Aprenentatge, Memòria, Pensament i Somnis: Una visió completa

TEMA APRENENTATGE

Aprenentatge: És un canvi relativament permanent en el comportament, que reflecteix una adquisició de coneixements o habilitats mitjançant l'experiència. Els reflexos són conductes innates i la seva funció és adaptativa.

Aprenentatge social: consta dels processos següents; Atenció, retenció, execució i conseqüències.

TEMA MEMÒRIA

Memòria: és la capacitat d'adquirir, emmagatzemar i recuperar la informació. Sense memòria no seríem capaços de percebre, aprendre o pensar, no podríem expressar les nostres idees i no tindríem una identitat personal.

Diferenciem entre memòria implícita i memòria explícita. La primera comprèn els hàbits, la sensibilització i el condicionament clàssic, també les destreses perceptives i motrius com, per exemple, anar amb bicicleta. La segona, en canvi, inclou els records conscients sobre persones, llocs, objectes i esdeveniments.

Extra: la memòria humana es pot investigar des d'una perspectiva neuropsicològica o psicològica.

Processos bàsics de la memòria:

• La memòria té tres funcions bàsiques: recollir informació nova, organitzar-la i recuperar-la. Tres processos: Codificació, emmagatzematge i recuperació de la informació.

1. La codificació significa incorporar la informació i enregistrar-la. Exemple: anotar idees principals d'un text. També existeixen codis visuals, acústics, etc.
2. Emmagatzematge: Es tracta de guardar la informació fins que faci falta. Està organitzada per conceptes, esquemes, etc.
3. Recuperació: consisteix a recuperar els records quan cal.

• Memòria sensorial (Enregistra les sensacions i permet conèixer les característiques físiques dels estímuls), Memòria a curt termini i memòria a llarg termini.

Recordar és extreure la informació de la memòria d'alguna cosa que hem après o viscut. L'oblit és la incapacitat de recordar noms, fets, dates o coneixements. Pot ser ocasionada per una saturació d'informació, per lesió o degeneració cerebral, falta de processament, etc.

Distorsions i alteracions de la memòria

Les distorsions són fallides normals de la nostra memòria. Les alteracions poden ser traumàtiques. Principals distorsions:

• El temps, la distracció, el bloqueig, l'atribució errònia, la suggestibilitat, la propensió i la persistència

Principals alteracions:

• L'amnèsia: pèrdua total o parcial de la memòria, originada per un problema neurològic.
• Hipermnèsia: Augment en la capacitat de retenir i recordar fets que es consideraven oblidats.
• Paramnèsia: És l'elaboració de falsos records.

TEMA PENSAMENT

El pensament és la capacitat de processar la informació i construir coneixements que ens ajudin a dominar el nostre entorn, adaptant-lo a les nostres limitacions i necessitats. L'organització del pensament depèn de tres processos bàsics interrelacionats: les representacions mentals, els procediments i les actituds.

Unitats de pensament: Les imatges, les paraules, els conceptes i les regles.

Habilitats del pensament: Formació de conceptes, raonament, presa de decisions, resolució de problemes, pensament creatiu i pensament crític.

La cognició és el procés pel qual un individu reconeix, descobreix i comprèn la informació i n'extreu el significat. Processos cognitius: percepció, memòria, aprenentatge.

Un concepte és una representació mental que serveix per classificar objectes. Són universals i abstractes. Poden ser concrets, naturals (arbres, platja) o artificials (poesia).

El raonament és un procés cognitiu superior mitjançant el qual fem servir i apliquem els nostres coneixements. Tot raonament té una forma i contingut, una estructura i l'assumpte del qual tracta.

Psiquisme de Freud

El psiquisme de Freud fa referència a l'estructura de la ment humana segons la teoria psicoanalítica desenvolupada per Sigmund Freud. Segons aquesta teoria, la ment humana es divideix en tres parts: l'inconscient, el preconscient i el conscient.

1. Inconscient: Aquesta part de la ment és la més profunda i conté els pensaments, els desitjos i els records que una persona no està conscient de tenir. Segons Freud, aquests pensaments i desitjos poden ser reprimits a causa de la seva naturalesa inacceptable o amenaçadora per a la consciència. L'inconscient és una part fonamental de la teoria psicoanalítica i es creu que és el lloc on s'originen els impulsos i les motivacions bàsiques que influeixen en el comportament humà.

2. Preconscient: Aquesta part de la ment fa referència als pensaments, records i sentiments que una persona pot recuperar fàcilment de la memòria. Aquests pensaments i records poden estar fora de la consciència en un moment donat, però poden ser fàcilment recuperats amb una mica d'esforç.

3. Conscient: Aquesta part de la ment fa referència a l'experiència conscient de la persona en el moment present. Inclou pensaments, emocions, percepcions i sensacions físiques que una persona és conscient de tenir en un moment determinat.

