L'Aparell Circulatori: Funcions i Components

L'Aparell Circulatori

L'aparell circulatori s'encarrega de transportar els nutrients i l'oxigen a totes les cèl·lules, i de recollir les substàncies de rebuig que aquestes produeixen per conduir-les als òrgans encarregats d'eliminar-les. El sistema sanguini està format per la sang, els vasos sanguinis i el cor.

La Sang

La sang és el líquid encarregat de transportar les substàncies. Circula pels vasos sanguinis i està formada per una part líquida anomenada plasma, on hi ha cèl·lules en suspensió: glòbuls rojos, blancs i plaquetes.

• Plasma: És un líquid transparent de color groc on suren les cèl·lules sanguínies.
• Glòbuls rojos o eritròcits: Són cèl·lules amb forma de disc bicòncau (sense nucli en la part central). La seva funció és el transport d'oxigen des dels pulmons a tots els òrgans i teixits del cos. Són les cèl·lules més abundants de la sang i són de color roig perquè contenen hemoglobina.
• Glòbuls blancs o leucòcits: Cèl·lules sanguínies amb nucli i amb una mida una mica més gran que la dels glòbuls rojos. La seva missió és defensar l'organisme de les infeccions. Hi ha tres tipus:
  • Granulòcits: Es caracteritzen per tenir grànuls en el seu citoplasma i un nucli format per diversos lòbuls. Són les cèl·lules fagocitàries que destrueixen microorganismes engollint-los.
  • Limfòcits: Tenen un citoplasma sense grànuls i un nucli esfèric que ocupa gran part de la cèl·lula. La seva funció és produir anticossos, les proteïnes que ens defensen dels microbis.
  • Monòcits: Cèl·lules de mida gran sense grànuls en el citoplasma i un nucli en forma de ronyó. Són cèl·lules fagocitàries.
• Plaquetes o trombòcits: Són molt petites i no tenen nucli. La seva missió és la coagulació de la sang quan es produeix el trencament d'un vas sanguini.

L'Anèmia

L'anèmia consisteix en una disminució del nombre de glòbuls rojos a la sang. Pot tenir diferents orígens, com una hemorràgia, una dieta pobra en ferro (que impedeix la fabricació d'hemoglobina suficient) o una producció deficient de glòbuls rojos.

Funcions de la Sang

• Transport:
  • En els eritròcits, la sang transporta l'oxigen des dels pulmons a les cèl·lules i el diòxid de carboni dissolt en el plasma des de les cèl·lules als pulmons.
  • Transporta nutrients dissolts en el plasma des de l'intestí a totes les cèl·lules.
  • Transporta productes de rebuig cel·lular (compostos de nitrogen) des de les cèl·lules fins als ronyons, on es converteixen en urea.
  • Transporta hormones des de les glàndules endocrines als teixits on actuen.
• Defensa: La sang defensa el cos dels microorganismes mitjançant els glòbuls blancs, que els destrueixen per fagocitosi o amb anticossos. També protegeix l'organisme quan es produeix una ferida amb la formació de coàguls que eviten la pèrdua de sang i la infecció.
• Temperatura: La sang unifica la temperatura del nostre organisme, ja que condueix la calor des dels òrgans que la produeixen (com els músculs o el fetge). Actua com un líquid refrigerant, ja que distribueix la calor per tot el cos i permet la seva ràpida dissipació.

El Cor

El cor és l'òrgan que bomba la sang a través de l'aparell circulatori. El seu batec continu fa possible que la sang estigui permanentment en moviment. Està format per un teixit muscular específic anomenat miocardi o teixit muscular cardíac. També està format per quatre cambres: dues superiors (aurícules) i dues inferiors (ventricles). Les parets de les aurícules són fines, mentre que les dels ventricles són gruixudes i musculoses. Les venes i les artèries coronàries, que recorren el cor de dalt a baix, irriguen el cor. Les aurícules estan connectades amb els ventricles per uns orificis proveïts d'una vàlvula: la tricúspide (entre l'aurícula dreta i el ventricle dret) i la mitral o bicúspide (entre l'aurícula esquerra i el ventricle esquerre).

L'aurícula dreta rep la sang de la vena cava, la qual retorna al cor la sang procedent de tot el cos. De l'aurícula dreta, la sang passa al ventricle dret, surt per l'artèria pulmonar i va als pulmons. L'aurícula esquerra rep la sang de les venes pulmonars procedents dels pulmons. De l'aurícula esquerra passa al ventricle esquerre, surt per l'artèria aorta i va a tots els òrgans del cos. A la sortida de les artèries pulmonars i aorta hi ha unes vàlvules (vàlvules sigmoides) que controlen la sortida de la sang dels ventricles.

La contracció del cor s'anomena sístole i la seva relaxació diàstole. Durant la sístole, els ventricles es contrauen i expulsen la sang cap a les artèries. Les vàlvules auriculoventriculars es tanquen per impedir el retrocés de la sang cap a les aurícules i les vàlvules sigmoides s'obren per deixar sortir la sang. Durant la diàstole, els ventricles es relaxen, les vàlvules auriculoventriculars s'obren i deixen passar la sang a les aurícules, i les vàlvules sigmoides es tanquen per impedir que la sang surti dels ventricles.

Vasos Sanguinis i la Circulació

Hi ha tres tipus de vasos sanguinis:

• Artèries: Són els vasos que condueixen la sang des del cor als òrgans. Les seves parets són elàstiques perquè tenen una capa gruixuda de teixit muscular.
• Venes: Són els vasos que retornen la sang des dels òrgans fins al cor. Les seves parets són més fines, de manera que per a un mateix gruix el seu diàmetre intern és més gran que el d'una artèria.
• Capil·lars: Són els vasos que connecten les artèries amb les venes. Són microscòpics i les seves parets, súper fines, estan formades per una sola capa de cèl·lules, de manera que permeten la difusió de gasos.

El Sistema Limfàtic

Està format pels ganglis limfàtics, els vasos limfàtics i un líquid que circula pels vasos, que és la limfa.

Com es forma la limfa?

Quan la sang procedent del cor arriba als capil·lars sanguinis, es produeix un pas de plasma des dels capil·lars al teixit. D'aquesta manera, els nutrients i l'oxigen de la sang arriben fins a les cèl·lules. Una part d'aquest plasma que ha sortit torna a entrar en els capil·lars sanguinis, però una altra part roman per banyar les cèl·lules i constitueix el que s'anomena líquid extracel·lular. Aquest líquid s'acumularia entre les cèl·lules si no fos pels capil·lars limfàtics, uns vasos microscòpics que es troben en tots els teixits. Els capil·lars limfàtics absorbeixen l'excés de líquid extracel·lular i, posteriorment, el tornen a la circulació sanguínia. Quan el líquid extracel·lular passa als capil·lars limfàtics s'anomena limfa. Tant el líquid extracel·lular com la limfa tenen una composició molt semblant a la del plasma.