Aparell respiratori i circulatori i activitat física
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Deporte y Educación Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 27,23 KB
Conèixer el funcionament del cos humà ens permet ser conscients dels comportaments favorables per a la nostra salut i saber com podem recuperar-nos d'una lesió o malaltia o evitar-ne l'empitjorament.
En els darrers anys, has estudiat els diferents sistemes i aparells del cos humà: nerviós, endocrí, respiratori, digestiu, urogenital, circulatori i locomotor. Tenir presents les principals característiques d'aquests sistemes i aparells és bàsic per poder actuar positivament envers la nostra salut.
En la majoria de programes de salut, l'activitat física és un dels elements imprescindibles. Excepte en casos molt concrets, l'exercici físic té un paper destacat en el benestar físic, mental i social, ja que potenciant el funcionament dels aparells i sistemes del cos. Segons Fidelius Kazimierz; sosté que el cos humà es pot considerar com una biomàquina: formada per tres sistemes:
Sistema de direcció i control
: format pel sistema nerviós, on es decideix el tipus de resposta motora més adequada en funció de la informació que obtenim mitjançant els sentits.
Sistema de moviment
: format per l'aparell locomotor, on es produeix el moviment per la contracció dels músculs que actuen sobre articulacions i ossos.
Sistema d'alimentació i transport
: format pels aparells digestiu, respiratori i circulatori, on es transformen els aliments i l'aire en energia que es distribuirà a tot l'organisme.
TAULA 1. BENEFICIS DE LA PRÀCTICA REGULAR I MODERADA D'ACTIVITAT FÍSICA
Disminució del risc de patir malalties del cor
Prevenció de l'osteoporosi
Prevenció dels mals d'esquena
Prevenció de la hipertensió arterial
Prevenció de la diabetis
Prevenció del restrenyiment
Millora del funcionament dels aparells circulatori, locomotor, respiratori i digestiu, i del sistema nerviós
Millora de l'estat d'anim
Control de l'estres i l'ansietat
Manteniment del pes ideal
Endarreriment de l'envelliment
Millora del rendiment intel·lectual
Millora de la condició física
Assimilació de valors (autocontrol, capacitat de superació, competitivitat, cooperació, diversió, sensibilitat ecològica, integració, responsabilitat, solidaritat, socialització, etc.)
Millora de la salut
TAULA 2. ASPECTES PREVENTIUS EN LA PRÀCTICA D'ACTIVITAT FÍSICA
Hidratació i alimentació suficient i equilibrada
Ungles dels peus i mans curtes, rectes i netes
Vestuari esportiu net, transpirable i còmode
Embenatges pretectors
Calçat còmode, ajustat (cordons ben lligats), net, diferent de calçat de caminar pel carrer
Escalfament muscular previ a l'activitat física
Estiraments musculars abans i després de l'activitat física
Execució correcta de les tècniques esportives
Respecte per les instal·lacions
Farmaciola amb els elements bàsics per a primers cures
Dutxa i canvi de la roba suada després de la pràctica d'activitat física
Ús de xancletes a la dutxa per evitar infeccions per contagi
Revisions mèdiques períòdiques
La pràctica d'activitat física comporta un gran nombre de beneficis per a la nostra salut (taula 1), que són més importants amb l'augment de l'edat. Tanmateix, per aconseguir aques beneficis , cal que l'activitat física sigui regular, d'intensitat moderada i que tingui cura d'una sèrie d'aspectes preventius (taula 2).
Un estil de vida actiu ajuda a moure el cos, és a dir, que no es >: anar caminant a la feina, pujar escales, fer excursions, ballar, fer exercici físic, etc., té un impacte positiu en el nostre benestar i, en conseqüencia, en el benestar dels que ens envolten.
Un altre bàsic per gaudir d'una bona salut és l'alimentació
. Per configurar la dieta ideal, hem de tenir en compte una sèrie d'aspectes com la varietat d'aliments , l'equilibri entre l'aportació i el consum de calories, l'alimentació agradable, fer tres o quatre àpats al dia, conèixer els conceptes específics de la nutrició, etc.
