Els anys 50 a Espanya: transformacions econòmiques i socials

Segona subetapa: anys 50: La macroeconomia millora: es recuperen els nivells de renda del 35. Creixement desequilibrat al mantenir-se l’endarreriment tècnic, al créixer la inflació i descendir les reserves d'elles divises, la qual obliga a replantejar una política econòmica amb l’aprovació del Pla d’Estabilització, que és una rectificació de l’autarquia.

1.1 De l’expansió a la crisi (59-75)

Primera subetapa: l’Expansió del 59 al 73:

Origen: el Pla d’Estabilització (P.EST), creat pels tecnòcrates preparats per dirigir l’economia. Els més destacats: Ullastres, M.Navarro i J.Sardà.

Objectiu del P.EST: creixement i modernització de l’economia, és a dir, capitalista: frenar inflació, aconseguir sous i preus estables, liberalitzar el comerç exterior...

Instruments: ajuts d’organismes internacionals. Suport de Franco per implantar-lo. Capital provinent de 3 fonts: turisme, capital estranger que contempla Espanya com un lloc segur per invertir i remeses de les divises que envien els treballadors a l’Europa Occidental. Els plans de desenvolupament: polígons industrials i crear l’Estat infraestructures adients a la indústria. A Catalunya destaquen la Zona Franca de Barcelona i petroquímic de Tarragona.

Resultats: producte industrial creix el 160% i renda es multiplica per 8, per tant Espanya s’industrialitza de forma diversificada.

Segona subetapa: La crisi de 1973:

Causa: augment 150% preu petroliàdispara la inflació, fa créixer per 2 el dèficit del comerç exterior i deute de l’Estat. situació política: divisió immobilistes vs aperturistes, complicant la sortida de la crisi i fi del FRNQ.

2. Transformacions socials

Vida quotidiana depenia de la classe social i pertinença al grup vencedor o vençut. La dictadura suavitzà la repressió als 60s i millora econòmica eliminà la misèria.

2.1 La vida quotidiana

La por a la repressió: famílies zones republicanes tenien temor quan algun membre estava amagat.

Fam i feina: treballadors preocupats per obtenir menjar i combustible, era car i difícil als 40s, tot i que el GRANQ organitzà cartilla de racionament i preus fixats.. existència de mercat negre o l’estraperlo que empitjorar la fam. Condicions laborals empitjoraven: jornada laboral més de 8 h, sense dret a vaga...

Socialització de vida quotidiana; fins als 60s, església estructurava la societat a partir de valors tradicionals. El Concili Vaticà II impulsà la modernització, donant preferència als drets humans i la Espanya tradicional i més a Catalunya i País Basc, inicià l’allunyament de l’església.

Fins als 60s, ràdio com a mitjà de comunicació. A partir d’aquí, televisió, teatre, cinema, desplaçaments i turisme, que modernització d costums.

2.2 Una societat urbana

Augment poc planificat i amb habitatges precaris. També gradual desaparició de l’oligarquia tradicional.