Aprenentatge i desenvolupament motor

UF 1-NF2 DESENVOLUPAMENT HUMÀ I PROCÉSSOS D’APRENENTATGE • Desenvolupament estructural i funcional adaptant-nos a L’entorn i les experiències. Tres conceptes clau: - Creixament: canvis de volums i dimensions físiques - Maduració: canvis biològics, escencial per adquirir Segons quines capacitats. - Desenvolupament: canvis cognitius (pensar i actuar) • Cal tenir en compte les Següents àrees: motora, Cognitiva, sensorial, Socioafectiva, moral o sexual. • Cada nen te un desenvolupament diferent. • L’area motora no queda Aïllada de les altres, sinó que Funciona amb la percepció, L’afectiu, el llenguatge i el Coneixement. DESENVOLUPAMENT HUMÀ EL DESENVOLUPAMENT MOTOR •Definició: és un procés seqüencial pel qual les persones Adquireixen les habilitats motrius que els hi permeten la Relació i el control de moviments. •primer moviments simples i desorganitzats •després destreses més complexes fins •domini psicomotor per aplicar-lo en qualsevol situació TIPUS DE MOVIMENTS Moviments Reflexes Moviments Voluntaris Moviments Automàtics Espontànis Involuntàris Apresos Conscients Intencionats Execució Inconscient Innats, els Primers. Desapareixen A base de Repeticions, Finalment Sense pensar Voluntaris, es Decideixen prèviament. Cal pensar per fer-los. TIPUS D’HABILITATS • Motricitat fina: precisió i Control manipulatiu D’objectes. Coordinació Oculomanual. • Motricitat grossa: control i Coordinació moviments Bàsics. Acabaran sent Destreses esportives. LA PSICOMOTRICITAT • Definició: és una àrea del coneixement que estudia Els fenòmens relacionats amb el moviment i el Desenvolupament. Potencia les capacitats Cognitives, sensoriomotrius, emocionals i psicosocials = afavorint desenvolupament integral. AREES DE LA PSICOMOTRICITAT • Esquema corporal: imatge mental • Lateralitat: domini d’un costat • Control postural: postura i equilibri • Control tònic: regula la tensió Muscular • Control respiratòri: un per cada Moment • Estructuració espaitemporal: on Sóc (ritme, durada, etc) • Coordinació: combinació de Moviments LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU • Educativa: objectiu Maduració psicomotriu a Través del joc. • Terapèutica: tractament Per trastorns del Desenvolupament • Reeducativa: persones amb Dificultats d’aprenentatge • Preventiva: per no perdre Funcionalitat (persones Grans) DESENVOLUPAMENT SENSORIAL • Definició: és el procés mitjançant el qual obtenim informació de l’entorn. • Les persones captem la informació de l’exterior en Forma d’estímuls a través dels receptors sensorials, Donant lloc a les sensacions. Les sensacions s’envien al cervell i aquest els hi dona Significat fent possible el coneixament del medi, estem Parlant del procés de percepció. DESENVOLUPAMENT SENSORIAL La percepció és Fonamental per L’anàlisi de les Situacions i per Prendre la decisió Més adequada. DESENVOLUPAMENT SENSORIAL • Les sensacions: son experiències immediates Bàsiques, generades per estímuls aïllats simples. • El ser humà només capta els estímuls amb una Intensitat suficient com per despertar els receptors, Sobre un llindar mínim. • VS DESENVOLUPAMENT SENSORIAL • SENSACIONS EXTERIOCEPTIVES: venen de l’exterior, ens Informen del que passa al medi. Els capten els receptors Sensorials de cada sentit. • SENSACIONS PROPIOCEPTIVES: aporten informació sobre la Situació del cos a l’espai, la disposició dels membres, la Postura, el moviment, l’equilibri i el tò muscular. Els receptors Estan als músculs, tendons, nervis i ap. Vestíbular. • SENSACIONS VISCEROCEPTIVES: informen sobre els procéssos De dins el nostre cos. Escencials pels procéssos metabòlics. Els Receptors estan a les víceres. Tenim menys consciència d’ells. Per exemple ens avisen de la sed, la gana, el fred o el dolor. DESENVOLUPAMENT SENSORIAL DESENVOLUPAMENT SENSORIAL • La percepció: És el procés mental mitjançant el qual s’extreu i Interpreta la informació de les sensacions i se’ls dona Significat. • Les seves característiques son: • Percepció subjectiva: cada persona percep els estímuls De manera