Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable) — Tarragona: història i característiques

Latín4,66 KB

Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable)

Dades generals

Nom de l’autor: desconegut

Cronologia: primera meitat del segle I d.C.

Estil: Romà, període republicà tardà

Tipus d’edifici: aqüeducte

Ubicació: Barranc dels Arcs (Tarragona)

Material: pedra calcària local (saldó). Originàriament recobert en part d'estuc.

Context històric

La ciutat romana de Tarraco té l’origen en la creació pels germans Escipió d’un petit assentament militar, l’any 218 a.C., durant la Segona Guerra Púnica. Al llarg dels anys, Tarraco va anar adquirint importància estratègica en el procés de conquesta del territori peninsular.

La societat romana era una gran demandant d’aigua. A les necessitats bàsiques (consum, neteja, rec) s’hi afegien hàbits culturals d’higiene que implicaven un consum important. La ciutat de Roma posseïa una aigua freàtica de mala qualitat; l’escassetat d’aigua devia ser un problema seriós a inicis del s. IV aC.

La romanització va implicar l’extensió arreu de l’Imperi dels usos econòmics i socioculturals de l’aigua. Els romans van incorporar els coneixements de tecnologia hidràulica heretats del pròxim Orient i del món hel·lenístic i hi van afegir la seva pròpia experiència.

Anàlisi de la forma

L’aqüeducte té el punt d’origen a uns 15 km de Tarragona, a l’actual localitat de Puigdelfí, on pren aigua del cabal del riu Francolí. Aprofitant els pendents naturals del terreny, la canalització arriba fins al Barranc dels Arcs, on s’aixeca la part visible de l’aqüeducte, que salva el desnivell de la vall.

El conjunt està construït amb carreus en sec, és a dir, ensamblats sense utilitzar cap tipus d’argamassa o de material aglutinant. Els carreus, perfectament tallats i encaixats, estaven bastits sobre dues fileres d’arcades de mig punt, totes de la mateixa llum (5,9 m). Té vint-i-cinc arcs a la fila superior i onze a la inferior.

  • Distància entre centres dels pilars: 7,95 m.
  • Amplada d'intradós: 1,89 m.
  • Tipus d’arcs: tots els arcs són de ½ punt.
  • Material constructiu: carreus isòdoms de dimensions notables.

La cara externa és llisa a nivell dels arcs i presenta un encoixinat rústic als pilars i les impostes. Els pilars tenen una estructura graonada, i cada filera presenta un retrocés d’un mig peu romà.

Dimensions i estructura exterior

Es tracta d’un pont de 217 m de llargada i 27 m d’alçada màxima. S’adapta al terreny i als desnivells; calgueren càlculs matemàtics per determinar el recorregut més curt i una inclinació adequada perquè l’aigua circulés correctament.

Funció

Tenia doble funció:

  • Portar l’aigua — subministrar aigua a la ciutat de Tarraco; l’aqüeducte es construeix per superar un desnivell i permetre el transport continu de l’aigua.
  • Instrument de romanització — la construcció d’obres públiques com aqüeductes i xarxes de comunicació era una eina de propaganda, romanització i unificació del territori.

Significat i llegenda

No té un significat concret, però al voltant dels aqüeductes i dels ponts ronden diferents llegendes d’origen medieval que van tenir molta difusió a Europa. Totes aquestes llegendes tenen un denominador comú: hi ha un pacte amb el diable i una ànima en joc.

La llegenda del Pont del Diable de Tarragona comença quan el constructor ja havia aixecat les dues rengleres d'arcades. Un fort temporal va fer caure el viaducte i, en veure aquell desastre, el constructor va invocar el diable perquè l'ajudés a reconstruir-lo. Quan Satanàs va aparèixer li va proposar un pacte: ell li construiria un pont en una sola nit a canvi de l'ànima de la primera persona que begués l'aigua que transportava l'aqüeducte. L'endemà el pont estava construït, però el constructor va fer beure un ase amb la primera aigua del pont i el pobre animal va ser la recompensa que va obtenir Satanàs.

Observacions finals

El conjunt de l’aqüeducte és un exemple remarcable de l’enginyeria romana i de l’ús elaborat de la pedra tallada en sec. Tant per la seva factura constructiva com per la seva integració en el paisatge i la difusió de la llegenda associada, es tracta d’un dels elements patrimonials més rellevants de Tarragona.

Descargar

PDF Word HTML