8
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,34 KB
La minorització lingüística: Es la situacio d’1 comunitat ling. que s’ha vist forçada a ser bilingüe aixo porta a la substitución ling. de la lleng. subordinada si els paralants no hi posen remei, perque la lleng. dominant va ocupant poc a poc ámbits d’us de la lleng del territori, 2 aspectes de la minorització son:
- Interferència lingüística: L’estructura de la lleng dominada es veu envaïda per vocabulari, fonetica, morfologia, i sintaxis de la lleng dominant.
-Interposició ling: Les relacions entre la comunitat ling minoritzada i la resta de la humanitat es fan en l’idioma dominant. Ex d’interposició ling: - Els manlleus q pasen de l’idioma minoritzat als altres sempre agafen trets fonics de la lleng dominant.
-Les traduccions de lleng estrangeres es fan en la lleng dominant.
-L’actitud de dirigir-se als desconeguts en la lleng dominant.
-Lleng. minoritaria: llengua amb pocs parlants ? lleng majoritaria, amb molts parlants.
-Llengua minoritzada (lleng feble): Lleng d’un territorio que pateéis una subordinación lingüística a una lleng. dominant. ? Lleng majoritzada (forta): Es la lleng subordinant que compta amb el poder politic per superposar-se a un territorio que no es el seu. Aquesta lleng té uns factors q afavoreixen l’aprenentatge: alfabetització obligatoria, presencia del mitjans de comuncicació i mobilitat social.
La mitificación del bilingüisme:
La comunitat lingüística catalana es veu obligada a esser bilingüe i aquest bilingüisme social es mitificat pels anomenats bilingüistes. >>
>> La mitificación del bilinguisme no preten altra cosa que presentar aquesta situacio com estable i inamoblible, es un intent d’emmascarar una situación conflictiva. Els bilungüistes consideren el bilinguisme social com a natural, defensn que algunes comunitats son bilingües. D’altra banda duen als parlants natius de la llengua dominada a ser bilingües. El bilinguisme es una riquesa d’un individu pero a nivel social produeix situacions de disciminació perque l’absoluta igualtat de les 2 llengues en un mateix lloc nomes es posible teóricament.
Normes d’us lingüistic:
Son normes que dictaminen quina llengua s’ha d’usar, quan i on. Son imposades com un fet social. Els parlants les compleixen sense Adonar-se.
En una situacó de bilingüisme social trobam 2 usos:
-Us convencional: S’adapta a les normes que imposa la societat. Ex: dirigir-se a un desconegut en castellà (Interposició ling.)
-Us intencional: Us d’una llengua en un ambit diferent al normal. Preten assolir alguns objetctius i es un motor de canvi. Ex: demanar qualque cosa a un desconegut en la lleng propia.
Actituds lingüistiques:
-Lleialtat linguistiques: resistencia dels parlants d 1 llengua dominada a l’abandó de la llengua. Aquesta actitud es necesaria devant una situación de bilinguisme social per invertir el proces de subst ling en normalitzacio.
-Deslleialtat lingüística: es l’abandó de la llengua propia a favor d’1 altra que consideren superior.
-Prejudicis lingüistics: son valoracions negatives o positives sobre llengues de les quals es te una informacio escassa. Son fruit de la ignorancia, cal combatre’ls perque estan en contra de la igualtat entre llengües.
- Interferència lingüística: L’estructura de la lleng dominada es veu envaïda per vocabulari, fonetica, morfologia, i sintaxis de la lleng dominant.
-Interposició ling: Les relacions entre la comunitat ling minoritzada i la resta de la humanitat es fan en l’idioma dominant. Ex d’interposició ling: - Els manlleus q pasen de l’idioma minoritzat als altres sempre agafen trets fonics de la lleng dominant.
-Les traduccions de lleng estrangeres es fan en la lleng dominant.
-L’actitud de dirigir-se als desconeguts en la lleng dominant.
-Lleng. minoritaria: llengua amb pocs parlants ? lleng majoritaria, amb molts parlants.
-Llengua minoritzada (lleng feble): Lleng d’un territorio que pateéis una subordinación lingüística a una lleng. dominant. ? Lleng majoritzada (forta): Es la lleng subordinant que compta amb el poder politic per superposar-se a un territorio que no es el seu. Aquesta lleng té uns factors q afavoreixen l’aprenentatge: alfabetització obligatoria, presencia del mitjans de comuncicació i mobilitat social.
La mitificación del bilingüisme:
La comunitat lingüística catalana es veu obligada a esser bilingüe i aquest bilingüisme social es mitificat pels anomenats bilingüistes. >>
>> La mitificación del bilinguisme no preten altra cosa que presentar aquesta situacio com estable i inamoblible, es un intent d’emmascarar una situación conflictiva. Els bilungüistes consideren el bilinguisme social com a natural, defensn que algunes comunitats son bilingües. D’altra banda duen als parlants natius de la llengua dominada a ser bilingües. El bilinguisme es una riquesa d’un individu pero a nivel social produeix situacions de disciminació perque l’absoluta igualtat de les 2 llengues en un mateix lloc nomes es posible teóricament.
Normes d’us lingüistic:
Son normes que dictaminen quina llengua s’ha d’usar, quan i on. Son imposades com un fet social. Els parlants les compleixen sense Adonar-se.
En una situacó de bilingüisme social trobam 2 usos:
-Us convencional: S’adapta a les normes que imposa la societat. Ex: dirigir-se a un desconegut en castellà (Interposició ling.)
-Us intencional: Us d’una llengua en un ambit diferent al normal. Preten assolir alguns objetctius i es un motor de canvi. Ex: demanar qualque cosa a un desconegut en la lleng propia.
Actituds lingüistiques:
-Lleialtat linguistiques: resistencia dels parlants d 1 llengua dominada a l’abandó de la llengua. Aquesta actitud es necesaria devant una situación de bilinguisme social per invertir el proces de subst ling en normalitzacio.
-Deslleialtat lingüística: es l’abandó de la llengua propia a favor d’1 altra que consideren superior.
-Prejudicis lingüistics: son valoracions negatives o positives sobre llengues de les quals es te una informacio escassa. Son fruit de la ignorancia, cal combatre’ls perque estan en contra de la igualtat entre llengües.