Aparells Circulatori, Respiratori i Excretor: Guia Completa

1. La sang i l’aparell circulatori

La sang és un líquid que circula pels vasos sanguinis. Transporta els nutrients a les cèl·lules i els materials de rebuig a l’exterior. Està formada per plasma i cèl·lules sanguínies.

El plasma és el líquid que conté nutrients, enzims, etc.

Hi ha tres tipus de cèl·lules sanguínies: els glòbuls vermells, que contenen hemoglobina per transportar l’oxigen des dels pulmons cap a les cèl·lules; els glòbuls blancs, que ens defensen dels agents infecciosos, i les plaquetes, que faciliten la coagulació de la sang.

Els vasos sanguinis distribueixen la sang per tot l’organisme. N’hi ha de tres tipus:

Les artèries, que condueixen la sang des del cor fins als òrgans. Tenen la paret molt elàstica.

Les venes, que transporten la sang des dels òrgans cap al cor. Tenen vàlvules que impedeixen el retrocés de la sang.

Els capil·lars, molt prims, que permeten l’intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

2. El cor i la circulació sanguínia

El cor és un òrgan buit el múscul del qual (miocardi) impulsa la sang cap a les artèries.

Té quatre cavitats, dues aurícules i dos ventricles, amb unes vàlvules que dirigeixen el moviment de la sang i n’impedeixen el retrocés.

Un cicle cardíac comprèn les fases següents:

La diàstole (relaxació) ventricular. La sang passa de l’aurícula al ventricle. Les vàlvules mitral i tricúspide estan obertes i les vàlvules pulmonar i aòrtica estan tancades.

La sístole (contracció) auricular. Envia sang addicional als ventricles. Després es tanquen les vàlvules mitral i tricúspide.

La sístole ventricular. La sang és impulsada cap a les artèries per les vàlvules pulmonar i aòrtica, que s’han obert.

Els ventricles es relaxen, es tanquen les vàlvules pulmonar i aòrtica, s’obren les vàlvules.

La circulació de la sang és doble:

La circulació menor o pulmonar es realitza entre el cor i els pulmons per eliminar el diòxid de carboni i recollir l’oxigen.

La circulació major o sistèmica es realitza entre el cor i la resta del cos per proporcionar nutrients a les cèl·lules i recollir els materials de rebuig cel·lulars.

La sang passa de les artèries a les arterioles i, després, als capil·lars i és recollida per les venes, que la porten de tornada al cor.

3. Malalties i trastorns de l’aparell circulatori

Les malalties principals que afecten l’aparell circulatori són les següents:

Hipertensió arterial: augment de la pressió de la sang a la paret de les artèries.

Varices: venes inflamades per la insuficiència de les vàlvules venoses.

Apoplexia: es produeix per una interrupció de l’aportació de sang al cervell a causa d’una obstrucció o d’una ruptura d’un vas sanguini.

Embòlia pulmonar: obstrucció d’una branca de l’artèria pulmonar per un coàgul.

Aneurisma: dilatació de la paret arterial que pot arribar a la ruptura de l’artèria.

Infart de miocardi: obstrucció de les artèries coronàries.

Trastorns de la coagulació: deficiències en el procés de coagulació de la sang. Causen malalties diverses, com ara l’hemofília.

Els factors de risc cardiovascular principals són el tabac, el colesterol, la hipertensió, el sedentarisme i l’estrès.

4. L’aparell respiratori

La respiració pulmonar és l’entrada d’oxigen de l’exterior i l’expulsió del diòxid de carboni. La respiració cel·lular és l’oxidació gradual dels nutrients per produir energia i productes residuals (diòxid de carboni, urea).

Les vies respiratòries estan formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea i els bronquis. Els bronquis són les dues branques de la tràquea i es bifurquen per formar els bronquis menors i els bronquíols.

Els pulmons estan formats per un gran nombre de cavitats adjacents en les quals es produeix l’intercanvi de gasos amb la sang, els alvèols pulmonars. Estan recoberts d’una membrana doble, la pleura.

5. La respiració

La ventilació pulmonar renova l’aire contingut als pulmons. Durant la inspiració, els músculs intercostals i el diafragma es contrauen, el volum dels pulmons augmenta i l’aire entra per les vies respiratòries. En l’expiració, els músculs respiratoris es relaxen, disminueix el volum dels pulmons i l’aire és expulsat a l’exterior.

L’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni entre la sang i l’aire alveolar es produeix per difusió.

L’oxigen dels pulmons, més concentrat a l’alvèol, passa a la sang i el diòxid de carboni, més concentrat a la sang, passa a l’alvèol.

En els teixits es produeix un intercanvi en sentit contrari.

A la sang, l’oxigen és transportat unit a l’hemoglobina dels glòbuls vermells. El diòxid de carboni es transporta principalment en el plasma, en forma de bicarbonat.

6. Malalties de l’aparell respiratori

Aquestes són algunes malalties de l’aparell respiratori:

Bronquitis: inflamació de la mucosa dels bronquis, generalment infecciosa.

Emfisema: destrucció progressiva dels alvèols pulmonars. La causa principal és el tabac.

Asma: estretament dels bronquis que dificulta la respiració.

Pneumònia: infecció aguda del teixit pulmonar, generalment bacteriana.

Refredat: produït per un virus, afecta les vies respiratòries altes.

El tabac afecta molt negativament la nostra salut: el quitrà afavoreix les bronquitis, l’emfisema i el càncer; la nicotina produeix addicció i arteriosclerosi i el monòxid de carboni inactiva l’hemoglobina de la sang.

La pràctica habitual d’exercici físic millora el funcionament de l’aparell respiratori.

7. L’aparell excretor

En l’excreció, l’organisme elimina substàncies de rebuig procedents de les reaccions cel·lulars.

Els òrgans excretors són: el ronyó, que excreta urea i àcid úric; els pulmons, que eliminen el diòxid de carboni; les glàndules sudorípares, que secreten urea i sal, i el fetge, que elimina substàncies per la bilis.

L’aparell urinari consta de dos ronyons, dos urèters, que condueixen l’orina a la bufeta urinària, i una uretra, que expulsa l’orina a l’exterior.

El ronyó té una escorça amb un milió de nefrons que filtren la sang, una medul·la amb molts vasos sanguinis i una pelvis que recull l’orina produïda.

El nefró és la unitat funcional del ronyó. Té una càpsula de Bowman en la qual es filtra la sang i un túbul renal en el qual es forma l’orina.

8. L’excreció

La formació de l’orina té tres etapes: la filtració del plasma sanguini als capil·lars del glomèrul del nefró: la reabsorció de nutrients i una part de l’aigua des del túbul renal cap als capil·lars sanguinis i la secreció de materials de rebuig (àcid úric, ions...) des de les cèl·lules de la paret del túbul renal.

Algunes malalties de l’aparell urinari són la insuficiència renal, els càlculs renals (cristalls formats a l’interior del ronyó) i les infeccions de les vies urinàries.

La insuficiència renal és la disminució o el cessament total de la producció d’orina. Per evitar l’acumulació de productes de rebuig a la sang i el perill que això comporta, es poden utilitzar la diàlisi i el trasplantament.

La diàlisi renal consisteix a fer passar la sang d’una artèria per una màquina que la filtra i la torna purificada a una vena.

El trasplantament consisteix a substituir un òrgan malalt per un de sa.