Aprenentatge i conductisme

Corporal-cienestèsica:

Capacitat per utilitzar el cos en l'expressió d'idees i sentiments i l'ús de les mans per transformar elements.

Intrapersonal:

Consisteix a comprendre els propis pensaments, sentiments i emocions per guiar la pròpia conducta. Suposa tenir una autoimatge precisa. Característica de psicòlegs, filòsofs i artistes.

Interpersonal:

Capacitat d'entendre els altres i interactuar-hi bé. Inclou la sensibilitat a les expressions facials, la veu i els gestos. Educadors i polítics.

Naturalista:

Capacitat de distingir, classificar i utilitzar objectes del món natural. Observació, reflexió i qüestionament del nostre entorn.

L'aprenentatge:

És un procés psíquic gràcies al qual s'assegura l'adquisició i la comprensió de conceptes, informacions, fenòmens i esdeveniments.

Qüestions a tenir en compte:

No entenem per aprenentatge els canvis de conducta deguts al desenvolupament fisiològic. L'aprenentatge no és només dels humans. El canvi de conducta ha de tenir una certa durada i suposa una certa interiorització.

Tipus d'aprenentatge:

• Aprenentatge per observació (copiar el que fa un altre).
• D'assaig i error (si en intentar una cosa té un significat positiu es repeteix, sinó no).
• Receptiu (es rep l'aprenentatge de manera passiva).
• Significatiu (s'aprèn posant en relació els nous coneixements amb el que ja saps).
• Per descobriment (s'aprèn per descobriment, el subjecte és actiu).

Conductisme:

El conductisme és una teoria psicològica de l'aprenentatge, amb dues variants fonamentals basades en dues premisses.

1a, la voluntat d'igualar la psicologia i les ciències naturals, per això es basen únicament en l'inconscient o la motivació.

2a, la voluntat d'igualar el comportament animal i humà. Per a ells tots dos comportaments es basen en respostes a l'entorn i són explicables i modificables pels mateixos mecanismes. El conductisme nega la llibertat i la singularitat humana.

Condicionament clàssic:

Ivan Pavlov, màxim representant, considera que l'aprenentatge es basa en l'associació d'estímuls, en principi diferents, als quals acabem donant la mateixa resposta.

Ri (resposta incondicionada):

Gran part del comportament està format per respostes automàtiques.

Rc (resposta condicionada):

Respostes apreses que donen els organismes un cop la ment associa diferents estímuls.

Ei (estímul incondicionat):

Són els successos de l'entorn que actuen sobre els organismes provocant determinades respostes.

Ec (estímul condicionat):

Aquells que aprenem a donar una determinada resposta perquè els associem a un estímul incondicionat.

Experiment del gos i la campana i la salivació. (Ei menjar -> Ri salivació), En (campana) -> no hi ha resposta. En (campana) + ei (menjar) -> salivació. Ec (campana) -> Rc (salivació).

Condicionament operant:

Skinner va observar que les conseqüències que les conductes desperten en l'entorn són decisives en el condicionament de les mateixes.

1. Reforç positiu:

Si la conducta va seguida d'un premi, aquesta tendirà a repetir-se. És el mecanisme més efectiu per propiciar l'aprenentatge tant d'animals com humans.

2. Càstig:

Reforça negativament una conducta i condiciona el subjecte a no repetir-la.

3. Omissió:

Intenta que no es repeteixi una conducta, no reacciona repressivament com el càstig sinó que simplement es deixa de presentar un reforç positiu.

4. Reforç negatiu:

Estímul negatiu que no es deixa de fer fins que una determinada conducta es modifica.