A més, el descans és necessari perquè es predueixin en el nostre cos les diferents adaptacions i que, d'aquesta manera, en millori el rendiment. Que el nostre cos descansi bé és primordial per afrontar el ritme de vida intens que portem, amb moltes hores d'activitat i estrès.
La higiene és un altre element imprescindible per a la salut. Els hàbits higiènics com la netedat del cos, els cabells, les dents i els vestits, protegeixen activament la nostra salut.
2.Hàbits perjudicials per a la salut
En parlar d'hàbits perjudicials, hem de recordar que l' absència d'habits saludables ja es un aspecte nociu i perillós per a la salut.Les noves tecnologies aplicades al món laboral i de la comunicació han produït un dels principals problemes de la societat actual: el sedentarisme.
Dos fets -el gran nombre d'hores dedicades a la feina i a mirar la televisió- potencien la inexistència d'activitat física i agreugen les malalties, l'obesitat, l'excés de colesterol, l'atròfia muscular, els genolls vars o valgs, etc.
Les drogues són un dels elements que perjudiquen més ràpidament i seriosament la nostra salut i que, a més a més, generen dependència. Des del tabac o l'alcohol fins a les anomenades drogues de disseny, aquestes substàncies provoquen greus alteracions en l'organisme (taula 3), de vegades lessions irreversibles, i freüentment provoquen dependència, amb la consegüent pèrdua de la llibertat.
TAULA 3. PRINCIPALS EFECTES DEL CONSUM DE TABAC
Disminueix la capacitat pulmonar i, a la llarga, provoca malalties respiratòries greus.
Es resisteix menys l'exercici físic: els fumadors es cansen més i rendeixen menys durant la pràctica esportiva.
Augmenta dotze vegades el risc de patir càncer de pulmó.
Duplica el risc de tenir un infart de miocardi.
Dificulta més el guariment de les infeccions respiratòries (refredat, bronquitis, etc.).
Hi ha ansietat, generada per la dependència a la nicotina.
Sovint l'esport també es relaciona amb les drogues. El subministrament de drogues a esportistes amb la finalitat d'augmentar el rendiment rep el nom de dopatge (taula 4). Les federacions esportives el persegueixen i el penalitzen bàsicament per dos motius:
--Preservar l'ètica de l'esport, mantenint el principi de fair play ('joc net'), i evitar que situacions alienes al potencial o l'aptitud física d'un esportista siguin el motiu de més rendiment.
--Mantenir la salut física i psíquica de l'esportista.
L'Agència Internacional Antidopatge és l'organisme encarregat de promoure i coordinar els valos positius de l'esport i la lluita contra el dopatge a tot el món i de totes les maneres.
TAULA 4. PRINCIPALS SUBSTÀNCIES DOPANTS I ELS SEUS EFECTES
Anabolitzants: EF.En l'ESPORT: Augment de la vida i la
força muscular. Potenció de la capacitat d'entrenament. Redecció de la fatia.
EF.En el COS
Soldadura precoç del cartílag del creixement en joves.
Trastorns menstruals i sexuals en dones. Lesions musculars
Amfetamines
:
EF. En l'ESPORT
Augment de l'activitat nerviosa.
Disminució de la fatiga. Augment de la capacitat de concentració
Augment dels combustibles energètics disponibles
EF.En el COS:Hiperexcitabilitat. Increment de l'agressivitat
Problemes del sistema cardiovascular.Hipertensió.Mort
Narcòtics i analgèsics
EF.En l'ESPORT:
Inhibició de la sensació de
Fatiga o de dolor. Augment del ritme cardíac
I respirarori. Augment de la capacitat
contràctil.
EF.En el COS:
Dependència.Depressió del centre respiratori.Trastorns psíquics aguts.
Beteblocardos: EF.En l'ESPORT: Augment de la capacitat Disminució del nivell d'ansietat. Depressió
EF.En el COS: Bridicàrdia (lentitud dels batecsdel cor)
Insomni.Sensació de fàtiga. Depressió
Dopatge en sant(autotransfusió):
EF.En l'ESPORT:
Augment de l'eficiència energètica.
EF.En el COS:
Hepatitis.Sida.
Si la persona pateix una aturada cardíaca o respiratòria o totes dues, demandarem ajuda abans d'iniciar una maniobra de reanimació.
Maniobres de reanimació:comprovarem q les vies respiratòries estiguin lliures(mirarem si cal extreure algun objecte extrany de la boca o la gola). Si pateix aturada cardíaca,cal iniciar el massatge cardíac.
3.La nutrició
Una bona alimentació com hem dit anteriorament, és un factor de benectar i salut.
Per aquest motiu, cal analitzar amb profunditat el concepte de la ciència de estudia la relació entre els aliments i la salut: la nutrició.
Una dieta correcta i sana és aquella que ens permet satisfer totes les nostres necessitats. La varietat dels animals ingerits és essencial per garantir els nutrients necessaris perquè es mantingui el fràgil equilibri entre dieta i necessitats. Per conèixer la dieta ideal, cal elaborar un pla dietètic individualitzat, que ha de seguir les fases següents:
Coneixements bàsics de la nutrició
Definició de les característiques de la persona (edat, sexe, talla, pes, activitats, que duu a terme, esports practicats, etc.).
Càlcul del nombre setmanal i diari de calories que necessita la persona (valor calòric total).
Registre precís de la dieta de la persona durant una semana.
Definició del objectiu (dieta hipocalòrica o de manteniment).
Elaboració de menú setmanal (es fan servir els aliments habituals i s'apliquen els percentatges ideals d'ingesta de diferents tipus d'aliments i dels principis immediats).
Control i seguiment de l'objectiu.
La informació bàsica que necessites per elaborar aquest pla dietètic c'obté dels nutrients i del càlcul del valor calòric total.
3.1 Els nutrients
Hi ha sis grans grups de nutrients: proteïnes, hidrats de carboni, greixos, sals minerals, vitamines i aigua. Classificarem els nutrients en relació amb la funció que fan:
-Nutrients energètics
: permeten el manteniment de les funcions essencials i l'activitat física. Són: els greixos, els hidrats de carboni i les proteïnes
.
-Nutrients constructors
: s'encarreguen del creixement, manteniment i renovació dels teixits. Són: les proteïnes, les sals minerals, l'aigua, els greixos i els hidrats.
-Nutrients protectors:
faciliten els mecanismes de defensa de l'organisme. Són: les vitamines, les sals minerals, les proteïnes i els greixos.
Des del punt de vista de l'activitat física, els nutrients més importants són els energètics, que tambè reben el nom de principis immediats
. En la taula següent pots veure on es poden trobar:
PRINCIPIS IMMEDIATS ALIMENTS ON ES PODEN TROBAR
Greixos carns vermelles,ous,llet sencera,fruita seca,oli,etc.
Hidrats de carboni cereals,pa,pasta,llegums,fruites,verdures,llet,etc.
Proteïnes carn, llet, ous, peix, llegums, fruita seca, etc.
Els principis immediats aporten l'energia necessària al nostre cos. Tanmateix, una alimentació equilibrada no solament ha de subministrar la quantitat de calories necessàries, sinó que ha de controlar el tipus d'aliments que configuren la nostra dieta (taula 5) i des de quins principis immediats ens arriben ales calories perquè no se sobrepassin els límits d'assimilació del nostre cos (taula 6).
TAULA 5. ALIMENTS D'UNA DIETA EQUILIBRADA TAULA 6. APORTACIÓ CALÒRICA DELS PRINCIPIS IMMEDIATS
Frutes i verdures 50% Hidrats de carboni 50-60%
Pa i cereals 20% Greixos 30-35%
Llet i productes lactics 20% Proteïnes 10-15%
Carn, peix i ous 10%
Afeccions del fetge.
Alhora, l'aigua, les sals minerals i les vitamines són complementes indispensables de la nostra dieta.