A més d'aquestes tres parts de la ment, Freud també va parlar sobre el "jo", el "superego" i l'"ello". Segons Freud, el jo és la part de la ment que negocia entre els desitjos inconscients i les demandes morals del superego. El superego es refereix a la consciència moral i ètica d'una persona, mentre que l'ello es refereix als impulsos i desitjos primitius i bàsics que resideixen en l'inconscient.

En resum, el psiquisme de Freud fa referència a la complexa estructura de la ment humana segons la teoria psicoanalítica. Aquesta teoria s'ha utilitzat per explorar i comprendre la naturalesa humana, incloent-hi les motivacions, els impulsos, els conflictes i les emocions que influeixen en el comportament humà.

Metàfora de l'iceberg

La metàfora de l'iceberg de Freud fa referència a una imatge que s'utilitza per representar la ment humana i el seu funcionament. La idea és que la ment funciona com un iceberg, amb una petita part visible a la superfície i una gran part oculta sota l'aigua.

La part visible de l'iceberg correspon a la consciència, que és la part de la ment de la qual una persona és conscient i que s'utilitza per prendre decisions, pensar, raonar i percebre el món que ens envolta. Aquesta part de l'iceberg és relativament petita i és a la superfície, per la qual cosa és fàcilment visible.

D'altra banda, la gran part de l'iceberg que es troba sota l'aigua correspon a l'inconscient, que és la part de la ment de la qual una persona no és conscient i que conté els nostres desitjos, impulsos, pors i records reprimits. Aquesta part de l'iceberg és molt més gran que la part visible i no és fàcilment visible o accessible a la consciència.

Segons Freud, els conflictes que sorgeixen entre la consciència i l'inconscient són la font de molts problemes psicològics, com ara els trastorns d'ansietat, la depressió i els trastorns sexuals. Per tant, l'objectiu del tractament psicològic és fer que la persona prengui consciència dels seus impulsos i desitjos inconscients per poder-los manejar de manera efectiva.

En resum, la metàfora de l'iceberg de Freud fa referència a la ment humana com un iceberg, on la part visible a la superfície correspon a la consciència i la gran part oculta sota l'aigua correspon a l'inconscient. Aquesta imatge s'utilitza per il·lustrar com els conflictes entre la consciència i l'inconscient poden ser la causa de molts problemes psicològics, i com la presa de consciència i el tractament psicològic poden ajudar a resoldre aquests problemes.

2 preguntes del documental de somnis lúcids

Els somnis lúcids són aquells en què el somiador és conscient que està somiant. A diferència dels somnis ordinaris, on la persona simplement experimenta el somni sense control, en un somni lúcid, el somiador té cert grau de control sobre el somni i pot influir en el que passa.

Preguntes sobre aspectes del somni

Els somnis són experiències mentals que tenen lloc durant el somni. Durant el somni, el nostre cervell processa informació i realitza activitats importants, com ara la consolidació de la memòria i la reparació del cos.

Els somnis poden involucrar imatges, sons, sensacions i emocions. Alguns somnis poden ser vívids i detallats, mentre que altres poden ser confusos o ganduls. La majoria dels somnis ocorren durant el son REM (Rapid Eye Movement), que és una fase del somni en què el cervell està molt actiu i els ulls es mouen ràpidament.

Els somnis poden ser influenciats per molts factors com l'activitat física, l'estrès, l'ansietat i l'alimentació. A més, alguns somnis poden tenir un significat simbòlic o emocional, cosa que significa que poden estar relacionats amb els pensaments, els sentiments i les experiències personals d'una persona.

Tipus de somnis

1. Somnis normals: són aquells que ocorren durant el son REM i generalment involucren situacions quotidianes o experiències recents.

2. Malsons: són somnis que són intensament desagradables i poden involucrar por, ansietat o terror.

3. Somnis lúcids: són aquells en què la persona és conscient que està somiant, cosa que els permet tenir cert control sobre el contingut del somni.

4. Somnis profètics: són somnis que semblen predir esdeveniments futurs.

5. Somnis recurrents: són somnis que es repeteixen al llarg del temps i poden ser un indicador d'un problema subjacent o un esdeveniment traumàtic a la vida d'una persona.

6. Somnis premonitoris: són somnis que semblen predir esdeveniments futurs.

7. Somnis simbòlics: són somnis que presenten una interpretació simbòlica o metafòrica.

Els somnis fisiològics són aquells que es produeixen com a resultat de l'activitat física del cos durant el son REM. Aquests somnis s'originen al cervell com a resultat de l'activitat neural i elèctrica que ocorre durant el son REM.

Durant el son REM, el cervell es troba en un estat actiu i pot generar somnis vívids i complexos que estan influenciats pels canvis fisiològics del cos durant el son, com ara la freqüència cardíaca, la respiració i l'activitat muscular. Aquests somnis poden estar influenciats per l'activitat hormonal, com l'alliberament de serotonina i melatonina.