Apolo i dafne

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,32 KB

A) Situa lobra en el seu espai cronològic.
Lobra Apol·lo i Dafne té com a autor a Bernini, Gian Lorenzo i va ser creada entre 1622 i 1625 (s. XVII).
B) A quin estil pertany.
Lobra Apol·lo i Dafne pertany a lestil del Barroc italià.
Barroc : clàssic
C) Enumera les característiques formals (un sol bloc o varis blocs, tipus de relleu); estructurals (exempta, unifacial, multifacial) tècniques (talla, fosa); materials (marbre, pedra, bronze).
Tipologia: grup
Cromatisme: monocroma
Escultura exempta
Composició: oberta o centrifuga, tectònica)
Línies: corbes i diagonals.
Hi ha un cànon esvelt (membres allargats).
Visió o perspectiva: multifacial, perquè les línies van cap a fora).
Volum: massís, però els valors visuals (llum i ombra) lanul·len. Les robes donen volum.
Llum: clarobscur. Valor plàstic (elimina el volum), simbòlic i expressiu (a les cares).
Color: policroma, elements pastissos, efectes tonals de la llum.
Forma dexpressió: realisme, naturalisme, efectista.
Es plasma un moment fugaç.
Anatomia ben tractada- idealisme.
Gestos emfàtics per expressar emocions, passions, mitjançant expressions tenses i exagerades.
Textura de les superfícies: efectes de qualitats textuals i expressivitat, amb modelatge.
Tractament dels plecs, ondulats.
Hi ha ritme: amb les diagonals, formes obertes, serpentinades.
Dinamisme actitud i roba.
Técnica: la talla
Material: marbre, fusta, bronze, estuc.
Color: el del marbre o el bronze.
No hi ha equilibri compositiu.
No mostra cap figura geomètrica.
No hi ha centre compositiu.
Les línies van cap a fora.
Pell fina.
Dramatisme.
Espiritualitat.
Delicadesa.
Virtuosisme.
Moviment.
Presenta un instant.
Apol·lo cànon de bellesa masculina.
Canon: esvelt (membres allargats)
Tractament de la nuesa (proporcio formes)
D
) Explica el tema representat. Iconografia. Significat i funció.
Model literari: explicació del tema.
OVIDI : Les Metamorfosis. Eros dispara 2 sagetes:
1) la de lamor, contra Apol·lo.
2) punta de plom -rebuig- , contra la nimfa Dafne (consagrada a Artemisa, no volia casar-se). Va ser ajudada pel seu pare , el riu Peneu (Peneo).
Rebutjat, Apol·lo va teixir una corona amb les fulles de larbre que va ser Dafne ( Dafne= llorer) i la va portar per coronar als poetes (triomfants al concurs Pític) i militars victoriosos.
Tema mitològic. Representació de lescena del mite dApol·lo i Dafne en què aquesta es converteix en llorer per tal descapolir-se de la persecució del déu.
Funció: decorativa: va crear lobra per decorar la Villa Borghese del cardenal Padrone Scipione Caffarelli Borghese.
Significat.
Assumpte mitològic, dinspiració hel·lenística, la faula fa referència a la família, ja que el seu escut darmes inclou un llorer (simbologia).
A lEdat Mitjana era símbol de castedat, idea que es va mantenir fins al segle XVII. Aquí, aquesta lectura justifica la seva presència al palau del cardenal Barberini (nebot del papa Paulo V, dels Borghese).
Per insistir en aquesta idea moral, es va afegir, al peu, un díptic que avisà de les desgràcies de límpetu amorós:
Lamant que cerca el plaer de la bellesa fugissera
somple les mans de fullaraca o cull fruits amargs
Reflex de la vida a lèpoca del Barroc i com fugaç era la festa barroca; aquesta filosofia ve, estèticament, marcada per les expressions fugitives, les actituds inestables, els estats passatgers que canvien les formes (aquí: metamorfosi entre un ésser humà i la natura). Es pretén detenir el Temps.
Mostra la teatralitat barroca en un doble motiu:
1.El Barroc no hi ésa preocupat per la idea de Bellesa, sinó per la idea duna comunicació directa amb lespectador
2.Exalta, en la línia del Concili de Trento, el sentiment i el cop defecte, en detriment de la cultura, del coneixement (per això sallunya de la serenitat Rta,que relaciona noblesa-bellesa)
Funció.
1.Decorativa
: destinada per situar-la a un jardí. (També econòmica: el col·leccionisme podia resultar molt rendible si lartista triomfava)
2.Il.lustrativo-didàctica : transmetre idees sociològiques. Lescultura es dirigeix més al sentiment que a la Raó, cercant més la Veritat que la Bellesa; és a dir, expressa les idees de lesglésia. Al·legoria de finalitat religiosa.
3.Propagandística, de la família Borghese (mostrada pel seu símbol, el llorer).Aquestes obres prestigiaven al seu possessor (exemple de la seva cultura, dels seus coneixements de cultura clàssica)
4.Ètico-moral, sobre la caducitat de la vida i el va desig sensual

Entradas relacionadas: