Aqüeducte de les Ferreres: Context històric i cultural

AQÜEDUCTE FERRERES

Context històric i cultural

Data del segle I a.C, durant el regnat de l’emperador August.

Época que coincideix amb el creixement de Tàrraco, part alta del Concilium Provinciae d’Hispània Citerior.

Aquest aqüeducte va estar funcionant fins a l’Edat Mitjana, restaurat el segle X  sota el regnat dels musulmans, Califat Abd al-Rahman de Còrdova i després al segle XVIII, al segle XIX i el XX que només es conservaven per al deteriorament.

Emperador August: August és una figura molt interessant de la història de l’Imperi romà, i la seva biografia també: Nascut a Roma el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar, va entrar als cercles de poder amb la mort del seu pare adoptiu el 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol de prínceps de la República per part del Senat.

Hispània Citerior: Entre els anys 206 a. C. i el 197 a. C. la situació política en les dues províncies funcionava a força de governs provincials al cap dels quals estaven alguns procònsols elegits amb una mica de pressa, a causa de l'encara precària de Roma a la península. Un altre problema afegit era exigir el pagament d'impostos als habitants d'Hispània, molt poc favorables a acceptar els costums i obligacions romanes, sobretot nodrir de tropes a l'exèrcit invasor.

Roma en aquesta època va desenvolupar un programa d’obres públiques:

• Xarxa de carreteres.
• Construccions per a l’oci
• Aqüeductes
• Fonts públiques
• Termes i jardins amb petits estanys

L’aigua era desviada del riu o de les fonts de muntanya, amb una canalització que arribava a les ciutats on hi havien les fonts, ja que no hi havia aigua a les cases.

• Canalització:  Galeria coberta i era al final impermeable, per el morter.

Hi ha topògrafs que feien estudis dels terrenys per a poder fer que l'aqüeducte s'inclinés suaument per a que l’aigua i corrés per sobre i arribes a la font de la muntanya que després es transportava fins a la ciutat. L’aigua era repartida entre:

• Fonts públiques
• Banys públics
• Emperador i rics, que paguen per a tenir aigua potable a casa seva.

La presència dels romans al Camp de Tarragona va ser conseqüència de la Segona Guerra Púnica, ja que per contrarestar l’ofensiva d'Anníbal, Roma va decidir d’intervenir  a Iberia i, sota el manament de Gneu Escipió, van desembarcar a Empúries.

Als romans, per dur a terme l’operació necessitaven una base més al sud, la qual, alhora que fos fàcil d’ocupar, mantenir i defensar, resultés una terminal de camins i lloc de refugi i descans, per això van escollir el poblat on estava Tàrakon.

• Aqüeducte de les Ferreres: Situat a Tàrraco, possiblement va ser construït durant el govern de l’emperador August (63 a.C a 14 a.C)
• Aqüeducte de Segòvia: Construit probablement entre la segona meitat del s.I a.C i principis del s.II, durant el regnat de Vespasià i Trajà.
• Pont du Gard: Al sud de França, va ser probablement realitzat per Agripa, s.I d.C.

Digueu a quin estil pertany l’obra i les característiques generals de l’estil.

• Autor: Anònim.

• Estil: Romà, període republicà tardà.

• Tipologia de l’obra: Arquitectura civil romana.

• Funció: Conducció de l’aigua i la seva distribució.

• Cronologia: Segle I d.C.

• Localització geogràfica: Tarragona, antiga Tàrraco, capital d'Hispania Citerior.

• Material: Pedra calcària, originalment cobert d’estuc.

• Sistema constructiu: Volta.