Antropologia platònica: l'ànima, el cos i la reencarnació
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,21 KB
Antropologia platònica
L'antropologia platònica segueix una tradició òrfic-pitagòrica, que considera que el més important en l'ésser humà no és el cos sinó la psique. El cos forma part del món sensible: és limitat, imperfecte, moralment condicionat, etc., mentre que la psique (ànima) és de naturalesa semblant a les idees i és capaç de conèixer-les; per tant, és bella, sàvia i bona.
L'ànima i el cos
Plató sosté la idea pitagòrica de la transmigració de les ànimes: la desaparició del cos no significa en absolut la desaparició de l'ànima, sinó tot el contrari. La mort és considerada com un alliberament. Però aquest alliberament no és etern, ja que l'ànima haurà de tornar a renéixer en un altre cos.
Alimentació i cura de l'ànima
Segons Plató, l'ànima s'alimenta de bellesa, saviesa i bondat, però no tots els éssers humans saben com alimentar correctament la seva ànima. Aquest és un assumpte de gran importància, ja que el destí de les nostres ànimes depèn del tipus de vida que portem quan estan lligades a un cos.
El cos com a presó
El cos està considerat com una presó en la qual l'ànima es troba a causa d'un error comès anteriorment. L'error consisteix en haver-se allunyat del Bé i de la Veritat. Si som capaços d'omplir l'ànima de Bé i Veritat, podrem alliberar-nos definitivament del cicle de reencarnacions.
La vida filosòfica
En conclusió, es pot afirmar que la vida filosòfica és la que ens pot fer més perfectes i alliberar-nos definitivament de les limitacions que té el cos. Aquest record és possible perquè l'ànima ha existit en el món de les idees. Aquesta ànima és exclusiva de l'ésser humà i és immortal.
Immortalitat i naturalesa de l'ànima
Plató considera que el coneixement és la tendència natural de l'ànima per alliberar-se del cos, ja que el lloc de l'ànima és el món de les idees. L'existència de l'ànima va més enllà de la vida. Com que allò que és simple no es pot corrompre, tampoc pot morir; per tant, és immortal.
«Ànima» vol dir vida, principi del moviment; però aquest moviment prové de la seva pròpia naturalesa i, per tant, sempre tindrà vida, és a dir, serà immortal.
Caiguda al món sensible i anamnesi
Segons Plató, l'ànima que està en el món de les idees cau al món sensible i queda atrapada, oblidant tot el que sap (les Idees). Per això diu que el coneixement consisteix a recordar (anamnesi) allò que l'ànima ja sabia, és a dir, la idea del Bé; aleshores serà quan l'ànima tornarà al món intel·ligible.
Característiques principals de l'ànima
- Bella — per la seva semblança amb les idees.
- Sàvia — capaç de conèixer les idees.
- Bona — orientada cap al Bé.
- Immortal — no es corromp ni mor.
En síntesi, l'antropologia platònica defensa que la cura de l'ànima mitjançant la recerca del Bé, la Veritat i la bellesa és el camí per alliberar-se del cos i del cicle de reencarnacions.