L'any 1930, la meitat dels treballadors catalans
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,08 KB
2. LES FORCES POLÍTIQUES D’OPOSICIÓ (Republicans, Socialistes/PSOE, Carlins, Nacionalistes) El nou republicanisme d’Uníó Republicana És la tercera força política. La seva principal representació és a les ciutats. Des de la primera república surten nous polítics. El partit anomenat Uníó Republicana (1903) és una coalició que intentava agrupar els grups republicans i el seu líder era Nicolás Salmerón. El seu programa incloïa; La constitució del
1869, proclamar la república i convocar les corts constituents. A les eleccions de 1903 i 1905 hi ha un triomf electoral en algunes ciutats (Madrid, Barcelona i València) on comença a destacar Alejandro Lerroux, que és un dels seus candidats. El republicanisme lerrouxista (Alejandro Lerroux) Lerroux és periodista i es trasllada a Barcelona, va ser molt crític amb la sentència i amb les autoritats. És molt populista i demagog. Algunes reivindicacions dels treballadors se les fa seves i així guanya a més gent. És anticatalanista i està en contra de l'església. L'any 1908 es va fundar el Partit Republicà Federal, tenint un important suport social i electoral a Barcelona. El 1910 després de la Setmana Tràgica va perdre part de la seva influència a Catalunya i projecta el seu discurs en l'àmbit estatal. En arribar a Madrid va moderar el seu discurs i a la Segona república acaba pactant amb la dreta. Altres artits republicans Partit Reformista→ M. Álvarez. Són els científics i els intel·lectuals. Blasquisme→ moviment semblant al lerrouxisme, però a València per Vicent Blasco Ibañez, és anticatalanista. Els partits catalanistes Lliga Regionalista 1901 es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya, els seus líders eren Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. El 1904 Alfons XIII visita Barcelona arran de la seva visita acaben esclatant diversos factors. Hi ha dos sectors els progressistes i els conservadors, que els progressistes provenien del Centre Nacional Català. Provenien de les classes altes i de la Uníó Regionalista. Aquestes diferències faran que els progressistes no es trobin còmodes. Centre Nacionalista Republicà (1906), partit que era català, democràtic, nacionalista i republicà, té un diari propi que és El Poble Català. El líder del CNR és Jaume Carner. Surten d'altres partits, Uníó Federal Nacionalista Republicana en 1910, Partit Republicà Català 1917 i el CADCI. Del Carlisme al tradicionalisme Els carlins són un grup molt minoritari al parlament, un 3% durant la restauració, són l'ultra dreta. Quan va acabar el segle estaven dividits en el Partit Carlí (1869) i el Partit Integrista (1888) → que són els que no accepten l'acte de Loredan. Dins del Partit Carlí surt una altra branca que defensarà el bàndol dels imperis. Els Carlins vénen de Carles María Isidre. Amb l'excusa de les baralles en 1919 es forma un altre partit conegut com a Partit Tradicionalista. En 1931 els tres partits s'acaben agrupant. Dintre del moviment Carlí es crea el Requetè, són grups que es dediquen a pegar a la gent que no són com ells, en 1913 es va convertir en un moviment de pare militar, es copia molt la imatge d'un moviment francès. El socialisme El partit més representatiu és el PSOE, que actua al parlament. I després hi ha la UGT al moviment obrer. Pablo Iglésies és el principal líder del PSOE espanyol, i Francisco Largo Caballero és un altre líder. El PSOE s'acaba dividint en Socialdemocrates i els revolucionaris. Una part dels revolucionaris acaben formant el Partit Comunista d'Espanya (PCE) el 1921, que els seus líders eren Dolores Ibárruri i José Díaz. Tots són marxistes. El PSOE a Catalunya l'any 1923 va crear la Uníó Socialista de Catalunya (USC) que va ser arran d'una escissió del PSOE. El nacionalisme basc i gallec Al País Basc el Partit Nacionalista Basc, van incrementar la presència electoral. En l'any 1911 va crear un sindicat nacionalista i catòlic, anomenat Solidaritat de Treballadors Bascos. El PNB hi ha un període que suavitzaven el seu discurs i posen el focus sobre el procés econòmic i la indústria. El 1916 el PNB es passa a anomenar-se Comuníó Nacionalista Basca. L'any 1921 es forma el partit Aberri, l'any 1919 s'estableixen les paus de la Gran Guerra. L'any 1930 els dos grups es van tornar a agrupar sota el nom del PNB. Hi havia dues tendències una més autonomista i l'altre més independentista. A Galícia el primer pas cap a la transició del galleguisme neix una associació anomenada Irmandades de Faia que era una organització que impulsa l'ús del gallec i de A Nosa Terra en el 1916, que és un diari que es va convertir en el portaveu de qui aspiraven a convertir el galleguisme en una força política. ORGA és el primer partit gallec, que el seu líder és Cesares Quiroga.
1869, proclamar la república i convocar les corts constituents. A les eleccions de 1903 i 1905 hi ha un triomf electoral en algunes ciutats (Madrid, Barcelona i València) on comença a destacar Alejandro Lerroux, que és un dels seus candidats. El republicanisme lerrouxista (Alejandro Lerroux) Lerroux és periodista i es trasllada a Barcelona, va ser molt crític amb la sentència i amb les autoritats. És molt populista i demagog. Algunes reivindicacions dels treballadors se les fa seves i així guanya a més gent. És anticatalanista i està en contra de l'església. L'any 1908 es va fundar el Partit Republicà Federal, tenint un important suport social i electoral a Barcelona. El 1910 després de la Setmana Tràgica va perdre part de la seva influència a Catalunya i projecta el seu discurs en l'àmbit estatal. En arribar a Madrid va moderar el seu discurs i a la Segona república acaba pactant amb la dreta. Altres artits republicans Partit Reformista→ M. Álvarez. Són els científics i els intel·lectuals. Blasquisme→ moviment semblant al lerrouxisme, però a València per Vicent Blasco Ibañez, és anticatalanista. Els partits catalanistes Lliga Regionalista 1901 es va consolidar com el partit hegemònic a Catalunya, els seus líders eren Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. El 1904 Alfons XIII visita Barcelona arran de la seva visita acaben esclatant diversos factors. Hi ha dos sectors els progressistes i els conservadors, que els progressistes provenien del Centre Nacional Català. Provenien de les classes altes i de la Uníó Regionalista. Aquestes diferències faran que els progressistes no es trobin còmodes. Centre Nacionalista Republicà (1906), partit que era català, democràtic, nacionalista i republicà, té un diari propi que és El Poble Català. El líder del CNR és Jaume Carner. Surten d'altres partits, Uníó Federal Nacionalista Republicana en 1910, Partit Republicà Català 1917 i el CADCI. Del Carlisme al tradicionalisme Els carlins són un grup molt minoritari al parlament, un 3% durant la restauració, són l'ultra dreta. Quan va acabar el segle estaven dividits en el Partit Carlí (1869) i el Partit Integrista (1888) → que són els que no accepten l'acte de Loredan. Dins del Partit Carlí surt una altra branca que defensarà el bàndol dels imperis. Els Carlins vénen de Carles María Isidre. Amb l'excusa de les baralles en 1919 es forma un altre partit conegut com a Partit Tradicionalista. En 1931 els tres partits s'acaben agrupant. Dintre del moviment Carlí es crea el Requetè, són grups que es dediquen a pegar a la gent que no són com ells, en 1913 es va convertir en un moviment de pare militar, es copia molt la imatge d'un moviment francès. El socialisme El partit més representatiu és el PSOE, que actua al parlament. I després hi ha la UGT al moviment obrer. Pablo Iglésies és el principal líder del PSOE espanyol, i Francisco Largo Caballero és un altre líder. El PSOE s'acaba dividint en Socialdemocrates i els revolucionaris. Una part dels revolucionaris acaben formant el Partit Comunista d'Espanya (PCE) el 1921, que els seus líders eren Dolores Ibárruri i José Díaz. Tots són marxistes. El PSOE a Catalunya l'any 1923 va crear la Uníó Socialista de Catalunya (USC) que va ser arran d'una escissió del PSOE. El nacionalisme basc i gallec Al País Basc el Partit Nacionalista Basc, van incrementar la presència electoral. En l'any 1911 va crear un sindicat nacionalista i catòlic, anomenat Solidaritat de Treballadors Bascos. El PNB hi ha un període que suavitzaven el seu discurs i posen el focus sobre el procés econòmic i la indústria. El 1916 el PNB es passa a anomenar-se Comuníó Nacionalista Basca. L'any 1921 es forma el partit Aberri, l'any 1919 s'estableixen les paus de la Gran Guerra. L'any 1930 els dos grups es van tornar a agrupar sota el nom del PNB. Hi havia dues tendències una més autonomista i l'altre més independentista. A Galícia el primer pas cap a la transició del galleguisme neix una associació anomenada Irmandades de Faia que era una organització que impulsa l'ús del gallec i de A Nosa Terra en el 1916, que és un diari que es va convertir en el portaveu de qui aspiraven a convertir el galleguisme en una força política. ORGA és el primer partit gallec, que el seu líder és Cesares Quiroga.