Aparell digestiu del cuerpo humano
catalán con un tamaño de 218,12 KB
L'aparell digestiu és l'encarregat de fer les funcions digestives. Aquestes funcions comprenen els processos següents:
La ingestió. És l'entrada d'aliments al tub digestiu a través de la boca. Durant la ingestió els aliments són triturats per les dents i mesclats amb la saliva.
La digestió. És la transformació dels aliments en substàncies més senzilles, anomenades nutrients, perquè les cèl·lules els puguin aprofitar. La digestió es produeix per mitjà de dos tipus d'accions: Mecàniques. Consisteixen a tallar, triturar i mesclar els aliments. Es duen a terme, principalment, a la boca i a l'estómac. Provoquen canvis físics en els aliments, com ara reduir-los de mida i mesclar-ne els components, per facilitar les accions químiques. Químiques. Consisteixen en la transformació dels aliments en compostos més senzills, gràcies a l'acció de substàncies que provoquen canvis químics en els aliments. L'absorció. És el procés per mitjà del qual els nutrients obtinguts en la digestió travessen la paret del tub digestiu fins als vasos sanguinis. Aquest procés permet transportar els nutrients per la sang a tot el cos. L'egestió. És l'eliminació a l'exterior de les substàncies no digerides o no aprofitables dels aliments.
El procés digestiu comença amb la ingestio d'aliments a través de la boca. A l'interior de la boca comença la digestió per mitjà de dos processos:
La masticació. És una acció mecànica per mitjà de la qual els aliments s'esmicolen gràcies a la participació de les dents i dels músculs que mouen els maxil·lars on estan situades les dents.
La insalivació. Els aliments es mesclen amb la saliva, que hi produeix una acció química. La saliva és elaborada per tres parells de glàndules: les paròtides, les sublinguals i lessubmaxil·lars.
Aquests dos processos els facilita la llengua, un òrgan musculós en el qual també hi ha el sentit del gust.
Els aliments, mastegats i amarats de saliva, formen el bol alimentari, que és empès cap a la faringe i d'aquesta a l'esòfag per mitjà de la deglució.
L'esòfag impulsa el bol alimentari fins a l'estómac per mitjà d'uns moviments de contracció i relaxació dels músculs que formen les seves parets i que s'anomenen moviments peristàltics.
El bol alimentari entra a l'estómac a través del càrdies. A l'estómac el bol alimentari s'acumula i sobre ell té lloc la digestió gàstrica, que comprèn les dues accions següents:
Una acció química, produïda pels sucs gàstrics secretats per les parets internes de l'estómac. Els sucs gàstrics contenen, entre altres substàncies, àcid clorhídric, que actua químicament sobre els aliments.
Una acció mecànica, que consisteix en moviments perisàltics de les parets de l'estómac, que mouen els aliments i els mesclen amb els sucs gàstrics.
Com a resultat d'aquesta digestió, es forma una massa semilíquida, espessa i molt àcida, anomenada quim que surt a poc a poc de l'estómac, a través d'un esfínter, el pílor, i passa a l'intestí prim.