A l'antiga Roma, eren una minoria de famílies aristocràtiques que es consideraven descendent dels fundadors de Roma. Eren propietaris de terres i ramats i governaven la ciutat.

Tm 11 Romans:

On vàrem viure els humans: en el primer mil·lenni aC vivien a la península itàlica diversos pobles en el segle
VIII aC, És jardins van alçar diversos poblats a la riba del riu Tíber, en una zona coneguda com els actors als. De la uníó d’aquests poblats va surgir la ciutat de Roma.

ROMà tenia una situació excel·lent. D’una banda, era un lloc fàcil de defensar, perquè està protegit pel riu i els Tossals. També era molta adequat per a comerç ja que era el joc once en creuaven les rutes entre el nord i el Sud de la península itàlica. Entre l’est i l’Oest del Mar Mediterrani. Durant molt de temps Roma va ser una ciutat menuta. Però a partir del segle VI aC Roma va conquistar territoris immensos. De primer va ocupar la península itàlica, i després es va expandir per la resta d’Europa, Àsia i Àfrica, fonamentalment pels territoris entorn del Mar Mediterrani. Per això els romans l’anomenaven Mare Nostrum, què vol dir la nostra mare.

Monarquia ( 753aC-509aC)

República( 509ac- 27aC)

Imperi( 27aC- 476dC)

La monarquia Roma era governada per un Rei elegit pels representats de les famílies més importants de la ciutat: els patricis. El Rei era auxiliar pel senat una assemblea formada pels senadors, que eren els caps de les famílies més importants. En el segle VI aCc els etruscos van conquistar Roma. La any 509 aC l’últim Rei etrusc , Tarquini el superb , Va ser destronat per una revolta. Així va acabar la monarquia.

El govern de la república romana:

•comicis: eren assemblees en que reunien els ciutadans romans per votar les lleis i elegir als magistrats .

Magistratures eren els diversos càrrecs del govern el més importants eren els dos cònsols, que dirigien el govern i l’exèrcit.

El senat: era la institució més important. Ratificava les lleis dirigir a la política exterior i donava normes d’actuació els magistrats.

Expansió i crisi de la república: primerament entre els anys 500 i 250 aC Però me va derrotar tots els pobles que vivien a la península itàlica. Després va vèncer els cartaginesos comandants per Anníbal , Les anomenades guerres púniques. Els cartaginesos dominaven el nord d’Àfrica i una part de la península ibèrica i les Balears. Aquesta victòria va permetre l’expansió de Roma pel Mar Mediterrani occidental. Finalment conquistaren Grècia i El mar Mediterrani oriental i es van continuar expandint per Europa: el centre i el nord de la península ibèrica, la Gàl•lia, Britània…

La societat els patricis eren una minoria formada per les famílies més riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres.

És plebeus: pren tota la resta d’habitants: els camperols com els artesans i els comerciants. Formaven el grup més nombrós. A més hi havia esclaus. Només consideraven persones, sinó objectes propietat dels amos. Podien comprar la seua llibertat i convertir-se en llibertats. És on es tenien una situació especial tant si eren patricis complir més, tant riques com pobres com a mai no van tindre drets polítics. Sempre havien d’estar tutelades per un home: la primera pel pare i, quan és que saben, pel marit.

•La crisis de la republicà van esclatar diverses revoltes populars protagonitzades pels més pobres.

•Fins i tot hi va haver una rebel·lió d’esclaus dirigia per Espartac,

Temple: celebració dels ritus religiosos.

Agust el primer emperador de Roma Imperi:
L’emperador acumulava tot el poder: presidir el senat; era el cap suprem de l’exèrcit i el cap religiós; dirigir a la política exterior; dictava les lleis i decidir els tributs. El senat va continuar existint, però es limitaven et fiquen les sessions de l’emperador. Encara que en teoria el carreter però dormirà hereditari com a la realitat és que el lloc se solia era tard dins de la mateixa família. Per això es van formar dinasties.

L’esplendor de l’Imperi (segle I i II)

Va ser un període molt més tranquil que l’anterior, per això se la coneix com el nom de pax romana. L’Imperi va arribar a la seva màxima extensió com a les de les Illes britàniques al nord de fins al desert del Zajara al Sud, i des de Mesopotàmia a l’Est fins a Espanya a l’oest. Aleshores es van intensificar la romanització, és a dir com a l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part de les altres pobles: la llengua ( llatí ) , Les lleis( el dret ROMà) , els déus, l’art…

La crisi del Segle III

•Va ser una crisis militar. Les fronteres de l’Imperi van ser atacades pels germans pel nord i pel perses per l’ est.

També va ser una crisis política. L’autoritat de l’emperador es va debilitar.

La inseguretat va provocar una crisi econòmica. El comerç va disminuir.

Finalment per ser una crisi social. L’Imperi es va Ruralitzar.

Una religió nova: el cristianisme: per origen en el segle I dCAnna i ser una ridge no va com el cristianisme com a funda parcs Jesús de Natzaret. Según la bíblia com el llibre sagrat dels cristians, Jesús va néixer eren els temples de l’emperador a la gust a Palestina com a una regió estava pels romans. Quatre idees fonamentals constitueixen la base del cristianisme:

Hi ha un únic Déu , a dir, els cristians són monoteistes.

Totes les persones són iguals Per a déu.

Els És sers humans si hem d’estimar i perdonar.

Aquells que es comporten según aquesta ideal rebre com a premi la vida eterna després de la mort.

La persecució: les primeres comunitats cristianes es van agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren unes galeries subterrànies.

El cristianisme com a religió oficial: l’any 313 l’emperador Constantí va concedir la Llibertat religiosa els cristians i els va deixar el platicar el Seu ritus en públic. A partir de les hores com el cristianisme es va expandir i es van construir les primeres basíliqües per al culte. L’any 380 l’emperador Teodosi va declarar el cristianisme única reacció oficial de l’Imperi. Es van prohibir les altres religions ja que és que adoraven altres déus van ser perseguits. El papa que l’Elvira de Roma per aquí un paper preponderant com havia de tots els cristians i d’ell depenia la resta vives i es reunien en concilis per a definir la doctrina cristiana.