Antropogènesi: Bipedisme, Cervell i Tecnologia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Medicina y Salud

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,33 KB

Principals trets de l'antropogènesi

En el procés d'hominització es para especial atenció a determinades característiques anatòmiques i fisiològiques que podrien implicar un desenvolupament cultural i tecnològic, com ara el bipedisme i l'alliberament de les mans, d'una banda, i el procés de cerebració i la tecnologia de l'altra. Som animals, producte de l'evolució.

Bipedisme i alliberament de les mans

La marxa a dues potes pogué suposar alguns avantatges, com tenir menys superfície corporal exposada a la insolació (i estalviar recursos hídrics i energia) o vigilar l'horitzó per localitzar depredadors i buscar zones arbrades. Però, sobretot, deixar lliures les mans per transportar les cries, els aliments, els instruments, etc. El bipedisme i l'alliberament de les mans ens permeten la possibilitat de manipular les coses i de plantejar-nos què fer amb elles. Obre evolutivament les portes a la creació d'instruments i, per tant, és un element evolutiu diferenciador. Normalment s'associa el bipedisme amb l'alliberament de les mans i, conseqüentment, amb el naixement de la tecnologia.

Per a Ortega, la possibilitat de la tecnologia permet la creació d'un món adaptat a les nostres necessitats. Però el camí no és aquest. L'ús de les mans i la fabricació i ús d'instruments ja és possible en els primats no bípedes. El que afavoreix el bipedisme és poder caminar carregat amb instruments, aliments o cries i, per tant, una major independència de les mans i un ús més continu d'aquestes. L'invent de la tècnica l'associarem, per tant, a la cerebració.

Cerebració i tecnologia

Es diu cerebració el procés evolutiu pel qual el cervell humà adquireix per selecció natural determinades funcions específiques. És un error pensar que un crani més gran implica més intel·ligència. En el que els paleontòlegs es fixen és en l'existència d'algunes zones cranials que indiquen la presència d'àrees específicament intel·ligents, com ara l'àrea de Broca o de Wernicke, que possibiliten el llenguatge simbòlic. En definitiva, no és només important el volum del cervell sinó també la forma com es disposa i l'estructura del sistema nerviós central.

Per tecnologia entenem el conjunt de tècniques sistematitzades que tenen com a objectiu augmentar artificialment o intencionadament l'eficàcia, el rendiment o l'energia dels recursos naturals.

La construcció d'eines per a construir altres eines, que després es guarden, suposa un cervell que s'anticipa al futur, és a dir, una consciència del temps. Per a Nietzsche, aquesta anticipació al futur ve donada perquè estem pitjor adaptats. Des del punt de vista de l'antropologia se subratlla aquesta diferència en la tecnologia. Des del punt de vista de l'arqueologia es destaca que si l'esquema conductual segueix els patrons estímul-resposta, l'alliberament de les mans i la possibilitat incipient de la tecnologia permet dissenyar quin tipus de resposta ens resulta més interessant.

Podem dir que el procés de cerebració i el naixement de la tecnologia es condicionen mútuament:

  • En absència de diferents armes naturals d'atac i de defensa (garres, ales, camuflatges, etc.) se selecciona un instrument flexible que s'adapta a les diferents condicions. La tecnologia no se selecciona de forma natural; el que se selecciona és el cervell capaç de crear una tecnologia.
  • L'aparició de la tecnologia requereix l'existència d'una interacció social (intercanvis d'experiències i coneixements).

Però hi ha un estrat més bàsic que la relació entre la tecnologia i la cerebració i és la relació entre el llenguatge i la cerebració. Entre el llenguatge i l' incipient cerebració hi ha una relació de causa-efecte. Aquesta, per al pensador Ayala, anima la capacitat de cerebració. Per a diferenciar l'home de l'animal no ens podem basar en l'elaboració d'instruments, ja que els animals també són capaços de realitzar-ne. Ara bé, el grau d'elaboració dels homes no és, ni de bon tros, el mateix que el dels animals. En referència a les similituds entre els homes i els animals, cal indicar que hi ha una antropologia immanentista que pretén trobar punts de connexió entre els animals i els humans.

Entradas relacionadas: