Apunts de Grec Antic: Cronologia, Autors i Context Històric de la Grècia Clàssica

Latín5,16 KB

Apunts sobre la Grècia Antiga

Creta minoica

Creta: no grega. Edat del bronze (antic, mitjà i tardà). Protopalatial, palatial i neopalatial; postpalatial. Rituals i societat no guerrera. Els palaus eren centres de jerarquia. Fem (ocell-serp), no brau. Domini del comerç marítim i flota (x2).

Civilització micènica

Micènics: Helladic inicial, mitjà i tardà. Formació palatina, pre-palatina i postpalatina. Protogrec. Societat jerarquitzada, arqueòlegs i epigrafia. Aristocràcia guerrera. Micenes, Tirints, Pilos i Knossos: conquesta i ocupació.


Època fosca i arcaica

Edat fosca (c. 1100-950 aC): adaptació a una nova realitat. Consolidació de la situació (c. 800 aC). Moment d'expansió (?). Reutilització d'espais micènics. Ferro substitueix el bronze (element de guerra). Contacte amb les civilitzacions amb escriptura, formació de les polis i colonitzacions.


Mitologia i poesia arcaica

Píndar: capacitat humana, déus, victòries esportives i polítiques.

Hesíode: Teogonia (evolució dels déus, formació del panteó olímpic). Els treballs i els dies (involucra l'home amb el mite de les cinc edats).

Ilíada: primera obra literària europea. Episodi de la guerra de Troia. Punt de vista moral. Canto II: catàleg aqueu, Agamèmnon. Model de personatge: nova jerarquia (heroi de força moral). Nova religió: més mitologia que teologia.

Sòlon: poemes que exposen problemes i solucions de la societat atenenca (terra tina, ciutat no propietària).

Alceu: informació sobre el desenvolupament sociopolític de la ciutat i l'imperi a l'illa de Lesbos. Fortuna i facció, perdedor.

Tirteu: segona guerra de Messènia. Poemes apologètics a l'esperit guerrer lacedemoni.

Arquíloc: entreteniment, sàtira crítica de la societat i la cultura grega. Anti-Tirteu i anti-Homer. Crítica dels ideals fundacionals de la societat grega.

Xenòfanes: aspectes de la realitat i pessimisme.

Historiografia

Tucídides: estratega el 424 aC, Anfípolis, exili. No dona explicacions religioses.

Polibi: invasió romana de Macedònia, expansió del poder de l'Imperi Romà.


Demografia, cultura i economia

Demografia: més tombes, esquelets de dones, temperatura més freda, millora de les terres (aliments), clima més sec (menys malalties als pantans), més problemes d'estat (més gent i més recursos = colonització), augment de les cases, més esperança de vida.

Cultura: més interès. Alfabet consonàntic semític, versos d'Homer o Hesíode en àmfores. Motius geomètrics i representacions mitològiques.

Economia: intensiva, extensiva, reorganització de les activitats econòmiques.


Arqueologia

Ceràmica: connexió i enllaç entre Atenes i Esparta (estudis iconogràfics, arqueologia subaquàtica, dos problemes).

Santuaris: poces peces de qualitat, sofisticació davant la religió, limitacions de l'estat.

Monuments funeraris: 500-430 aC, enterrament d'aristòcrates a modestos i comuns (limitació de l'estat en donacions). 430 aC: es torna (plaga de 430, acròpolis, riquesa de l'imperi).

Epigrafia: pedra, bronze, grafit. Publicacions públiques o privades. Informació directa. Problemes: només una part, no tot; informació errònia.

Assentaments: ciutat, aldea, oikos (torre de vigilància).


Historiografia moderna

Helenisme (Grote / Droysen): síntesi (dues visions).

Arqueologia: oikoumene. Cap historiador proposa un marc únic. Poques fonts literàries. Desmentir Droysen i Grote. Canvis socials en el món rural. Paisatge creta-egipci ptolemaic.

Bòsfor: dues societats. Segle IV: societat grega, diners, comerç, rei, monedes (sense símbol grec), presència escrita de la cultura grega i viceversa, enterraments típics escites. Però assentaments amb influència grega rural i urbana. Enfortiment de l'estat.

Egipte ptolemaic: l'economia determina l'ambient cultural, deixa marca en el territori i la cultura (Berenice). Distanciament cultural entre les grans ciutats i els assentaments. Interès comercial dels assentaments. Creta: diferents cultures, cultes a herois, monuments, interès pels enterraments i cementiris minoics.


Lineal B i societat micènica

Lineal B: protogrec i grec. Noms dels productes. Llengua administrativa. Termes semítics. Sistema sexagesimal (contacte amb el Pròxim Orient).

Societat: Knossos i Pilos, monarquia. Wa-nax, Qe-ta, du-u-loi.

Economia: textos de luxe, metal·lúrgia com a segon sector, artesans especialitzats, ordi, oli, perfums, espècies.

Descargar

PDF Word HTML