diferent. • Percepció selectiva: es filtra tota la quantitat d’estímuls Per quedar-se amb els importants. • Percepció relativa: la percepció dependrà del context On passi l’estímul i com estigui la persona en aquell Moment. P.Ex.: una carrera que es evoluciona d’una Manera que no s’havia previst la sensació de Cansament pot ser major. • Percepció relacionada amb l’experiència: acumulem Experiències que enriqueixen la forma de percèbre. No Ho viurem igual si ja estem acostumats a les situacions Difícils que si és el primer cop. EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU • Definició: es refereix al procés mitjançant el Qual les persones adquireixen les capacitats De pensar, recordar i raonar. • La atenció: és l’habilitat de focalitzar la Percepció cap a un estímul o grup D’estímuls en concret. Junt amb la Concentració formen part del procés Perceptiu. • important!: la atenció va molt condicionada Per l’estat de cada ú, si estàs cansat, tens Baixos els ànims, estàs malalt, etc. Aquesta Baixarà. Hi ha estudis que corroboren que Els esportistes tenen millor atenció a l’estudi Que un sedentàri. EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU • La memòria: és la capacitat d’adquirir, retenir i recuperar Experiències i coneixaments. És la qualitat que tenim per Recordar informació prèviament adquirida. • Existeixen 3 nivells d’emmagatzematge dins el cervell: 1. Memòria immediata: grans cantitats d’informació però Fugaç. 2. Memòria a curt plaç: és la operativa o de treball. Més Limitada però al llarg de més temps. 3. Memòria a llarg plaç: artxiva la informació important o Apresa. Una mena d’emagatzamment permanent. EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU • La intel·ligència: és la capacitat que te una persona per Entendre, raonar i solucionar problemes. No tothom te El mateix grau d’intel·ligència, això vol dir, diferents Solucions a un mateix problema. • Va directament relacionada amb la capacitat D’aprendre. • Actualment no només es medeix amb el CI (Coeficient Intel·lectual) sinó que també es medeix la Logicomatemàtica, la lingüística, l’emocional, la Corporal, etc. 1. Observa el quadre sensocognitiu de la fotocòpia 2. Depenent dels aspectes relacionats amb cada Edat, proposa una activitat adequada per treballar El desenvolupament sensoriocognitiu. PRÀCTICA PER PARELLES L’APRENENTATGE EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA • Definició: conjunt de procéssos mitjançant els quals Adquirim conceptes, habilitats, actituds, valors i, en General qualsevol tipus de coneixament. • Per tant, aprenentatge i desenvolupament van Directament relacionats. L’APRENENTATGE EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA • La manera de com s’apren ha sigut estudi de moltes Escoles psicològiques. En surten les següents teories: • Aprenentatge per reforç o càstic • Aprenentatge per observació/imitació • Aprenentatge per cognició • Aprenentatge per descubriment • Aprenentatge significatiu L’APRENENTATGE EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA • APRENENTATGE PER Reforç O CÀSTIC

Es produeix com a conseqüència de Reaccions o respostes d’una persona Davant de determinats estímuls. Causa-efecte Els entrenadors d’aquest tipus D’aprenentatge utilitzen dues eines: El Reforç i el càstic És totalment conductual, un exemple Comparable seria l’estudi de Paulov Amb els gossos. L’APRENENTATGE EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA • APRENENTATGE PER Observació/ Imitació És conseqüència del què una persona observa D’una altra i la imita. Albert Bandura (1925), impulsor d’aquesta teoria Sosté que la major part dels aprenentatges, sobretot A la infància, son a través de la imitació de models Reals o ficticis de persones significatives (entrenador, Esportistes mediàtics, etc) pels petits. S’utilitza sobretot en l’aprenentatge de la tècnica. Consisteix en que l’entrenador mostra la tècnica del Model molt clarament i els jugadors practiquen per Imitar-la. https://www.Youtube.Com/watch?V=f6Si6KblTbI L’APRENENTATGE EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA • APRENENTATGE PER Cognició Aquesta teoria defensa que l'adquisició de Coneixements s'explica pels processos mentals Interns que ho fan possible. Presuposa una disposició de raonar i pensar Degut a la maduració de l’organisme i les Experiències viscudes. El més important és com es van construint les Estructures mentals dels aprenentatges i com Deixen lloc a la nova informació. Màxim Representant de la teoria en Jean Piaget (1896-1980) L’APRENENTATGE EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA •APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT Defineix que les persones construim el nostre Propi coneixament a través de descubriment De continguts, que incorporem als que ja tenim I que acabem assimilant. Es basa en la motivació i participació per Resoldre els problemes proposats. Quan aquests Es resolen, l’assimilació i l’aprenentatge son Molt més efectius. Jerome. S. Bruner (1915-2016) planteja que L’aprenentatge ha de ser motivador i convidar A l’adquisició de coneixaments com si fos un Repte. L’APRENENTATGE EN LA PRÀCTICA ESPORTIVA •APRENENTATGE SIGNIFICATIU Es funamenta en la incorporació de nous Continguts de manera significativa a L’estructura cognitiva preexistent. Impulsor: David P. Ausbel (1918-2008) Son necessàries dues condicions: 1. Que els nous continguts siguin significatius, Clars I ordenats per relacionar-los amb les Idees ja apreses anteriorment. 2. Que la persona vulgui aprendre perquè S’haurà de fer un esforç per relacionar la Nova informació amb els coneixaments que Ja te. PROCÉS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE • Definició: és un conjunt d’accions intencionades Destinades a que una persona adquireixi uns Coneixements. • És a dir, acció programada per assolir uns objectius D’aprenentatge. • Intervenent altres persones o agents com a Educadores i instructores de l’aprenentatge. • L’aprenent te un paper rellevant en aquest procés Ja que no només rep la informació sinó que també Opera amb ella per adaptar-la a les seves pròpies Estructures. PROCÉS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE EN L’ÀMBIT ESPORTIU • A més del que ens diu la diapositiva anterior, considerem altres Factors influents com: 1. El tipus d’aprenentatge que ensenyem (habilitats dins L’esport) 2. Temps o moment de l’aprenentatge en el que es troba L’aprenent (iniciació, avançat, etc) 3. La finalitat de l’activitat, si es tracta d’un entrenament, un Estil de vida saludable, preparació per una competició, etc. PROCÉS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE EN L’ÀMBIT ESPORTIU • Apareix el concepte d’intervenció fisicoesportiva: Que és el procés en que dissenyem un pla per L’aprenentatge. • Les finalitats seran diferents depenent de l’objectiu, Per exemple: • En l’animació esportiva la finalitat és la Participació i la vivència de l’oci utilitzant L’esport com a mitjà. • I en la intervenció socioesportiva, el mitja Segueix sent l’esport, però la finalitat és Social (afavorir integració de colectius Vulnerables, prevenció de situacions de Risc, proporcionar recursos d'oci Alternatius, etc.) PROCÉS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE EN L’ÀMBIT ESPORTIU • La planificació esportiva: Amb qualsevol objectiu la Dinàmica de l’ensenyament segueix un procés similar: • Valoració inicial • Formulació d’objectius • Selecció de continguts • Disseny d’activitats • Temporització • Recursos • Avaluació *Ho veurem més detallat a la UF2 PROCÉS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE EN L’ÀMBIT ESPORTIU • Estratègies per afavorir l’aprenentatge: • Partir de coneixements prèvis • Aprofitar les experiències quotidianes (si expliquem el gest De ballar merengue, podem similar-ho amb pujar escales) • Despertar interès (explicant anècdotes) • Relacionar aprenentatges amb altres ciències • Proposar activitats en forma jugada • Promoure tasques cooperatives • Dissenyar seqüències d’aprenentatge progressives • Reforçar esforços i assoliments • Avaluar resultats sense oblidar la progessió adquirida