Aparell Digestiu, Respiratori, Circulatori, Cervell, Músculs i Ossos

Enviado por Anónimo y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,97 KB

L'aparell digestiu: parts i funcions

El sistema digestiu és l'encarregat de processar els aliments introduïts a l'organisme per tal de transformar-los en substàncies aprofitables per les cèl·lules.

  • Boca: l'entrada dels aliments. Hi són les dents i la llengua. Amb aquests elements es trituren els aliments i es preparen per ser processats posteriorment.
  • La faringe: és la part del tub digestiu que comunica la boca amb l'esòfag. També comunica amb el nas. A la faringe hi és l'epiglotis, que impedeix que els aliments passin al sistema respiratori.
  • L'esòfag: és un conducte recobert de musculatura que comunica amb l'estómac. S'hi produeixen moviments musculars en forma d'ona que arrosseguen l'aliment cap a l'estómac. Es diuen moviments peristàltics.
  • L'estómac: és un òrgan en forma de sac que comunica amb l'esòfag a través del càrdies per un extrem, i amb l'intestí prim per l'altre costat, a través del pílor. Presenta una gran capa muscular que li permet realitzar moviments peristàltics.
  • L'intestí prim i gros: l'intestí prim pot arribar fins a 10 metres de llargada, per això està molt replegat. La cara interna de l'intestí prim conté nombrosos plecs, formats per d'altres més petits anomenats vellositats intestinals. A cada vellositat hi arriben diversos capil·lars sanguinis i un vas limfàtic, i hi ha diverses fosses on es troben cèl·lules glandulars. Està format per 3 trams: duodè, jejú i ili. L'intestí gros presenta les parets sense vellositats. Està format per 3 trams anomenats cec, còlon i recte. El cec és una mena de sac, el còlon és la part més llarga de l'intestí gros, i el recte desemboca a l'exterior a través de l'orifici anomenat anus.

Sistema respiratori: parts i funció

Està format per un seguit de conductes, que reben el nom de vies respiratòries, que desemboquen en dos òrgans: els pulmons. La boca i la faringe són els elements comuns al sistema digestiu i respiratori.

  • El nas: presenta dues cavitats anomenades fosses nasals, que comuniquen l'exterior amb la faringe. L'aire que entra pels orificis nassals és alliberat de pols, escalfat i humitejat, i arriba a la laringe a través de la faringe.
  • La laringe: connecta amb la tràquea i és la part de les vies respiratòries on es troben les cordes vocals.
  • La tràquea: té uns anells cartilaginosos que li donen una certa rigidesa, i fan possibles el moviment. Les parts estan cobertes de glàndules que secreten una substància mucosa i de cilis que empenyen aquesta mucosa cap a la faringe, on s'elimina a través del sistema digestiu.
  • Els pulmons: són els òrgans principals del sistema respiratori. Tenen una estructura esponjosa i cadascun està recobert d'una membrana, la pleura, que els separa dels ossos de la caixa toràcica i d'un múscul situat per sota anomenat diafragma.

El sistema circulatori: parts i funcions

Està format per tres elements: un seguit de conductes (venes, artèries i capil·lars), un òrgan (el cor) i un fluid (la sang). La sang és impulsada pel cor i circula pels conductes.

  • Les artèries: són tots els conductes que surten del cor i arriben als teixits.
  • El sistema arterial: comença a l'artèria aorta, que surt del ventricle esquerre del cor, i l'artèria pulmonar, que ho fa del ventricle dret. El sistema arterial es va ramificant fins que arriba als capil·lars.
  • Els capil·lars: són vasos sanguinis d'un diàmetre molt petit que es distribueix pels teixits. Diversos capil·lars s'uneixen formant una vènula. La unió de diverses vènules donarà una vena. Totes les venes s'uneixen a les venes cava inferior i superior, que arriben a les venes pulmonars.
  • Les sigmoides: impedeixen el reflux de la sang degut a la gravetat, sobretot a les extremitats.
  • El cor: és un òrgan muscular de la mida d'un puny, situat entre els dos pulmons i una mica més a prop del costat esquerre. A l'interior, el cor està dividit en quatre cavitats: aurícules (les dues superiors) i ventricles (les dues inferiors). La vàlvula tricúspide i la vàlvula mitral.
  • La sístole auricular: consisteix en la contracció de les dues aurícules simultàniament.
  • La diàstole general: consisteix en la relaxació de tot el cor, fet que possibilita que torni a entrar sang a les aurícules i es torna al punt de partida.
  • La sang: és una substància formada per un líquid, el plasma, en què es troben cèl·lules de diferents tipus.
  • El plasma: és un líquid groguenc format majoritàriament per aigua, fet que permet la dissolució de substàncies, així com el pas de la sang a través dels capil·lars. Conté sobretot proteïnes i sals minerals.
  • Els glòbuls vermells: són responsables de transportar oxigen i diòxid de carboni gràcies al fet que contenen un pigment anomenat hemoglobina.
  • Les plaquetes: són elements sanguinis que juguen un paper important en els mecanismes de coagulació i reparació de ferides als teixits, als vasos sanguinis, a la pell, etc.
  • Els glòbuls blancs: són cèl·lules que es poden trobar a la sang o a qualsevol teixit de l'organisme.