L'aigua representa el 60% del pes total del nostre cos. S'encarrega de transportar substàncies de permetre les reaccions químiques dels cos, de refredar-ho i d'eliminar productes. Normalment, hem de beure un litre i mig d'aigua diari, però en situació d'esforç físic el consum ha d'augmentar considerablement.
Les vitamines són necessàries en processos de protecció del nostre organisme i per regular el metabolisme. Es troben a les fruites i verdures.
Les sals minerals ajuden en la protecció del cos, en la formació dels ossos i de les dents, etc. El sodi, el potassi, el calci i el ferro són algunes de les sals minerals més habituals. A continuació, pots veure els aliments que ens aporten aquestes sals minerals (taula 7).
TAULA 7
SALS MINERALS ALIMENTS ON ES PODEN TROBAR
Potassi fruites fresques, fruita seca, verdures
Calci llet, formatge, iogurt, fruita seca, ous
Ferro carn, ous, fetge, llegums, cereals
Un altre aspecte que cal conèixer és l'aportació calòrica de la ingesta d'aliments. La taula 8
ens mostra alguns aliments i ens ajuda en la selecció del tipus i la quantitat d'aliment per poder elaborar un menú que s'adapti a la nostra despesa calòrica.
TAULA 8
ALIMENT -APORTACIÓ CALÒRICA // ALIMENT -Aportació CALÒRICA
200 g de poma 101 100 g de gelat 193
200 g de pastanaga 42 0,1 L de suc 120
100 g de pastís 356 100 g de pasta 396
150 de pollastre 232 1 ou ferrat 110
50 g de pernil 167 0,2 litres de llet 166
150 g d'hamburguesa 350 0,3 L de cervesa 114
100 g de pastes fregides 238
Càlcul del volum calòric total
Per poder regular la nostra dieta i adaptar-la a les nostres necessitats, cal conèixer quina és la quantitat de calories diària i setmanal que el nostre cos necessita.
Les necessitats varien en funció de l'edat, del sexe i del grau d'activitat: Els esportistes necessiten més aportació energètica, ja que la seva despesa és superior a la d'una persona no esportista. Fins tot, hi ha esportistes que poden arribar a incrementar molt el seu consum més de 6.000 quilocalories/dia. La taula següent mostra el consum calòric corresponent a una hora de diverses activitats (taula 9):
Cònéixer el nostre consum energètic i saber quantes calories aportem al nostre cos és d'importancia vital per planificar una dieta alimentària que equilibri el consum i la despesa i que, d'aquesta manera, ens permeti mantenir un pes correcte, pisposar de l'energia diària suficient i així conservar o millorar la nostra salut.
Índex de massa corporal
L'Index de Massa Corporal (IMC) és l'indicator del pes d'una persona en relació a la seva altura. És la forma mes habitual per calcular quin és el pes correcte per estar dins de la franja exempta el risc per la salut. Es calcula dividint el pes (en quilograms) pel quadrat de l'alçada (en metres).
IMC=Pes en quilograms DIVIDIT per (alçada en metres)₂
IMC: menor de 16: prim sever:zona de risc
de 16 a 16,9: prim moderat: zona de risc
de 17 a 18,4: prim lleu: zona sense risc sanitari
de 18,5 a 24,9: normal: z.Sense risc san.
De 25 a 29,9: sobrepès: z.Sense risc san.
De 30 a 34,9: obesitat grau I : zona de risc
de 35 a 39,9: obresitat grau II: zona de risc
de 40 o més: obesitatmòrbida: zona de risc
L'objectiu dels primers auxilis és evitar l'empitjorament del dany produït per un accident i contribuïr que l'accident arribi a un centre sanitari en les millors condicions possibles. Per poder complir auqest objectiu, cal seguir el decàleg del socorrista,que permet que l'actuació sigui útil i eficaç:
1.Estar tranquila,però actuar amb rapidesa.Avisar a professionals de la salut
2.Avaluar la situació.Analitzar quin ferit o ferida necessita més ajuda ineutralitzar la causa de l'accident per evitar-ne d'altres.