Aparell Locomotor: Ossos, Articulacions i Músculs

Aparell locomotor

L'aparell locomotor està format per tres tipus d'estructures: ossos, articulacions i músculs. Permet el sosteniment, la protecció i el moviment del cos humà, tant voluntaris com involuntaris.

Ossos

Els ossos estan formats per un tipus de teixit conjuntiu especialitzat. Els ossos i els cartílegs formen la carcassa del cos.

Funcions

• De sosteniment: La resta de teixits i òrgans es recolzen en els ossos per aconseguir la forma de l'individu. Manté el cos en una posició vertical i permet suportar les forces que actuen sobre ell.
• De protecció: Protegeix diferents estructures corporals vulnerables a l'acció de forces externes.
• Motora: Actuen com a palanca sobre les quals es fixen els músculs, permeten el moviment i el desplaçament corporal.
• Metabòlica: Reserva de calci.
• Hematopoiesi: Les cèl·lules sanguínies es formen a l'interior del cos.

Tipus d'ossos

Segons la forma i la mida, hi ha tres tipus d'ossos:

• Ossos plans: Primers i d'aspecte corbat. Formats per dues capes de teixit ossi compacte. Per exemple, els ossos del crani i les costelles.
• Ossos curts: No predomina la longitud sobre l'amplada i el gruix. Tenen un aspecte cúbic. La seva estructura interna és com la dels ossos plans: teixit ossi compacte, esponjós i medul·la òssia. Per exemple, els ossos de les mans, els peus i les vèrtebres.
• Ossos llargs: Predomina la longitud sobre l'amplada i el gruix. Estan formats per:
  • Epífisi: Extrems dels ossos. Amples i voluminoses per facilitar l'articulació entre els ossos i proporcionar una major superfície per a les insercions musculars. Formades per teixit esponjós recobert amb cartílag.
  • Diàfisi: Part central dels ossos. D'aspecte tubular, està formada per teixit ossi compacte. Envolta una cavitat central.
  • Metàfisi: Zona de separació entre l'epífisi i la diàfisi. És el lloc de creixement de l'os.

Components de l'esquelet humà

a) Esquelet axial: Eix central del cos, format pels ossos del cap i del tronc. Sumen 80 ossos.

1) Ossos del cap: Són ossos plans i irregulars que s'uneixen entre ells sense possibilitat de moviment, excepte la mandíbula.

• Ossos del crani: Protegeixen l'encèfal, els ulls i l'oïda. La part rodona està formada per un os frontal, dos parietals, dos temporals i un occipital.
• Ossos de la cara: S'uneixen als ossos del crani per formar i delimitar la cavitat cranial. Són dos nasals, dos maxil·lars, dos palatins, dos zigomàtics, el vòmer i la mandíbula.

2) Ossos del tronc: Són els ossos de la columna vertebral, l'estern i les costelles. En total, 51 ossos. Tenen una funció de protecció.

• Columna vertebral: Unitat flexible on es recolza el crani i es fixen les costelles. Permet la inserció de músculs i amortir els cops amb eficàcia. Està formada per 33 vèrtebres:
  • 7 vèrtebres cervicals (C1 a C7)
  • 12 dorsals (D1 a D12), unides a les costelles
  • 5 lumbars (L1 a L5), més amples
  • 5 sacres (S1 a S5)
  • 4 coccigees, que formen el còccix

Característiques de l'estructura de les vèrtebres:

• Cos vertebral: Suporta el pes de l'organisme.
• Arc o eix neural: Protegeix la medul·la espinal.
• Apòfisis: Donen estabilitat i permeten l'articulació de les vèrtebres i la inserció muscular.

b) Esquelet apendicular: Extremitats superiors i inferiors, i les cintures escapular i pelviana.

• Ossos de la cintura escapular: La clavícula a la part anterior i l'omòplat a la posterior. Tenen la funció d'articular el tronc.
• Ossos de l'extremitat superior: Omòplat, húmer, radi, cúbit, carp, metacarp i falanges.
• Ossos de la cintura pelviana: Formada per l'articulació dels dos ossos coxals, resultat de la fusió de tres ossos: ili, isqui i pubis. Per davant s'uneixen per la símfisi púbica i per darrere s'articulen amb el sacre. Al costat, s'articulen amb el cap del fèmur.
• Ossos de les extremitats inferiors: Còccix, fèmur, tíbia, peroné, tars, metatars i falanges.

