L'Antropologia i l'Evolució Humana: Guia Completa

1. La reflexió filosòfica sobre l'ésser humà

L'antropologia: és l'estudi de l'ésser humà en totes les seves facetes i l'estudi dels diferents tipus de societats humanes i les seves peculiaritats culturals. Alguns antecedents grecs són: Hipòcrates i Galè (estudis medicoanatòmics) i Heròdot d'Halicarnàs (en l'aspecte cultural). El desenvolupament de l'antropologia a Occident es va veure impulsat pel descobriment d'Amèrica.

Divisió de l'antropologia

Segons l'objecte i el mètode trobem:

• L'antropologia filosòfica: explicació global de la nostra identitat per definir els trets essencials de l'ésser humà. El mètode de treball consisteix en la reflexió a partir de les dades facilitades per les ciències socials i les idees del pensament filosòfic.
• L'antropologia científica: les teories i afirmacions provenen de les dades recollides a través de l'observació. Hi trobem la dimensió cultural i la dimensió biològica. Hi distingim dues grans branques: l'antropologia física i la cultural.

Antropologia física

Estudia aspectes biològics:

1. Estudi de l'ésser humà com a producte de l'evolució biològica.
2. Descriu les diferències físiques entre altres homínids.
3. Distingeix les varietats físiques observables (diferents grups ètnics).

Antropologia cultural

Estudia l'origen, el desenvolupament, l'estructura i les característiques de la cultura humana. Quan més evoluciona una cultura, millor. Nosaltres evolucionem a través de la cultura. Cultura: tot allò après en un marc social.

2. La naturalesa humana i el procés d'hominització

L'origen de l'ésser humà és l'evolució.

Explicacions preevolucionistes

Tant Plató com Aristòtil deien que les espècies no canvien.

• Creacionisme: creació separada i definitiva de totes les espècies vives; creació de l'ésser humà per Déu, a imatge i semblança seva.
• Fixisme: caràcter inamovible de les espècies al llarg del temps.
• Creacionisme fixista: l'adaptabilitat dels individus al medi és resultat d'un disseny intel·ligent. Defensors: Carl von Linné i Georges Cuvier.

Explicacions evolucionistes

Charles Darwin va assentar les bases de l'evolucionisme amb la publicació de L'origen de les espècies, que suposa la fallida de les doctrines fixistes. La teoria es basa en tres tesis:

• Les espècies són transformacions continuades (tot tipus d'espècie prové d'una anterior).
• Selecció natural: principi explicatiu segons el qual només perduren els canvis eficaços i hereditaris. Els individus més ben dotats i que s'adapten millor al medi sobreviuen.
• L'ésser humà descendeix d'antics primats.

Gregor Mendel deia que no hi havia cap teoria que comprovés que les característiques es transmetessin de generació en generació fins als seus estudis. Els caràcters hereditaris van determinats pels factors específics (gens). Les doctrines mutacionistes expliquen els canvis a partir de les mutacions dels gens. La teoria de la selecció natural més les doctrines mutacionals formen la base de les teories sintètiques o neodarwinistes.

Evolució de l'ésser humà

La ciència ens ha explicat com, a partir dels primers organismes multicel·lulars, arribem a l'ésser humà actual. Ho classifiquem segons l'evolució dels primats, els quals poden tenir canvis freqüents.

L'antropologia i la paleontologia són ciències que avancen incessantment amb cada descobriment. Les noves troballes són encara insuficients per saber exactament on i com va aparèixer la nostra espècie. Tenim dues teories:

• La teoria del canelobre: l'origen de l'ésser humà és multiregional. Es produeixen diferents processos evolutius en diferents llocs on hi ha un intercanvi genètic. Es basa en troballes de fòssils.
• La teoria de l'arca de Noè: l'ésser humà actual té un origen únic (va emigrar des d'Àfrica a altres parts). Els estudis genètics li donen suport.

Procés d'hominització

Dura aproximadament 7 milions d'anys, des del primer homínid fins a l'Homo sapiens. Es caracteritza per les transformacions anatòmiques, fisiològiques i psicològiques del nou gènere Homo.

Característiques principals:

• Posició erecta del cos: marxa bípeda i vertical, pèrdua de la prensió als peus, observació d'espais naturals i alliberament de les extremitats superiors.
• Alliberament de les extremitats superiors: utilització de les mans per a la caça, fabricació d'eines, construcció i instruments.
• Desenvolupament cerebral: el cervell és més gran i més complex.

Capacitat tècnica: fabricar i utilitzar instruments per modificar l'entorn i satisfer necessitats. Els productes tècnics guanyen en eficàcia i sofisticació. Capacitat simbòlica: capacitat de l'ésser humà per crear i expressar-se a través de símbols (l'art, el llenguatge i la consciència en són possibles).

Aparició del llenguatge articulat

La capacitat simbòlica marca la diferència entre l'Homo sapiens i la resta de primats. El llenguatge articulat és fruit de la capacitat de l'home per crear, comprendre i utilitzar símbols o emocions. El llenguatge suposa una diferència qualitativa respecte dels signes amb els quals es comuniquen els animals, ja que permet expressar realitats complexes i és propi de l'humà. Deriva del llenguatge gestual.

Tenim diverses hipòtesis sobre el seu origen:

• La mutació genètica: canvis en l'organització del cervell, el conducte vocal i el sistema auditiu.
• L'augment progressiu de la intel·ligència: afavoreix el creixement de les capacitats simbòliques i lingüístiques.
• La generalització dels senyals gestuals: gestos d'avís combinats amb senyals vocals donen lloc a un llenguatge exclusivament vocal.

Aquestes hipòtesis poden ser complementàries. Perquè es doni el llenguatge cal: predisposició per comunicar-se, imitació de sons, intel·ligència per relacionar conceptes i sensibilitat per percebre sons.