Apol·lo i Dafne - Lletera: Anàlisi i influències

Apol·lo i Dafne

Gian Lorenzo Bernini. 1622-1625. Barroc. Marbre. Galleria Borghese, Roma. Exempta

Tècnica de la talla sobre el marbre. Realisme en l’anatomia del cos humà. Figures d’aquesta escultura es Idealitzada Monocroma Multifacial. El conjunt de cossos té una composició dinàmica, helicoïdal (moviment de rotació al voltant d'un eix donat amb un moviment de translació al llarg d'aquest mateix eix) i oberta. Diagonal que aporta dinamisme i inestabilitat de les figures. Utilitza línies corbes. Els braços estan disposats com les aspes d’un molí de vent. Línia serpentinata en el cos de Dafne. DAFNE → Pathos. + expressiva que Apol·lo. Bernini utilitza la llum creant un gran nombre de zones de clarobscurs per mitjà d’incisions situades de manera molt meditada, com ara el clot dels ulls, torsió dels cossos, la roba, els cabells, etc., i això augmenta la sensació de dramatisme en l’escena. El déu Peneu (Déu fluvial) converteix a la nimfa en llorer que significa daphne en grec. Va formar una corona de llorer amb les fulles de l'arbre que representava la coronació dels militars victoriosos i la dels poetes. Funció propagandística, per exaltar el poder del comitent.

(Scipione Borghese)

Models

El rapte de les sabines (1583) de Giambologna Influències: Apol·lo i Dafne, Jean- Etienne Liotard (1702-1789).

Lletera:

1.1 Títol: La lletera 1.2 Autor: Johannes Vermeer de Delft, 1.3 Cronologia: 1660, 1.4 Ubicació: Rijksmuseum d'Amsterdam, 1.5 Estil: Barroc, 1.6 Tècnica: Oli sobre tela, 1.7 Tema: Qüotidià,

Anàlisi formal

Estil: Barroc, concretament Holandès, Tècnica: Oli sobre tela, Dibuix: La línia predomina bastant, buscaba una certa precisió i delicadesa a la seva obra. El color: Preferència pels colors primaris, també són emprats colors secundaris. La seva barreja crea una atmósfera intimista. La llum: Podem observar una llum tènue que entra per l’esquerra, per la finestra, que dona una lluminositat increïblement subtil. Obra unitària, Perspectiva lineal. Les pinzellades són diferents, gruixudes en els mobles i més diluïdes en la resta del quadre. L’obra és tancada, Ritme: composició en moviment. Tota l’escena transmet tranquil·litat i pau. Dues línies diagonals que centren l'atenció de l'espectador sobre el vessament de la llet,

Funció i significat

Temàtica: Es tracta d'un retrat d'una figura femenina (el d’una criada) de manera espontània, una pintura de gènere tradicional de les pintures d'oficis que es realitzaven des de mitjan segle XVII. No té paisatge, el fons és simple. És una obra bastant senzilla. És un quadre costumista on s’exposa una escena quotidiana. Significació: L'obra té una significació molt més profunda del que podria semblar. Durant el Barroc holandès era comú utilitzar la figura femenina per fer una crítica encoberta dels vicis de la societat de l'època i en aquesta ocasió l'artista utilitza a la lletera com un malbaratament de virtuts i exemple a seguir. A més l'artista revaloritza la professió del servent que tan dures crítiques havia rebut durant aquesta època. Interpretació: El braser encès a terra simbolitza el desig d'atencions amoroses, element simbòlic que ve reforçat per la decoració de les rajoles en ceràmica típica de Delft amb la imatge de Cupido -que pot implicar l'excitació d'una dona o simplement mentre està treballant, ella està somnolient sobre un home. Funció: Es tracta d'una escena costumista-quotidiana amb funció decorativa. Doncs, Vermeer ens presenta a la dona concentrada en el seu quefer, amb la mirada baixa com a símbol d'humilitat, abocant la llet en un bol amb dues nanses,

Models

Influència en la il·luminació dels mestres italians del Renaixement, especialment l'escola veneciana, i dels seguidors de Rembrandt, espacialment Carel Fabritius.

Caravaggistes d’Utrecht, un moviment pictòric actiu a la ciutat d'Utrecht als Països Baixos. Els seus tres principals representants eren Terbrugghen, Baburen i Honthorst. Es van formar a Roma on van rebre influència del naturalisme barroc de Caravaggio.

Influències

Vermeer va suposar una important influència per a Salvador Dalí. De nen, Dalí estava fascinat per una reproducció de La puntaire de Vermeer que penjava al despatx del seu pare. En 1934, va pintar algunes obres relacionades amb obres de Johannes Vermeer, com Espectre de Vermeer de Delft, que representa a Vermeer com una figura fosca agenollada, de manera que la cama forma una taula. Sobre la taula es troba una ampolla i una petita copa.