L'Antropologia de Plató: Dualisme, Ànima i Immortalitat

L'antropologia de Plató: Dualisme i ànima

L'estudi del psiquisme humà que relaciona la seva teoria de la realitat, del coneixement, ètica i política. L'antropologia platònica és dualista, en correspondència amb la seva concepció ontològica. En l'home diferencia clarament dues parts, connectades però independents: el cos (cavall) i l'ànima (gent).

A través de l'ànima i el cos, l'home participa del món intel·ligible i del món sensible. Per explicar la relació ànima-cos, al no poder fer-ho racionalment, recorre al mite dels cavalls (Fedre).

L'ànima i la seva naturalesa

L'ànima ha de conèixer i governar el cos. Pertany al món intel·ligible i té les mateixes característiques que les idees: immaterial, ingenerada, incorruptible, immutabl, indivisible i eterna.

Arguments que justifiquen la immortalitat de l'ànima:

• Principi vital: Plató defineix l'ànima com a principi vital; l'ànima li dóna la vida al cos. El cos, per si mateix, és inanimat. Quan es produeix la mort, l'ànima abandona el cos.
• Principi de coneixement: L'ànima és també principi de coneixement i gràcies a ella podem arribar al coneixement de les idees. És allò que ens diferencia dels animals i ens apropa a la divinitat. Si l'ànima és recordar, cal haver-ho après abans (teoria de la reminiscència). Plató creu necessari que les idees siguin innates, que es trobin en l'ànima a priori, abans del contacte amb el món sensible.

La naturalesa tripartita de l'ànima

L'ànima s'assembla a certa força que manté unides una parella de cavalls i la seva auriga:

• Auriga: Facultat racional (la més noble i digna). Té com a missió dirigir i governar la nostra vida i ens permet conèixer. És la que ens diferencia dels animals.
• Cavall blanc: Facultat irascible. Ens infon coratge per fer allò que la raó ens mana (bons sentiments, voluntat).
• Cavall negre: Facultat concupiscible. És la font de les passions innobles, dels desitjos corporals i plaers sensibles.

La purificació de l'ànima

Quan l'home ha mort, l'ànima se separa del cos i serà jutjada. Si s'ha purificat, podrà gaudir per sempre de la seva estada en el món de les idees; si no, haurà de reencarnar-se en altres cossos fins a assolir la purificació.

Per purificar l'ànima durant la vida, ens hem d'apropar a les idees, a la idea del Bé, utilitzant el raonament. L'ànima ha d'aconseguir alliberar-se de la seva facultat concupiscible (renunciar als desitjos) per poder purificar-se. Ho aconseguirà a través de la virtut.