El cervell

Està format per dues masses simètriques, els hemisferis. A la zona superior del cervell podem distingir clarament un solc que separa aquests dos hemisferis i que rep el nom de cissura interhemisfèrica. El punt de contacte entre els dos hemisferis es troba a la zona inferior; es tracta d'una massa blanquinosa, molt densa, formada per fibres nervioses i que anomenem cos callós o fissura longitudinal del cervell. La superfície del cervell es presenta recoberta de nombrosos plecs o circumvolucions. Aquesta estructura respon a la necessitat de distribuir el màxim de superfície i, per tant, el màxim nombre de somes o cossos neuronals. La superfície s'anomena escorça cerebral. Aquí s'agrupen els cossos neuronals del cervell, que constitueixen la substància grisa, i és aquí on tindrà lloc l'elaboració dels actes voluntaris.

  • Tàlem: té com a principal funció les funcions sensitives i motores del cervell.
  • Hipotàlem: rep informació sobre l'estat general de l'organisme pel que fa a les vísceres i la fisiologia corporal, i ho controla mitjançant el sistema nerviós vegetatiu.
  • El cerebel: la seva funció primordial és la de coordinació dels moviments, el manteniment de l'equilibri i de la postura.
  • El bulb raquidi: exerceix un control de filtratge dels múltiples estímuls que rebem en cada moment per tal que ens puguem centrar en aquells estímuls que són realment importants o que ens interessen en un moment determinat.

L'acte reflex

Es tracta de respostes nervioses que tenen el seu centre de coordinació i elaboració en la pròpia medul·la espinal. Són independents de l'encèfal. Es tracta d'actes involuntaris i de resposta ràpida davant d'un estímul molt determinat. Són accions preventives davant d'un possible dany o perill.

Els músculs

Són òrgans que presenten la capacitat de contraure's sota el control de l'impuls nerviós. Hi ha dos tipus de teixit: muscular, format per fibres musculars, i conjuntiu, que envolcalla les fibres i els feixos musculars. Les fibres musculars són cèl·lules altament especialitzades. Són allargades, presenten forma cilíndrica i estan envoltades per una membrana que es diu sarcol·lema. S'agrupen formant feixos musculars, i un conjunt d'aquests fa un múscul. Hi ha tres varietats de fibres:

  • Fibra muscular estriada: contracció ràpida i control voluntari sota el control del SNC (sistema nerviós central). Són responsables dels nostres moviments.
  • Fibra muscular llisa: són de contracció més lenta i involuntària, controlades pel sistema nerviós autònom. És més resistent que la musculatura estriada. Es troba en els òrgans interns del cos.
  • Fibra muscular cardíaca: el cor és un òrgan muscular format per fibres cardíaques. Són involuntàries i de contracció més ràpida que la musculatura llisa.

Grups musculars

Hi ha 400 músculs, que representen el 40% del pes del cos. Hi ha diferents regions musculars: cap, coll, tronc, extremitats superiors i extremitats inferiors.

Tipus de músculs

  • Llargs: presenten forma de fus, com el quàdriceps.
  • Plans: són aplanats i la seva forma és aproximadament triangular, com el dorsal.
  • Orbiculars: es troben al voltant d'un òrgan en disposició d'anell, com les parpelles.

Els ossos

Són òrgans endurits anomenats ossos. En tenim 206. Les seves funcions principals són: actuen com a carcassa i fan de sosteniment, permeten el moviment coordinat de diverses parts del cos, protegeixen òrgans interns, són els principals dipòsits de minerals i actuen com a òrgans de producció de cèl·lules sanguínies. Hi ha dues parts de teixit ossi:

  • Matriu orgànica: la formen tres tipus diferents de cèl·lules (osteoblasts, osteòcits i osteoclasts) o la substància osteoide formada per fibres de col·lagen.
  • Matriu inorgànica: proporciona la duresa a l'os i acumula reserves naturals.

Entradas relacionadas: