L'Aparell Respiratori Humà: Anatomia, Fisiologia i Funcionament
Biología4,81 KB
L'Aparell Respiratori Humà: Anatomia i Fisiologia
Definició i Importància de la Respiració
La respiració és el procés d’intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni entre l’organisme i el medi ambient. L’oxigen és imprescindible perquè les cèl·lules del cos humà puguin obtenir energia.
Volum Pulmonar Mitjà
- Home: 6 litres
- Dona: 4 litres
Vies Respiratòries
Les vies respiratòries es divideixen en superiors i inferiors, i són els conductes per on circula l'aire.
Vies Respiratòries Superiors
Fosses Nasals
Són la porta d'entrada de l'aire, on es filtra, s'escalfa i s'humidifica.
Faringe
És un òrgan comú als aparells respiratori i digestiu. Connecta la cavitat nasal i la boca amb la laringe per la part anterior, i amb l’esòfag per la part posterior. Permet el pas de l’aire i dels aliments.
Laringe
És un tub d'aproximadament 5 cm de llargària que comunica la faringe amb la tràquea. Està formada per cartílags que es mantenen units gràcies als músculs laringis, els quals també mouen i estiren les dues cordes vocals que s’estenen a través de la laringe.
Cartílags de la Laringe
- Epiglotis: Protegeix les vies respiratòries de l’entrada de líquids i sòlids durant la deglució.
- Tiroide: És el més pronunciat, situat per darrere de la glàndula tiroide.
- Cricoide: Uneix el cartílag tiroide amb la tràquea.
Funcions de la Laringe
La laringe compleix tres funcions principals:
- Permet el pas de l’aire.
- Dirigeix els aliments cap a l’esòfag durant la deglució.
- Permet la fonació (producció de so).
Vies Respiratòries Inferiors
Tràquea
És un conducte format per anelles cartilaginoses que la mantenen oberta i li confereixen fortalesa. La seva funció és transportar l’aire des de la laringe fins als pulmons durant la respiració.
Bronquis i Alvèols
Els bronquis es ramifiquen fins a l’arbre bronquial, que consisteix en una xarxa de conductes cada cop més estrets. Aquests conductes desemboquen en els alvèols, que són dilatacions esfèriques que es troben al final dels bronquíols. Tenen la funció vital de subministrar oxigen i eliminar diòxid de carboni residual. S’agrupen en forma de raïm, formant el que s’anomena sac alveolar.
Pulmons
Són dos òrgans esponjosos connectats amb els bronquis. El pulmó dret presenta tres lòbuls i el pulmó esquerre, dos lòbuls.
Fisiologia de la Respiració
Moviments Respiratoris: Ventilació Pulmonar
El procés que permet mobilitzar l’aire des de l’exterior fins a l’interior dels alvèols s’anomena ventilació pulmonar i consta de dos moviments:
Inspiració
La contracció del diafragma i dels músculs intercostals permet l’eixamplament de la caixa toràcica. Això produeix una disminució de la pressió a l’interior dels pulmons, permetent l’entrada d’aire.
Expiració
La relaxació del diafragma i dels músculs intercostals disminueix el volum de la caixa toràcica, augmentant la pressió a l’interior dels pulmons i, per tant, permetent la sortida de l’aire.
Acció de les Costelles
Els músculs intercostals externs eleven les costelles cap amunt i cap enfora, augmentant la capacitat pulmonar durant la inspiració. Els músculs intercostals interns mouen les costelles cap avall i cap endins, disminuint-la durant l'expiració.
Intercanvi Gasós
L’intercanvi gasós es produeix entre els alvèols pulmonars i la sang dels capil·lars pulmonars a través d’un procés de difusió simple que no requereix despesa energètica:
- El diòxid de carboni de la sang capil·lar passa als alvèols.
- L’oxigen dels alvèols passa a la sang capil·lar.
La sang és l’encarregada del transport dels gasos. La sang oxigenada als pulmons es dirigeix cap al cor per a ser impulsada i arribar a totes les cèl·lules de l’organisme. La sang rica en diòxid de carboni, procedent de la respiració cel·lular, torna als pulmons on s’oxigenarà de nou.
Control de la Respiració
La respiració es produeix de forma automàtica i rítmica. És controlada per un grup de cèl·lules nervioses del cervell, anomenat centre respiratori, situat al tronc de l’encèfal. Aquest respon als canvis en el nivell sanguini de diòxid de carboni, estimulant els músculs intercostals i el diafragma.