panteons, doncs les pluges eren tant intenses que la ciutat estava presa per l'aigua, i la carretera que duia al cementiri estava envaïda per l'aigua. I així ho van fer. Degut a la seva idea, en Lalo s'havia convertit en una mena de cap per a la comunitat, que el seguia. En Lalo decidir que era el moment de prendre possessió del cementiri, i els altres el seguiren, es repartiren els panteons sense gaires baralles. El conserge del cementiri, però, no hi estava gaire d'acord amb allò que estava succeint, i intentà fer-los fora, però fou inútil. La ciutat, la policia, estava massa enfeinada amb tots els problemes que sorgien sense parar a la metròpolis, com per preocupar-se d'una comunitat que havia ocupat el cementiri, així que deixaren el tema per quan s'acabessin les pluges. Els dies passaven sense gaires problemes, i quan aquets sorgien, acudien a en Lalo per a que els solucionés. Però les plujes havien començat a parar, i degut a aquestes, hi havia hagut morts, que dintre de poc s'haurien d'enterrar. El primer enterrament tardà poc en arribà, era una família enriquida, que era propietària d'un dels panteons més grans del cementiri, on ara hi vivia una família numerosa. En arribar al mausoleu, el seguici fúnebre s’horroritza de l'aspecte de la necròpolis. Després d'alguns problemes, aconseguiren enterrar al difunt, i se'n van anar esverats. La comunitat, també estava una mica revolucionada, un jove, anomenat Manuel Zetina, estava revolucionant als habitants de la necròpolis, segons el seu punt de vista, els panteons havien sigut adjudicats sense cap mirament, i això no era just, així que havien de sortejar als panteons, i ocupar-los de nou. Aquesta idea no fou ben rebuda per en Lalo Nevares, que tenia en possessió un dels millors panteons, però, en aquell moment, en Lalo ja no tenia cap poder, així que es va fer el sorteig. A en Lalo i la Lupe els va tocar un panteó de la classe mitjà, molt pitjor al que tenien fins aleshores, així que van decidir deixar el cementiri. El conserge del cementiri, Don Cosme, els avisava constantment, els deia que tant aviat com acabessin les pluges, la policia arribaria per fer-los fora. Així que, mentre en Lalo i la Lupe abandonaven el cementiri, van veure com els automòbils de la policia arribaven a la necròpolis. El narrador d'Aquí descansa Nevares, és un narrador en tercera persona que ho sap tot sobre els personatjes i la història, és a dir, és un narrador omniscient. El protagonista de la obra és en Lalo Nevares. Com a secundaris cal destacar en Manuel Zetina i Don Cosme. En Lalo Nevares està casat amb la Lupe. És un personatge rodó, perquè evoluciona psicològicament, i està presentat de manera progressiva o indirecta. D'en Lalo, sabem que és home somiador, que anela viure sota un sostre, en el qual, quan plogui l'aigua no el pugui traspassar, així que dedica tot el seu temps a arreglar la seva barraca: “Lalo Nevars dedicava el temps que li deixava lliure la seva feina de lluitar contra l'aigua i el fang, per millorar d'una manera o altra la seva barraca. L'instint l'inclinava cap a la casa sòlida i, pel seu gust hauria viscut voltat de pedra,...” . És un home somiador, i amb possibilitat de ser un bon cabdill, doncs la gent el seguia com si fos el seu cap. Manuel Zetina és un dels personatges secundaris que adquireix protagonisme cap al final de la història. El personatge, és rodó, doncs evoluciona d'una manera exagerada al llarg de la història, la seva caracterització és indirecta, ja que en cap moment se'ns diu com és físicament o psicològica. Zetina és un xicot jove que tocava la guitarra, i que tenia un gran facilitat de paraula. Quan la temporada de pluges ja acabava, es va convertir en el nou cap, doncs va formar un comité el qual presidia. Don Cosme és un personatge pla, se'ns presenta de forma acumulativa o directa: “un vestit negre amb botons de plata i una gorra amb visera de xarol...” Don Cosme és el conserje del cementiri. Ell prové del mateix lloc que en Lalo i tots els altres, però gràcies al seu esforç va aconseguir un feina digne. Don Cosme era molt tranquil, i no volia ofendre a ningú, sino que sempre intentava solucionar els prblemes parlant i deixant de banda la violència: “Procurava no ofendre a ningú amb la superioritat que li donava l'uniforme”, “Res de violències, si us plau, eh?”. Aquesta història es situa a les afores d'una gran ciutat: “Contemplà en la llunyania el perfil de la ciutat, agrisat per la boirina, que donova un to fantasmal a les torres, als monuments, a tota la barrejada edificació de la gran urbs.” Encara que majoritàriament, trobem que les accions es desarrotllen al cementiri. El temps narratiu en que es desenvolupa la història és tracta de poc més de mig any. El temps sens presenta lineal, coincideix amb l'ordre convencional de plantejament, nus i desenllaç.