Articulacions

Les articulacions són les connexions entre ossos i cartílegs. Varien en estructura i estan especialitzades en determinades funcions. Es poden classificar segons el grau de mobilitat (sinartrosi, amfiartrosi, diartrosi) o l'estructura (fibroses, cartilaginoses, sinovials).

a) Sinartrosi: No permeten la mobilitat dels ossos. Segons el tipus de teixit, poden ser:

• Fibroses: Amb teixit conjuntiu fibrós. Són les sutures. Segons la forma de les cares, poden ser:
  • Sutures dentades
  • Sutures escamoses
  • Sutures harmòniques
  • Esquindilesi
• Cartilaginoses: S'uneixen a un cartílag. Per exemple, la unió entre l'esfenoide i l'occipital.

b) Amfiartrosi: Permeten poc moviment. Presenten teixit cartilaginós i, en algunes, hi ha petits lligaments. Per exemple, les vèrtebres, la símfisi púbica i la pelvis.

c) Diartrosi: Permeten amplis moviments. Tenen una estructura complexa amb molts components: cartílag, membrana sinovial, líquid sinovial i lligaments (genoll, canell, turmell, colze). Permeten un o més dels moviments següents:

• Flexió: Doblegar el colze.
• Extensió: Estendre el braç.
• Abducció: Separar el braç del tronc.
• Adducció: Apropar el braç al tronc.
• Rotació: Girar un os sobre el seu eix.
• Pronació: Moure l'avantbraç perquè el dors de la mà miri endavant.
• Supinació: Moure l'avantbraç perquè el palmell de la mà miri endavant.
• Circumducció: Moviment circular.

Músculs

Els músculs tenen la capacitat de contracció i són els responsables del moviment del cos. Funcions:

• Manteniment postural i sosteniment dels òrgans interns.
• Moviment voluntari o involuntari del cos: Degut a l'estructura interna. El teixit està format per fibres musculars. Tipus de fibres:
  • Teixit muscular llis: Fibres desordenades. Moviments involuntaris.
  • Teixit muscular cardíac: Fibres ordenades en paquets. Moviment involuntari.
  • Teixit muscular estriat o esquelètic: Moviments voluntaris dels ossos. Fibres ordenades en paquets, uneixen les articulacions.

Com és que els músculs tenen capacitat de contracció?

Les fibres musculars estan formades per la unió de milers de sarcòmers. Aquests contenen proteïnes que poden lliscar unes sobre les altres, escurçant o allargant el sarcòmer. Quan ho fan els sarcòmers, els músculs s'escurcen o s'allarguen.

Com s'uneixen els músculs i els ossos?

Depenent de la forma:

• Forma fusiforme: Més llargs que amples. S'uneixen mitjançant teixits que tenen elasticitat, anomenats tendons.
• Forma plana: Amples. Els tendons i el cartílag formen la unió. El múscul deixa marques en la zona de la seva inserció, i l'os presenta estructures que permeten una millor subjecció.

Classificació dels músculs

• Forma: Quadrats, rodons, trapezi.
• Localització: Pectoral, braquials, intercostals.
• Tamany: Major, menor, llarg, curt.
• Orientació dels paquets de fibres: Recte, angular.
• Posició relativa: Lateral, intern, extern, superior.
• Segons la distància a la qual es troben de la superfície del cos: Superficials o profunds.
• Segons el paper que desenvolupen en l'acció del moviment:
  • Agonistes o mobilitzadors principals: El múscul realitza l'acció principal del moviment.
  • Antagonistes o oponents: El múscul realitza l'acció oposada al múscul agonista. Per exemple, en la flexió del braç: bíceps (agonista) i tríceps (antagonista).
  • Sinergistes: Ajuden amb la seva acció a l'agonista o anul·len moviments no desitjats.
  • Fixadors o posturals: No intervenen en un determinat moviment, sinó que fan adoptar una postura predeterminada. Estabilitzen articulacions i parts del cos.
• Segons el tipus d'acció que desenvolupen:
  • Flexors: Disminueixen l'angle d'una articulació.
  • Extensors: Després de la flexió, permeten recuperar la posició normal augmentant l'angle de l'articulació.
  • Elevadors: Aixequen una part del cos.
  • Depressors: Fan baixar una part del cos.
  • Abductors o separadors: Permeten moure una extremitat en direcció contrària a l'eix del cos.
  • Adductors o aproximadors: Moviment contrari als abductors.
  • Rotadors: Permeten realitzar moviments rotatoris a les articulacions.
  • Supinadors: Permeten el moviment del braç perquè el palmell de la mà miri endavant.
  • Pronadors: Permeten el moviment del braç perquè el palmell de la mà miri enrere.
  • Inversors: Dirigeixen la planta del peu cap endins.
  • Eversors: Dirigeixen la planta del peu cap enfora.