A l'antiga Roma, eren una minoria de famílies aristocràtiques que es consideraven descendent dels fundadors de Roma. Eren propietaris de terres i ramats i governaven la ciutat.

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,02 KB

2. Viure en societat

2.1. Diferències socials

Les diferències varen aparèixer per:
-laugment demogràfic
-creixement econòmic desigual
Les diferents classes socials a Roma es basaven en el naixement i en la riquesa de lindividu o la família.

Homes lliures

Es consideraven homes lliures totes les persones que no havien nascut com a esclau.
Tenien drets i deures, variaven en funcions dunes classes social internes. No tots els homes lliures eren iguals, fet que origínà dos grups socials: el patricis i els plebeus.

Patricis

Eren els descendents de les famílies fundadores de la ciutat.
Gaudien de privilegis. Eren el propietaris majoritaris de les terres, i podien formar part dels col·legis sacerdotals. Ocupaven la majoria de càrrecs polítics, i formaven part del tribunal de justícia.

Plebeus

Eren descendents de les primeres famílies que van instal·lar-se a Roma. No podien accedir a cap càrrec polític ni religiós. No podien rebre terres de les conquestes i tampoc casar-se amb cap membre patrici.
Van exigir igualtat amb el patricis, cosa que van aconseguir. Encara hi havia diferencia entre ser patrici i plebeu.

Clients

Eren plebeus que es posaven voluntàriament sobre al protecció dun patrici. Tenia obediència i respecte sobre el seu patrici, i fer el que li manés. El client rebia aliment i diners per mantenir a la seva família, i el patró el suport polític necessari.

Lliberts

Formaven aquest grup els pocs esclaus que havien aconseguit ser lliure. No gaudien dels mateixos dret que els plebeus. Els seus fills seran ciutadans amb drets.

Esclaus

Eren persones que no gaudien de llibertat i que eren propietat dun amo. No eren considerats com a persones, sinó com a objectes que es compraven i es venien, o gaudien de cap dret. El matrimoni entre esclaus eren il·legals, els seus fills passaven a ser propietat de lamo. Eren esclaus per naixement.
Els esclaus públics, propietat de lEstat, sencarregaven de les obres públiques.
Els esclaus familiars, propietat de lamo, rebien un tracte més humà. Si pertanyien a una família de camp, es dedicaven a les tasques agrícoles, i si fos urbana feien les tasques domestiques, fins i tot especialitzades com perruquer...
Sarribava a ser esclau per naixement de fills de pares esclaus, però havia casos que lesclavitud sadquiria.
Els comerciants desclaus es venien públicament. Cada un portava un cartell amb les seves característiques. Els mes refinats es podien comprar en botigues més luxoses.

2.2. La vida a la ciutat

Els patricis vivien generalment a les ciutats. Gestionaven el seu patrimoni, sempre a lajut de esclaus especialitzats. Anaven a fòrum , on el funció del càrrec que tenien feien unes o altres tasques. Anaven al fòrum, a comprar al mercat, o a trobar algun conegut i discutir sobre temes dactualitat. A partir del mig dia sacaba la jornada laboral, i dedicaven la tarda als banys, als espectacles, a les trobades amb amics i als plaers de menjar, beure, ballar i parlar.
Els plebeus feien un altre tipus de feines. La majoria dels que vivien a les ciutats eren artesans, comerciants o treballaven per conte daltre a canvi dun salari.
A Roma podien trobar productes de tot tipus, des de els mes luxosos (pedres precioses, perfums...) als mes quotidians (productes alimentaris, metalls...).
Les ciutats estaven plenes desclaus que feien tot tipus de feines.

2.3. La vida al camp

Els romans que vivien al camp tenien una vida molt tranquil·la. Vivien en llogarets dispersos i petits. No hi havia ni un fòrum, ni un amfiteatre, ni ningun lloc de reuníó per als homes de negocis o polítics.

Les vil·les:


eren les cases de camp del romans que tenien fora de la ciutat. Tenien dues construccions: la vil·la rústica destinada als servents que feien les tasques agrícoles. Composta per corrals, magatzem per al vi etc. I les cambres pròpies personals. I la vil·la urbana que lutilitzaven als amos quan anaven al camp. Tenien tot tipus de luxe.
Als primers anys de la historia, els camperols treballaven per pròpia subsistència. Amb les ciutats, fou necessària una major explotació dels recursos agrícoles. Així es diferencià els petits propietaris de terres.
Aquests eren patricis que consideraven la terra com un font dingressos i anaven a la seva casa de camp a descansar.
Els esclaus de les famílies urbanes consideraven un càstig el seu trasllat a una família rústica, per el treball que havien de fer.
Lencarregat i la seva muller tenien el control de tota la finca.
Hi havia esclaus mestres dofici que dirigien i vigilaven els que feien la feina del camp.
Malgrat la duresa de les feines, els esclaus rústics eren ben alimentats i ben cuidats.


Entradas relacionadas: