Aprovisionament: Previsió i gestió de necessitats de productes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,64 KB

Aprovisionament: Consisteix en preveure necessitats, planificar amb temps, especificar les característiques de les necessitats, cercar i adquirir productes, assegurar que els productes estan en bones condicions i abonar el preu.

Respon a: Quins productes cal reposar? En quina quantitat? En quin model? On cal situar-los?
En la planificació de l'aprovisionament, quan ja es tenen les necessitats, la previsió de demanda i la capacitat productiva, es considera:
- Capacitat financera
- Capacitat d'emmagatzematge
- Condicionament logístic
- Naturalesa i característiques de subministrament
- Capacitat de negociar amb proveïdors
Això condiciona el volum de comanda (dimensió òptima de comanda) i el temps que passa entre comanda i comanda. És la quantitat de productes o serveis demanats que no posa en perill l'estabilitat pressupostària de l'empresa.

Els costos d'aprovisionament generats en el procés d'adquirir mercaderies: 1: Cost de compres: (comandes i emissió) - Cost de comanda: preu de la mercaderia - Cost emissió, administratiu i operatiu.
2 cost d'emmagatzematge: - cost financer derivat de les necessitats de financiació, - Cost assegurança de mercaderies ubicades al magatzem -Cost magatzem, espai, recursos materials i humans. 3 Cost ruptura estoc; la manca de productes provoca una aturada productiva. - pèrdua de clients (no veuen ateses les seves necessitats) - més rendibilitat (els clients canvien la seva comanda per productes més bons) - ruptura programada (els clients accepten la demora, l'empresa programa el temps de servei i el de ruptura.)

Ss: quantitat de materials o productes emmagatzemats per cobrir les necessitats en cas d'imprevist. ->Variables que afecten al Ss: Fluctuació de la demanda, nous productes i estacionalitat. Temps de subministrament previst, es pot superar, cobert per Ss. Nivell de servei de l'empresa.
Pautes per calcular el cicle de comandes: 1. Anàlisi i descripció de les necessitats d'aprovisionament. 2. Selecció de proveïdors. 3. Gestió i seguiment de la comanda. 4. Recepció de la comanda. 5. Infraestructura i condicions d'emmagatzematge. 6. Gestió de l'inventari. 7. Infraestructura logística. 8. Gestió de l'albarà i facturació.

MODEL WILSON: S'utilitza quan el flux d'entrada i sortida de mercaderies és regular (poca variació). Consisteix en mantenir l'equilibri entre els costos de comanda i d'emmagatzematge. CRITERIS: 1. Demanda regularitzada i homogènia. 2. Subministrament regular i estandarditzat (terminis i condicions). Dirigit a empreses que aprovisionen mitjançant comandes en les quals ja està prefixat el preu i no hi ha restriccions, això permet que el ritme de subministrament sigui constant.
AVANTATGES: Menor inversió en la gestió d'estocs, optimitza el cost de possessió. Menor risc de productes obsolets. INCONVENIENTS: Augment del risc de baixar el nivell de servei. Augment d'operacions de compra i costos de gestió.

Sistemes per controlar l'estoc real: 1. Revisió periòdica: recompte físic de totes les mercaderies. 2. Revisió contínua: anotar totes les entrades, sortides, ruptures, devolucions. INVENTARIS: 1. Per seccions: recompte físic. 2. Per articles: segons productes que presenten diferent color i mida. 3. Valorat: segons el valor del cost d'entrada. SISTEMES DE REPOSICIÓ DE MERCADERIES: 1. Simple: surt un producte i es fa comanda. 2. Nivell mínim: punt de comanda: 1. Quantitat fixa, sempre la mateixa. 2. Quantitat variable; depèn de la previsió del període següent.

1 proveïdor: beneficis: 1. Nivell de cooperació alt, permet una relació a llarg termini i confiança. 2. Menys risc de comportament oportunista. 3. Noves inversions. 4. Reducció de costos. 5. Millora de la innovació. 6. Millora de la informació compartida. 7. Millora de les relacions amb el subministrador. INCONVENIENTS: 1. Relació d'interdependència. 2. Augmenta la vulnerabilitat i el risc de manca de subministrament.
+1 proveïdor: AV: 1. Permet disposar de diverses fonts. 2. Més competència entre proveïdors. 3. Major flexibilitat si hi ha risc de subministrament. IN: 1. Menys esforç per cobrir les necessitats. 2. Més cost de comanda.


WILSON: D: volum de demanda, DR: dies de retard, d: termini de lliurament del proveïdor, E: despesa per fer la comanda. A: despesa per unitat emmagatzemada. Ss: estoc de seguretat. Dd: demanda diària. Pu: preu unitari. Pp: punt de comanda. Nr: nombre de rotacions. Qp: lot econòmic. Tr: temps de reaprovisionament. Em: estoc mitjà.
Fórmules:
Qp: √(2·D·E) / (Pc: Dd·d + Ss) / Ss: Dd·(dr-d) / Nr: D/Qp / Tr: Qp/Dd /
             A
Em: Qp
2+Ss







Entradas relacionadas: