L'Antropologia de Plató: El Dualisme i la Teoria de l'Ànima

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,86 KB

L'Antropologia de Plató: El Dualisme Psicofísic

Estudi del psiquisme humà que relaciona la seva teoria de la realitat, del coneixement, l'ètica i la política. L'antropologia platònica és dualista, en correspondència amb el fet que la seva concepció ontològica també ho és. En l'home diferencia clarament dues parts, connectades però independents: el cos (cavall) i l'ànima (genet). A través de l'ànima i el cos, l'home participa del món intel·ligible i del món sensible.

Per explicar la unió ànima-cos, al no poder fer-ho racionalment, recorre al mite dels cavalls (Fedre). L'ànima ha de conèixer i governar el cos. Pertany al món intel·ligible i té les mateixes característiques que les Idees: immaterial, inengendrada, incorruptible, immutable, indivisible i eterna.

Arguments que justifiquen la immortalitat de l'ànima

  • Plató defineix l'ànima com a principi vital: l'ànima li dóna la vida al cos. El cos, per si mateix, és inanimat. Quan es produeix la mort, l'ànima abandona el cos.
  • L'ànima és també principi de coneixement i gràcies a ella podem arribar al coneixement de les Idees. És allò que ens diferencia dels animals i ens apropa a la divinitat. Si conèixer és recordar, cal haver-ho après abans (teoria de la reminiscència). Plató creu necessari que les Idees siguin innates, que es trobin en l'ànima a priori, abans del contacte amb el món sensible.

La naturalesa tripartita de l'ànima

L'ànima s'assembla a certa força que manté unides una parella de cavalls i la seva auriga:

  • Auriga: facultat Racional (la més noble i digna). Té com a missió dirigir i governar la nostra vida i ens permet conèixer. És la que ens diferencia dels animals.
  • Cavall Blanc: facultat Irascible. Ens infon coratge per fer allò que la raó ens mana (bons sentiments, voluntat).
  • Cavall Negre: facultat Concupiscible. És la font de les passions innobles, dels desitjos corporals i plaers sensibles.

El destí de l'ànima i la purificació

Quan l'home ha mort, l'ànima se separa del cos i serà jutjada. Si s'ha purificat, podrà gaudir per sempre de la seva estada en el món de les Idees, i si no, haurà de reencarnar-se en altres cossos fins a assolir la purificació. Per purificar l'ànima durant la vida ens hem d'apropar a les Idees, a la Idea del Bé, utilitzant el raonament. L'ànima ha d'aconseguir lliurar-se de la seva facultat concupiscible (renunciar als desitjos) per poder purificar-se. Ho aconseguirà a través de la virtut.

Entradas relacionadas: