Aparell renal

Urinaria:

El ronyó té una unitat funcional coneguda com a nefrona

– Nefrona juxtamedul·lar. Els seus glomèruls es troben prop de la medul·la renal. Tenen nanses de Henle llargues que penetren a la medul·la. – Nefrona cortical. Els seus glomèruls es troben prop de la superfície renal. Tenen nanses de Henle curtes que no penetren a la medul·la renal.

Ureters:

Són petits conductes de múscul llis que s’originen a la pelvis renal i es dirigeixen cap avall per entrar uns centímetres a la bufeta.

Bufeta urinaria:

La bufeta urinària és un òrgan buit de múscul llis situat a la part inferior de l’abdomen, darrere del pubis.

Uretra:

Es tracta d’un conducte fibromuscular que porta l’orina des de la bufeta fins a l’exterior.

Alteracions de la funció urinària En la diüresi

– Políúria: eliminació d’un volum major d’orina. - Oligúria: eliminació d’un volum menor d’orina. - Anúria: falta total d’orina o diüresi nul·la.

En la micció

– Incontinència urinària o micció involuntària: incapacitat de control del flux d’orina. Apareix amb major freqüència en la dona. - Disúria: dificultat per orinar o dolor durant la micció. - Polaquiúria: augment en la freqüència de les miccions. -

Tenesme vesical

Sensació contínua d’orinar que no desapareix després de la micció. - Nictúria: necessitat anòmala d’orinar a la nit. - Enuresi: també denominada enuresi nocturna, consisteix en l’emissió involuntària d’orina durant el son (després dels tres anys d’edat). - Distensió de la bufeta: ocasionada per la retenció urinària. Predisposa a la cistitis.

En la composició

– Hematúria: presència de sang a l’orina.

– Leucocitúria: presència de leucòcits a l’orina.

- Bacteriúria: presència de bactèries a l’orina. - Proteïnúria: presència de proteïnes a l’orina. - Glucosúria: presència de glucosa a l’orina. - Colúria: presència de bilirubina a l’orina, cosa que confereix una coloració similar al conyac. - Albuminúria: presència d’albúmina a l’orina.

La disminució greu de la funció dels ronyons produeix urèmia

Incontinencia:

La capacitat de controlar voluntàriament la funció vesical per part del pacient es denomina la continència vesical.

Patologies renals:

– Insuficiència renal. És la disminució de la capacitat del ronyó per realitzar la seva funció.

Fracàs renal agut. És el cessament brusc i prolongat de l’activitat renal, amb el trastorn consegüent en la formació d’orina i en la regulació del medi intern.

Glomerulonefrosi. Es pot produir pel dipòsit d’un material proteïnic anormal en les parets dels vasos.

– Glomerulonefritis. Alteracions inflamatòries en els capil·lars dels glomèruls de Malpighi i les càpsules de Bowman

– Còlic nefrític. Produït per càlculs renals o precipitats de diverses sals que, en ser expulsats, freguen amb les parets de l’aparell urinari

– Uretritis. Consisteix en una inflamació de les parets de la uretra originada per una infecció bacteriana o per determinades substàncies químiques.

– Cistitis. Inflamació de les parets de la bufeta urinària originada per una infecció bacteriana.

Prostatitis. Inflamació de la pròstata que pressiona la uretra i dificulta la micció.

Infeccions urinàries. Es produeixen per la colonització de l’aparell urinari per microorganismes patògens com paràsits,

Tumors. Més freqüents en homes, al voltant dels 65 anys d’edat.