L'aparell digestiu: anatomia, funcions i processos

L'aparell digestiu i la nutrició

L'aparell digestiu és un dels sistemes implicats en la funció de nutrició. És l'encarregat d'ingerir els aliments, degradar-los fins a molècules petites que puguin ser absorbides per l'organisme, entrar en les cèl·lules i, finalment, expulsar les restes no digerides (femtes).

Els aparells que intervenen en la nutrició són: digestiu, respiratori, circulatori i excretor.

Anatomia de l'aparell digestiu

Podem distingir dues parts principals:

• Tub digestiu: Un llarg conducte buit amb dues obertures: boca i anus. Inclou: boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim i intestí gros.
• Glàndules digestives: Òrgans i cèl·lules encarregats de vessar sucs digestius (enzims) per a la digestió. Les principals són les glàndules salivals, el fetge, el pàncrees i glàndules unicel·lulars disperses.

Llista d'òrgans i estructures

1. Boca
2. Glàndules salivals
3. Faringe
4. Esòfag
5. Estómac
6. Pàncrees
7. Duodè
8. Jejú
9. Ili
10. Fetge
11. Vesícula biliar
12. Cec
13. Apèndix
14. Colon
15. Recte
16. Anus

Processos i secrecions

Seqüència de transformació: Aliment → Bol alimentari → Quim → Quil.

• Glàndules salivals: Neteja dels aliments i eliminació de virus.
• Estómac: Secreta suc gàstric amb enzims com la pepsina per descompondre els aliments.
• Pàncrees: Regula els nivells de sucre a la sang i descompon carbohidrats, greixos i proteïnes.
• Fetge i vesícula biliar: El fetge produeix la bilis, que s'emmagatzema a la vesícula i s'envia al duodè per digerir els greixos.

Absorció i digestió química

Al duodè, el quim es barreja amb el suc pancreàtic, la bilis i el suc intestinal, transformant-se en una pasta més líquida anomenada quil. Aquí finalitza la digestió química iniciada a la boca.

Al jejú i ili té lloc l'absorció de nutrients. La mucosa augmenta la superfície d'absorció gràcies a uns plecs anomenats vellositats intestinals.

L'intestí gros

S'encarrega de l'absorció d'aigua i electròlits, així com de la formació i emmagatzematge de la femta. Es divideix en tres trams:

• Cec: Conducte sense sortida que presenta l'apèndix vermiforme.
• Colon: Segona part de l'intestí gruixut. Es divideix en colon ascendent (15 cm), transvers (50 cm) i descendent (30 cm).
• Recte: Última part de l'intestí gruixut, amb una longitud d'uns 12 cm.

Estructures de control

• Càrdies: Regió de l'estómac per on entra el bol alimentari; conté una vàlvula que evita el reflux.
• Pílor: Esfínter que separa l'estómac del duodè i es manté tancat durant la digestió estomacal.